Han passat 22 anys des que es va fer el darrer cens de població a Bòsnia i Hercegovina. Les dades es van recollir quan el país encara era una de les sis repúbliques membres de Iugoslàvia. El cens actual, que s'està fent des de l'1 d'octubre i que acaba demà, probablement oferirà una imatge diferent en termes d'identitat nacional, tant perquè la independència del país haurà provocat un impacte en aquest camp com perquè -i probablement aquest serà el motiu de la majoria de canvis- la guerra de 1992-1995, amb les seves neteges ètniques i massacres, haurà alterat moltes situacions.

El qüestionari del cens ha aixecat polseguera, per la qüestió de les etiquetes ètniques. El sistema legal de Bòsnia i Hercegovina reconeix tres pobles com a "constituents" del país: els bosníacs, els serbis i els croats. I aquestes són les tres "afiliacions ètniques/nacionals" que estan escrites als qüestionaris que els ciutadans han d'omplir. És cert que, qui vulgui, pot declarar una identitat ètnica o nacional diferent d'aquestes tres, però només ho pot fer si ho demana explícitament a l'enquestador, que ho ha d'escriure a la casella corresponent (vegeu la imatge esquerra, cliqueu-hi per a ampliar-la). Els crítics amb aquesta forma de fer el cens diuen que el sistema està pensat per a afavorir que la gent declari una identitat bosníaca, sèrbia o croata -perquè és la manera més fàcil i ràpida de completar el tràmit- i que això discrimina totes les altres identitats.

El tema es complica quan es té en compte que Bòsnia i Hercegovina està governada a partir d'un sistema de quotes ètniques que es va implantar amb els Acords de Dayton, el 1995. Les places per al funcionariat i els escons a la Casa de l'Assemblea (cambra alta del Parlament), per exemple, es distribueixen d'acord amb aquestes quotes. Reuters recull que els líders bosníacs, serbis i croats estan demanant a la gent que, al cens, declari la seva etnicitat específica, per tal que el seus respectius grups ètnics estiguin en millor posició per a exercir el poder polític.

Segons RFE/RL, els bosníacs són els que tenen més números per a perdre-hi, al cens. I això, paradoxalment, malgrat que aquest serà el primer cop que es podran declarar com a "bosníacs" (a l'època iugoslava més tardana, eren llistats com a "musulmans per nacionalitat"). El problema per a ells és que és previsible que els "musulmans per nacionalitat" de 1991 (quan van ser el 43% de la població del país, el grup ètnic més nombrós) s'autodistribueixin ara en tres grups diferents: els "bosníacs", els "bosnians" i els "musulmans". Podria bé ser que aquests tres grups sumessin més del 50% de la població i que, malgrat això, cap d'ells fos el més gran -posició que podrien ocupar els serbis, llavors.

És impossible ser un nacional del propi país?

D'altra banda, hi ha ciutadans que voldrien que Bòsnia i Hercegovina deixés enrere les seves divisions ètniques. Aquest sector troba inacceptable que els qüestionaris no incloguin l'opció directa de declarar que l'afiliació nacional és la "bosniana-hercegoviniana". Dins d'aquesta tendència es troba l'organització Jednakost, que clama contra la "dictadura dels pobles constituents". Els membres de Jednakost estan demanant als ciutadans que, si no desitgen declarar-se bosníacs, serbis o croats, no ho facin. Algunes veus dins de l'organització proposen simplement de declarar una identitat "bosniana-hercegoviniana" -que perceben com a cívica, i no pas ètnica-, mentre que d'altres van més lluny i propugnen directament que no es declari cap mena d'identitat nacional o ètnica al cens.

Altres veus recorden que, si Bòsnia i Hercegovina és també el país dels seus grups ètnics i religiosos més petits, llavors aquests grups estan discriminats per la política oficial exclusivista de "bosníac-serbi-croat". Això és el que van estar argumentant durant anys Dervo Sejdic (un gitano) i Jakob Finci (un jueu), fins que el Tribunal Europeu dels Drets Humans els va donar la raó el 2009. En conseqüència, la Unió Europea va demanar a Bòsnia i Hercegovina que esmenés la seva Constitució per tal de posar punt i final a aquesta pràctica discriminatòria. L'esmena no s'ha fet, però aquest mateix any el Cantó de Sarajevo sí que va canviar la seva Constitució per tal que els ciutadans que no es consideren ni bosníacs, ni serbis ni croats puguin estar representats a les institucions del cantó.

Més informació:

• Osservatorio Balcani Caucaso: La nuova Bosnia
• Balkan Insight: Census Likely to Seal Multi-ethnic Bosnia's Demise