Es fa difícil encaixar dues tendències que, en el fons, cerquen objectius pràcticament oposats. Fa mesos que la Conferència per al Diàleg Nacional (CDN), que ha de posar les bases d'un nou Iemen democràtic i no centralista, fa voltes al voltant de la qüestió de l'organització política que ha de tenir el país. El debat s'ha anat centrant en la necessitat de transformar el Iemen en un estat federal, però la dificultat principal arriba a l'hora d'omplir de contingut aquesta idea.

Com explica l'International Crisis Group en una anàlisi recent, "tot i que sembla que està apareixent un consens sobre l'estructura federal, hi ha elements essencials que continuen sense resoldre's: com definir les fronteres administratives, com redistribuir l'autoritat política, i com compartir els recursos". Les forces iemenites no es poden d'acord en el primer d'aquests punts per un tema bàsic. El Moviment Sudista (que fa anys que reivindica la secessió del Iemen del Sud, que fins al 1990 era un estat independent) vol que, en qualsevol acord per a refundar el Iemen, quedin clares dues coses: una, que el nou país serà una federació formada per només dos estats constituents (el Iemen del Nord i el Iemen del Sud), i l'altra, que es reconeixerà el dret a l'autodeterminació.

Davant d'aquesta posició, les forces partidàries de la unitat -basades sobretot al Nord- propugnen que la reestructuració del Iemen passi per un acord federal que organitzi el país en múltiples unitats federades, que no tindrien pas el dret de secessió. De fet, el que volen els partits unionistes és dividir l'antic Iemen del Sud en diversos nous estats federats, més petits, cosa que a la llarga podria afavorir la dissolució de la identitat sud-iemenita.

Això és, per exemple, el que proposa el president del Iemen, Mansur Hadi, qui voldria veure el naixement d'un Iemen compost de sis regions federades. Dos dels principals partits amb més força al Nord (els islamistes d'Islah i el Congrés General del Poble de l'exdictador Ali Abdallah Saleh) es neguen a admetre el dret d'autodeterminació del Sud. Saleh, de fet, diu que proposar una federació biestatal és "una traïció" a la unitat del Iemen.

Pel que fa a temes econòmics, la CDN ha arribat a proposar que les regions federades puguin compartir la gestió dels recursos naturals amb l'estat central. Però la propietat d'aquests recursos, diu l'acord de la Conferència, romandrien sempre sota titularitat del conjunt de l'Estat iemenita.

Rebuig dels independentistes

Mentrestant, els independentistes del Moviment Sudista (o Hirak) diuen que la reforma federal que propugnen les forces del Nord no els farà desistir de la seva aposta per un Iemen del Sud sobirà. Un dels portaveus del Hirak, Said Fuad Rashed, ha anunciat una gran mobilització independentista per als propers dies 11 i 12 d'octubre per a reclamar la "fi de l'ocupació" del Sud per part del Nord.

En una entrevista a Nationalia, però, el professor i expert en el cas del Iemen del Sud Stephen W. Day explicava que un dels problemes del Moviment Sudista és la seva manca de lideratge unificat. Això ha fet, per exemple, que alguns sectors del Hirak hagin boicotat la CDN mentre que d'altres hi han pres part.

Dos estats sobirans durant més de dues dècades

El Iemen del Sud va ser independent des de 1967 fins a 1990. En aquella època, el Sud estava governat per un règim d'inspiració socialista. El Moviment Sudista argumenta que, d'ençà la unificació dels dos Iemens el 1990, el Nord ha explotat el Sud i ha fet recular els avenços socials que havien aconseguir els sud-iemenites durant l'època socialista. L'any 1994, el Iemen del Sud va intentar desfer la unió i va lliurar una guerra breu contra el Nord. Les forces nordistes es van imposar, però des de llavors el moviment independentista no ha deixat de reclamar la secessió.