Diumenge passat, 8 de juny de 2014, va ser un dia important a Euskal Herria. Aquest dia, una cadena humana de 123 quilòmetres va agermanar Durango i Iruñea, superant de molt les expectatives, amb més de 150.000 inscrits, i generant molt bones sensacions en una societat basca necessitada d'idees innovadores que trenquin les cotilles socials de dècades. Falta contacte a Euskal Herria, molt de contacte entre persones amb ganes de compartir la vida. Per què aquest èxit de la cadena humana?

L'origen de Gure Esku Dago explica molt bé la filosofia i èxit d'aquesta iniciativa, que sorgeix a proposta del moviment Nazioen Mundua. Tot plegat comença els anys 2008 i 2010, quan dues persones d'Idiazábal - poble de Guipúscoa famós pel seu formatge- que aparentment vivien en trinxeres polítiques diferents van ser capaces de superar i desactivar el bloqueig polític en què s'ha desenvolupat la societat basca els darrers 30 anys. Un viatge turístic a Escòcia els va obrir, casualment, una nova via pacífica i democràtica, per entendre com es poden gestionar identitats polítiques contraposades, i com el propi municipi pot ser el motiu d'entesa entre diferents posicions. En aquest cas, els esports rurals seran el pont entre les dues nacions. Això portarà els bascos fins a Escòcia i portarà als escocesos a Euskal Herria, realitzant la primera trobada de la història entre les dues nacions. Deixant de banda les discrepàncies polítiques, emprendran un intercanvi basat en l'esport rural.

El projecte d'agermanament, que inclou un documental (Gazta zati bat-A Piece of Cheese, de Jon Maia), reflecteix la filosofia del moviment social que amb el nom de Nazioen Mundua es va endegar, que amb un pressupost humil ha aconseguit tirar endavant gràcies a la participació i col·laboració de molta gent. En aquest context, els dos pobles immersos en la gravació del documental, entre l'aixecament de pedres dels bascos i llançament de troncs dels escocesos, veuen com se succeeixen fets històrics prou rellevants en els dos països: A Euskal Herria, ETA, l'última organització armada de l'Europa occidental, comunica l'alto el foc definitiu i irreversible. Mentrestant, a Escòcia, el partit independentista SNP aconsegueix la majoria absoluta en les eleccions de 2011, obrint les portes a un referèndum on el país podrà decidir la seva sobirania. Serà llavors quan el relat del dret a decidir s'uneix amb les grans històries de les dues nacions. La democràcia és la solució, i la participació des del municipi, la clau de volta. Des llavors, la relació entre Escòcia i el Goierri d'Euskal Herria (Highlands) s'enfortirà i es manté fins a l'actualitat.

Gure Esku Dago ("Està a les nostres mans") sorgeix el 2013 d'aquella experiència i és, més que una campanya, una dinàmica a favor del dret a decidir a Euskal Herria. El seu objectiu principal és aconseguir l'activació i l'adhesió ciutadana a favor del dret a decidir dels bascos i basques, a partir de tres grans idees:

1. Som una nació

2. Tenim dret a decidir

3. El futur està en mans dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país

La iniciativa impulsada per Nazioen Mundua, amb el nom de Gure Esku Dago, és fonamenta en crear una dinàmica que pugui posar en marxa els ciutadans i ciutadanes de diferents sensibilitats polítiques d'Euskal Herria, que a escala municipal s'organitzaran en nuclis de treball, i treballaran per unes majories socials, sindicals, polítiques i institucionals orientades al dret a decidir. La clau és precisament que no és res puntual i anecdòtic: és una dinàmica, que té en la cadena humana un pas més que haurà d'anar més enllà. Cap a on? Ja es veurà. La clau de l'èxit és la voluntat de ser una iniciativa en clau local, plural i participativa, totalment desvinculada de qualsevol partit polític, i potenciant l'autonomia dels grups locals autoorganitzats. I que duri. Segons el portaveu Angel Oiarbide, el segon pas de la dinàmica Gure Esku Dago és convocar una trobada multitudinària per a la tardor del 2014. L'objectiu d'aquesta trobada serà fer un balanç de tot el que s'ha fet fins la data, tenint en compte especialment el grau d'activació i adhesió aconseguits a favor del dret a decidir amb la cadena humana. I si així es decideix, serà el moment de formular i acordar entre tots el funcionament, la gestió i el full de ruta de noves dinàmiques que s'acordin. Perquè la dinàmica és la clau.

* Ricard Vilaregut és director del CIEMEN i coautor de L'esquerra abertzale. Història d'una rebel·lió (Pol·len Edicions, setembre de 2014 a les llibreries).

(Fotografia: un instant de la cadena humana / imatge d'Ukberri.net.)