Notícia

La partida del tauler kurd de Síria (3): el factor turc al Kurdistan Occidental

Turquia es reinventa com a potència i desplega els seus interessos a Síria, oposant-se al règim d'Al-Assad · Ankara demana a l'OTAN la instal·lació de míssils a la frontera, cosa que tindria com a conseqüència la creació d'una zona d'exclusió aèria de facto · En aquestes condicions, les zones controlades per la milícia kurda quedarien a l'abast d'una incursió militar turca

Una potència regional en expansió no es queda de braços creuats quan hi ha un conflicte com el sirià al llarg de bona part de la seva frontera sud. És el cas de Turquia, que ha jugat i juga el seu paper des de l'inici de l'esclat bèl·lic a Síria i pugna per estendre la seva influència a la regió, i Síria és una peça important. De fet, l'orientació exterior de Turquia ha canviat prou durant els darrers anys: davant la fredor de Brussel·les a la petició turca d'ingressar a la Unió Europea, Ankara ha reaccionat reinventant-se i presentant-se al món com una potència en ella mateixa, com un actor que vol parlar i interactuar de tu a tu amb els blocs regionals veïns -inclosa la mateixa UE.

En aquest context, no és estrany que l'exèrcit turc s'hagi estat desplegant a la frontera turcosiriana des de fa mesos i que ara, segons s'ha sabut aquesta mateixa setmana, hi vulgui instal·lar míssils Patriot (en podeu veure una llançadora a la imatge de l'esquerra) per, oficialment, defensar-se de qualsevol mena d'atac provinent de l'exèrcit sirià lleial al president Bashar al-Assad. De fet, el mes passat es van produir diversos incidents a la frontera entre els dos estats i va haver-hi intercanvi d'artilleria. Les coses així, Turquia ha elevat a l'OTAN la petició per desplegar els míssils, explica el New York Times, i encara no hi ha una resposta de l'Aliança Atlàntica.

L'hostilitat mútua entre Ankara i Damasc ve de lluny, i té molt a veure amb el fet que Turquia mai hagi perdonat a Síria que, fins al 1998, aquest país acollís el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistan, PKK), Abdullah Öcalan i que els militants kurds tinguessin bases d'entrenament a la vall de la Bekaa. L'ocasió actual és idònia perquè Turquia passi comptes amb el règim d'Al-Assad, i no és pas per casualitat que sigui el govern turc qui més insisteixi en el fet que el president sirià ha de dimitir.

Una zona d'exclusió aèria al nord de Síria?

La pressió contra Al-Assad, però, no és l'única clau per explicar la concentració de forces militars turques a la frontera. Si l'OTAN, finalment, accepta desplegar els Patriot, la conseqüència immediata seria que el nord de Síria esdevindria, de facto, una zona d'exclusió aèria. La important ciutat d'Alep (vegeu què n'explicàvem al primer article d'aquesta sèrie), però també les zones del Kurdistan Occidental sota control de la milícia kurda, quedarien fora de l'abast de l'aviació del règim sirià de Bashar al-Assad.

Ankara diu que, amb els Patriot, podrà protegir millor els seus aliats de l'oposició siriana i de l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL), molt actiu a la regió d'Alep, ciutat estratègica que intenta controlar des de fa mesos. Però protegir exactament qui de l'ESL? El braç armat de l'oposició siriana és internament molt heterogeni: sota el seu paraigua operen multitud de grups -molts, amb finançament exterior: les monarquies del Golf en patrocinen uns quants-, entre els quals cèl·lules gihadistes. Un element perillós per al règim sirià laic, però també per a la pròpia Turquia i, no cal dir-ho, per als kurds.

Tornant als Patriot: fins a quin punt el seu desplegament té a veure amb el fet que la milícia kurda de les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG) controli part del territori sirià fronterer amb Turquia? Si més no, val la pena recordar què ha estat fent Turquia durant els darrers anys a la regió kurda de l'Iraq: les operacions de càstig de l'exèrcit turc han estat una constant contra les bases que el Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistan, PKK) i el Partit de la Lliure Vida del Kurdistan (Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, PJAK) mantenen a les muntanyes del Kurdistan de l'Iraq.

Les YPG i la formació política que els dóna suport, el Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD), són properes al PKK. El president del PYD, Mohammed Saleh Muslim, deia aquesta mateixa setmana a Le Figaro que els kurds de Síria havien d'anar amb molt de compte amb Turquia. Segons ell, darrere de l'esclat violent que va succeir el dia 26 a Alep entre la milícia kurda i l'ESL hi ha la mà d'Ankara.

En l'article que us oferíem ahir ja ens vam referir a un altre factor important al Kurdistan Occidental: l'ascendent que té sobre determinats partits kurds locals el president del Kurdistan autònom de l'Iraq, Massud Barzani, un home que manté bones relacions amb Turquia. Però per al PYD i les YPG, l'acord signat amb els partits pro-Barzani el passat juliol també és útil: mentre es mantingui un equilibri d'aquestes característiques, Ankara tindrà menys motius per dur a terme una intervenció militar al Kurdistan Occidental. Tampoc cal oblidar que Turquia té problemes dins de les seves pròpies fronteres: des de fa mesos s'està veient obligada a fer front a l'activitat armada del PKK dins del seu propi territori, especialment a la província de Hekariyê (Hakkâri, en turc). La represa de la violència del PKK a Turquia ha coincidit amb una renovada repressió de l'Estat turc contra el poble kurd: detencions i judicis de persones vinculades al moviment kurd proper al PKK, però també d'alcaldes del prokurd BDP.

(Aquest article és el tercer i darrer d'una sèrie que vam iniciar amb La milícia kurda i els opositors a Al-Assad es proven militarment i vam continuar amb Malfiança entre germans, a l'ombra del poderós Barzani.)