Notícia

A Moscou, la caça a l'immigrant és una història d'ultranacionalisme, poder, pobresa i explotació

Els disturbis dels darrers dies, arran de la mort d'un jove rus, mostren la influència dels discursos xenòfobs a la societat russa · Hi ha sectors econòmics que afavoreixen la immigració clandestina, que rep sous pitjors i no paga impostos · El crit “Rússia per als russos” ha esdevingut habitual a les manifestacions ultranacionalistes

El brot de xenofòbia que ha viscut els aquests dies la capital de la Federació Russa no és una novetat. És la repetició -si es vol, agreujada- d'una manera d'actuar violenta, no solament de la policia, envers els immigrats. Ara, però, el balanç de l'episodi és diferent si es fa en comparació amb altres desordres públics ocorreguts en els darrers temps, com per exemple incidents similars aquest mateix any a Pugatxev o bé amb un altre signe polític l'any passat.

El brot actual l'ha originat l'assassinat de Iegor Xerbakov, un jove rus del barri de Biriuliovo, comès presumptament per una persona amb faccions pròpies de la gent d'Àsia central o del Caucas, segons el testimoni de la xicota del mort i una càmera vídeo de vigilància.

Els primers curiosos que van acudir al lloc de l'assassinat van telefonar a les autoritats per tal que perseguissin el delinqüent, afegint que calia prendre mesures dràstiques contra la immigració clandestina a Moscou. Ben aviat eren milers els moscovites que recorrien els carrers de la ciutat cridant "Rússia per als russos", un crit habitual en les manifestacions que el nacionalisme rus convoca des de fa anys i en les quals els immigrants són objecte de crits i pancartes contraris per part dels manifestants.

La intervenció de la policia va encendre encara més els ànims. Centenars de manifestants foren interpel·lats, mentre molts més joves, acusats per uns i lloats per altres de ser nacionalistes russos agressius, van assaltar un centre comercial i un mercat on treballen immigrants i es van enfrontar a les forces de l'ordre. Es va informar de la detenció de 400 persones en relació amb aquests fets, així com d'almenys 1.200 immigrats foren interrogats per la policia amb la intenció de verificar, oficialment, si entre ells s'amagava l'assassí.

Uns fets peremptoris i significatius

Crida l'atenció el nombre massiu de detencions (1.200, entre els immigrants) per a la recerca d'un sol sospitós. RFE/RL es demanava ahir si la policia, de fet, no havia cedit a les pressions dels ultranacionalistes, que acusen els immigrants de ser els responsables de la inseguretat a Moscou i d'altres grans ciutats i d'ocupar, de manera irregular, els llocs de treball en un moment que l'atur està pujant i posa en crisi tantes famílies russes. En canvi, assenyala el diari digital, a la manifestació d'opositors de l'any passat a la plaça Bolótnaia contra el govern rus -que també va acabar amb enfrontaments-, la policia no va ser tan comprensiva amb les raons que esgrimien els manifestants i en va detenir 28 -un dels quals ja ha estat sentenciat a presó. El mitjà conclou que, segons els analistes, la policia té "por" dels ultranacionalistes.

Els odis contra els immigrats es concentren sobretot en els que provenen de les repúbliques de l'Àsia central i del Caucas, avui independents però fins fa pocs anys membres de la Unió Soviètica. Estan poblades per gent no eslava i, sovint, seguidors de la religió musulmana. Dos fets que susciten el rebuig gairebé instintiu o irracional d'una part de la societat russa -majoritàriament agnòstica, però amb un substrat fort de cultura cristiana ortodoxa.

El nacionalisme rus s'alimenta d'aquest rebuig, i arriba a esferes ben elevades en diferents formes. És un cas paradigmàtic la guerra que l'actual president de la Federació Russa, Vladímir Putin, va declarar a la república caucàsica i musulmana de Txetxènia, una guerra coronada amb la destrucció d'aquell país i l'ascensió a la magistratura de l'Estat, per acumulació de vots, del mateix Putin. Més recentment, la lluita contra els no russos ha format part del programa dels candidats a ocupar l'alcaldia de Moscou durant els últims mesos -incloent-hi el del guanyador, Serguei Sobianin, qui vol més controls per als immigrants i que propugna que no se'ls deixi assentar-se a la capital russa, on habitualment formen guetos en determinats barris.

Segons els analistes, però, el fenomen té una cara doble. Els candidats a l'alcaldia de la capital sabien prou bé que la immigració és necessària per raó de la greu crisi demogràfica que afecta, especialment, els enormes centres urbans com és Moscou. Sabien també que la immigració clandestina és afavorida, especialment, pels empresaris de la construcció, de la confecció, de la distribució d'aliments i d'altres serveis: són un cos manipulable fàcilment, costa poc, ja que la clandestinitat els permet eludir impostos i compensar-la amb sous no declarats de misèria, com recull aquest informe publicat a OpenDemocracy. Posar-se al costat d'aquests emprenedors, als candidats a la direcció de les grans ciutats els significa poder obtenir vots de la classe mitjana prou important avui.

Això no obsta que els dirigents del país deixin de mostrar la mà dura contra els immigrats no eslaus. N'és una prova fefaent la manera brutal com va actuar, abans d'ahir, la policia al moment de detenir el presumpte culpable de l'assassinat del jove rus, Orkhan Zeinalov, nascut a la República de l'Azerbaidjan i la forma humiliant amb què, ahir, la mateixa policia el va presentar davant del ministre de l'Interior de Rússia: tot filmat en primer pla i retransmès en directe pels principals canals de televisió russos, cosa que ha provocat les crítiques del govern azerbaidjanès. Un nou episodi per a tornar a encendre l'aversió dels nacionalistes russos i d'una bona part de la gent del carrer envers els "estrangers indesitjats".

(Imatge: una manifestació d'ultranacionalistes russos, el 2012 / fotografia de RiMarkin.)