Notícia

Després de la 'manifestació dels barrets vermells', veus que demanen la capacitat de decidir a Bretanya

Entre 15.000 i 30.000 bretons marxen a Quimper en defensa de l'economia bretona · Partits bretons i la Cambra d'Agricultura demanen diverses mesures d'autonomia · París ofereix un “pacte de futur” que ajudi el sector agroalimentari

Cridades a manifestar-se pel dret a "viure, decidir i treballar a Bretanya", entre 15.000 i 30.000 persones van marxar dissabte pels carrers de Quimper (imatge esquerra, fotografia de Mathilde Dupeyron) reivindicant mesures en defensa dels assalariats i de les empreses bretones i la supressió d'una ecotaxa aplicada als vehicles pesants, que els manifestants temen que encara destruirà més llocs de treball. Els manifestants van desfilar lluint barrets vermells (en memòria d'una insurrecció bretona contra el govern francès, el 1675) i enarborant un bon nombre de banderes bretones.

En un article publicat a 7Seizh, l'analista polític bretó Mikael Bodlore-Penlaez percep "tres missatges" principals en la mobilització. Un, l'oposició a una ecotaxa que "ha mobilitzat els actors econòmics". Dos, la unitat "d'assalariats i patrons" en fer sentir el seu descontentament amb la crisi econòmica que travessa Bretanya. I tres, el malestar amb el fet que Bretanya no disposi d'una autonomia més gran, ja no només si se la compara amb Catalunya o Escòcia, sinó fins i tot en relació amb Còrsega, també dins de la República Francesa.

Veus a favor d'augmentar la capacitat de decisió dels bretons

Abans, durant i després de la manifestació, diversos col·lectius i partits polítics han defensat la necessitat que el poble bretó pugui disposar d'algun marge d'autonomia per a prendre decisions relatives al govern quotidià dels seus afers interns. Aquesta és la posició de Christian Troadec, portaveu del comitè que cridava a la manifestació i líder del partit Moviment Bretanya Progrés. Troadec deia en una entrevista a Le Nouvel Observateur que París hauria d'aprovar un règim econòmic d'excepció per a Bretanya, com el que té Còrsega, a causa de les seves característiques geogràfiques. I apuntava, a més, que a Bretanya li cal un nou "marc institucional" donat que, ara, "la regió no existeix realment, no té poder ni [...] autonomia financera". El model dels "länder alemanys" seria, segons Troadec, una fórmula a considerar.

Menys explícit que Troadec, el president de la Cambra Regional d'Agricultura de Bretanya, Jacques Jaouen, ha defensat que Bretanya disposi d'un "dret a l'experimentació". Això significa que Bretanya hauria de poder prendre determinades decisions localment, sense necessitat que fossin les mateixes que al conjunt de l'Estat francès. Això, segons Jaouen, afavoriria que Bretanya pogués "tenir la capacitat d'adaptar-se al context" internacional.

El Partit Bretó ha anat bastant més enllà i ha defensat que, després de la manifestació de Quimper, s'ha de "construir un projecte alternatiu a Bretanya". Aquest projecte, diu el partit, ha de passar per la consecució d'una autonomia àmplia, amb un Parlament bretó responsable en les àrees d'educació, salut, cultura, economia, agricultura, pesca i fiscalitat. "Els veritables problemes de Bretanya venen de França i de la seva organització administrativa", ha remarcat el partit sobiranista.

La Unió Democràtica Bretona (UDB), per la seva banda, ha destacat que "les reivindicacions socials i regionalistes convergeixen cap a respostes originals a la crisi", unes respostes que haurien de passar per "l'autonomia regional per a decidir aquí el nostre futur".

Resposta des de París: negociar un "pacte de futur"

Just després de la històrica manifestació, el govern francès ha assegurat haver "escoltat" el missatge dels manifestants. El prefecte de Bretanya, Patrick Strzoda, ha dit que demà passat "tots els actors econòmics i socials" bretons estan convidats a una reunió a Rennes. La reunió és la primera concreció de la proposta que el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, va fer dissabte mateix, en què va convidar aquests actors a participar en un "pacte de futur per a Bretanya". El pacte, anunciat ja el mes passat, inclou un fons de 15 milions d'euros per al sector agroalimentari, un dels més importants de l'economia bretona.

Troadec ha confirmat que assistirà a la reunió, però ha advertit que hi ha "mesures immediates i concretes" que cal prendre. Entre aquestes mesures hi ha la supressió definitiva de l'ecotaxa a Bretanya i la prohibició que les empreses que tinguin beneficis econòmics puguin acomiadar els seus assalariats.