Notícia

Els joves de l'ALE: "L'Europa dels estats és un fiasco"

Les joventuts del partit europeu que agrupa independentistes, autonomistes i regionalistes criden a treballar per "una Europa que doni un lloc real a les nacions sense estat i a les regions" · La formació reclama una Europa que "rescati els aturats i els exclosos" i no pas "els bancs"

Roccu Garoby, líder d'EFAY (joventuts del partit polític d'abast continental Aliança Lliure Europea, que agrupa partits independentistes, autonomistes i regionalistes) ha dit que "l'Europa dels estats és un fiasco" i que la gent jove reclama una Europa "que doni un lloc real a les nacions sense estat i a les regions, al costat dels estats". Garoby ho ha dit durant la conferència "Europa i els seus reptes democràtics", que l'EFAY, les joventuts del Partit de la Nació Corsa (PNC) i el Centre Maurits Coppieters (CMC) han organitzat aquest cap de setmana a Corti (Còrsega), amb participació de representants, sobretot, joves i elegits de diferents partits europeus: a més dels corsos, bascos, catalans, frisons, gallecs, gal·lesos, occitans i danesos de Slesvig.

Els participants han posat l'atenció, especialment, en el rol que tenen els joves en la construcció europea. Cal que la joventut trobi el seu camí -se sentia dir en la majoria d'intervencions- a través del compromís. Ho expressava, recorrent a la pròpia experiència, Emyr Gruffydd, vicepresident d'EFAY jove gal·lès estudiant a Catalunya: "Després del referèndum de 1996, hem intentat mostrar als joves gal·lesos que el seu lloc es trobava alhora en la democràcia gal·lesa i a Europa. Si encara hi ha incertituds" sobre què comporta aquesta afirmació "és perquè els joves s'interessen ben poc de la política i no es comprometen, fins i tot en la societat civil". Gruffydd, de fet, va insistir a remarcar que el que vol l'EFAY "no és l'Europa dels bancs, sinó l'Europa dels pobles" que mantingui "l'estat del benestar", una Europa "que rescati els aturats, els exclosos socialment, els pobres. No som aquí per a rescatar bancs".

Antonia Luciani, membre de les joventuts del PNC, constatava que si bé la "joventut ha de mirar cap al futur" no és gens fàcil fer-ho avui. Els joves no poden estar satisfets si tenen només l'opció d'escollir entre el somni d'esdevenir "rendista o subjecte del clientelisme", encara que aquesta elecció sigui la més freqüent almenys a Còrsega.

Reorientar a partir de les experiències particulars

Una construcció que, segons el president del CMC, el gallec Xabier Macias, s'està reorientant. Per exemple, a Galícia, "vam posar en funcionament un sistema fa trenta anys. Però avui ens adonem que no funciona com ho havíem esperat. Ara existeixen pistes per a avançar vers la plena sobirania però no podem aplicar a tot arreu la mateixa recepta. Cal tenir-ho present".

Un altre pensament dominant en el curs dels diàlegs entre els participants de la trobada, es referia a la frase que sintetitzava Lorena López de Lacalle, diputada foral d'Àlaba (País Basc): "Hem de saber quin país volem construir. És el que intentem definir al País Basc. Compartim un mateix territori i tothom ha de poder fer sentir la seva veu. No es tracta de ser una força política excloent, sinó tot el contrari".

L'esforç per a mobilitzar la joventut en cada nació s'ha d'articular en el projecte de construir l'Europa del futur, on es troba la fita comuna: "avui, els pobles han de ser representats d'una manera o d'una altra encara que alguns d'ells avui no tinguin estat. És això que farà avançar la revisió del funcionament institucional" d'Europa i per a "fer-hi lloc als pobles".