Molts dubtes continuen planant sobre l'atac que, al final del mes passat, va costar la vida a cinc persones a la plaça de Tiananmen, a Pequin. Dues grans versions són proposades: el govern xinès apunta que es tracta d'una acció "organitzada i premeditada" per un grup armat independentista uigur, el Moviment Islàmic del Turquestan Oriental (MITO). Les explicacions de Pequín, recull el progovernamental China Daily, apunten que al vehicle usat pels presumptes terroristes per cometre l'atac hi havia banderes "vinculades a l'extremisme religiós".

De l'altra costat, la presidenta del Congrés Mundial Uigur (WUC, sigles en anglès), Rebiya Kadeer, insisteix que l'acció no es pot entendre com un atac terrorista, sinó com un acte de "protesta" davant d'unes polítiques que "estan empenyent el poble uigur a la deseperació". Encara més: "No crec que el MITO existeixi", diu Kadeer, qui pensa que aquest grup és una excusa de la Xina "per a justificar l'opressió contra el poble uigur des de[ls atemptats de] l'11 de setembre".

El govern dels Estats Units sí que pensa que el MITO existeix i que, de fet, està vinculat a Al Qaida. Però també apunta que el govern xinès s'ha dedicat a "exagerar" les connexions entre ambdues organitzacions per tal d'evitar-se crítiques a les seves actuacions al Turquestan Oriental (Xinjiang Uigur, nom oficial xinès), la regió de majoria uigur que el MITO voldria independitzar de la Xina. Unes actuacions sempre contestades pel moviment uigur, i que cerquen de consolidar el control xinès sobre un territori que, en línia recta, es troba a més de 2.000 quilòmetres de Pequín.

Cap militar destituït

Pocs dies després de l'atac a Tiananmen, es va saber que Pequín havia destituït el cap militar del seu exèrcit al Turquestan Oriental, Peng Yong, de la seva posició com a dirigent del Partit Comunista. Sense més explicacions que una nota d'una sola línia en un periòdic local, la majoria de mitjans interpreten que Peng també perdrà el comandament de l'exèrcit al Turquestan Oriental. La decisió deixa entreveure que Pequín es pren seriosament l'incident de Tiananmen.

Secularment preocupada per la seguretat de les seves fronteres -especialment als seus límits més despoblats del nord i de l'oest-, fa dècades que la Xina posa força atenció a la situació del Turquestan Oriental. A banda de l'increment de la presència de l'exèrcit xinès a la zona, Pequín també ha promogut la colonització del territori per part de xinesos d'ètnia han. Si, fins fa poques dècades, els uigurs constituïen una enorme majoria demogràfica al territori, ara amb prou forces arriben al 45%, mentre que els xinesos hans sumen prop del 40%. A la capital, Urumqi, els hans són el 76%, mentre que el uigurs són la minoria: el 13%.

Per Pequín, assegurar l'estabilitat i el control en aquest vast territori fronterer ("Xinjiang" significa, precisament, "nova frontera") és clau des d'un punt de vista geopolític. No només perquè el Turquestan té reserves de petroli i gas natural (a la conca de Tarim), sinó perquè és la porta física que obre l'accés de la Xina a les estepes centreasiàtiques, i especialment al país més gran de la regió, el Kazakhstan. Cada cop més àvida de petroli, la Xina veu en aquest país un dels mercats més propers on abastir-se. El 2012, el petroli kazakh suposava aproximadament el 4% del total importat per la Xina, amb 240.000 barrils diaris (prop de 10,4 milions de tones anuals). Però el Kazakhstan preveu un enorme augment de la seva producció de cru en els propers anys, una part del qual es dirigirà cap a la Xina: ja al final de l'any vinent, els kazakhs esperen enviar cap a la Xina 20 milions de tones per any a través de l'oleoducte Atyrau-Alashnankou, el qual travessa tot el nord del Turquestan Oriental.

Més informació:

• LiMes: Uiguri, terrorismo ed energia: Xinjiang, (s)nodo irrisolto della Cina