Notícia

Indígenes brasilers pugen al terrat del Congrés en defensa dels seus drets sobre la terra

Els autòctons reclamen la represa de la demarcació dels seus territoris, sobre els quals la Constitució els atorga drets · La protesta indígena conflueix amb una altra contra la celebració de la Copa del Món de futbol · Els recursos per al torneig s'haurien de gastar "en salut, educació i habitatge", diu un líder indígena

Al voltant de 300 indígenes van pujar ahir al terrat de l'edifici del Congrés Nacional del Brasil (imatge esquerra, fotografia d'Agência Brasil) en protesta contra el que perceben com una retallada dels seus drets sobre les seves terres ancestrals. Aquesta és una de les diferents accions que els indígenes estan duent a terme durant tota la setmana a Brasília. Una de les reivindicacions centrals de la seva mobilització és la represa de la demarcació definitiva de les terres indígenes.

A banda de la demarcació de terres, l'Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), una organització que agrupa centenars de grups indígenes del país sud-americà, reclama la derogació de les normes "que restringeixen els drets indígenes", la "fi de la criminalització" de les comunitats autòctones, i l'aplicació de polítiques públiques de salut i educació.

La demarcació de les terres és important perquè la Constitució del Brasil, en el seu article 231, reconeix als indígenes la "possessió permanent" i "l'usdefruit exclusiu de les riqueses del sòl, dels rius i dels llacs" d'aquestes terres demarcades. El mateix article especifica que els drets dels indígenes sobre les terres no prescriuen mai, i que no se'ls poden prendre. Els moviments indígenes consideren que aquest dret constitucional (que data de 1988) no ha estat prou aplicat, i consideren que la demarcació és l'única garantia per a la seva supervivència com a grup.

El mateix article de la Constitució obliga el govern federal a demarcar les terres dels indígenes. Això sí, la Constitució obre la porta a una excepció a la protecció d'una terra demarcada: l'aprofitament dels recursos hídrics i l'explotació de riqueses minerals per part de l'Estat brasiler, sempre i quan hi hagi una autorització expressa del Congrés Nacional i un procés de consulta amb els indígenes, als quals se'ls ha de donar una "participació en els resultats" de l'explotació.

Crítiques contra la celebració de la Copa del Món

Després de la protesta al terrat del Congrés, els indígenes van confluir amb una altra manifestació, duta a terme per grups contraris a la celebració de la Copa del Món de futbol al Brasil, que comença el 12 de juny. Les protestes contra el torneig, que han mobilitzat més d'un milió de persones des de l'any passat, critiquen que el govern es dediqui a organitzar la Copa del Món mentre puja el cost de la vida, esclaten casos de corrupció i no es destinen prou recursos a polítiques socials.

Segons un dels líders indígenes, Neguinho Truká, el govern brasiler s'hauria d'estar gastant els diners "en salut, educació i habitatge" abans que no pas en organitzar un esdeveniment "que no porta beneficis".

La protesta va acabar amb enfrontaments entre la policia i els manifestants. L'APIB ha denunciat que la intervenció policial va ser "violenta i fora de lloc", contra un "acte pacífic" on els manifestants "marxaven tranquil·lament" cap a l'Estadi Nacional Mané Garrincha. L'APIB, que ha lamentat ferides en sis líders indígenes, exigeix que es depurin responsabilitats.