El lliurament del Premi dels Drets Humans de les Nacions Unides a Biram Dah Abeid serveix per posar de relleu, avui, la permanència de la institució de l'esclavatge a Mauritània. Abeid, activista i ell mateix fill d'esclaus alliberats, s'ha guanyat la distinció de l'ONU (que avui celebra el Dia Internacional dels Drets Humans) després d'una trajectòria que l'ha arribat a portar a la presó -va ser alliberat l'any passat- pel fet de denunciar l'existència d'esclaus a Mauritània, un fenomen que està vinculat amb una històrica discriminació racial i que continua existint malgrat que ha estat legalment abolit.

No hi ha xifres concretes sobre el nombre d'esclaus a Mauritània, un país prou extens (1.030.000 de quilòmetres quadrats) però molt despoblat (entre 3,3 i 3,8 milions d'habitants). Segons el Global Slavery Index, són almenys 140.000 els mauritans que viuen esclavitzats. Però ONG mauritanes alcen la xifra a les 500.000 persones, cosa que significa que prop del 15% de la població del país es podria trobar en aquesta situació.

L'esclavatge a Mauritània té una dimensió racial. A Mauritània hi ha dos grans grups de població: els moros (el terme no té sentit despectiu), que parlen àrab hassaniya, i els negres, fonamentalment de tres ètnies diferents: soninkés, peuls i wòlofs. Kevin Bales, expert en l'esclavatge arreu del món, explica que els moros estan dividits en tres classes, que hereten diferències basades en el color de la pell. Els moros blancs, de pell clara, són la classe que ostenta el poder al país. Els moros negres, de pell fosca, es compartimenten en dues classes: els esclaus -propietat dels moros blancs- i els alliberats, que romanen per sota dels moros blancs en l'escala social.

Les dones esclaves, especialment vulnerables

Segons el Global Slavery Index, l'adoctrinament juga un paper clau per assegurar la pervivència de l'esclavatge: "Sense accés a l'educació o a formes alternatives de subsistència, molts [mauritans] creuen que és desig de Déu que siguin esclaus", explica l'informe sobre el país. Una situació, diu el report, que les dones esclaves encara pateixen de manera redoblada: "El marc legal i polític de protecció dels drets de les dones a Mauritània és extremadament deficient, amb moltes lleis discriminatòries". Les dones mauritanes estan exposades a patir mutilacions genitals, casaments forçosos i fins i tot a ser culpades d'adulteri si són violades, situacions que lògicament s'agreugen en el cas de les esclaves.

Existeixen diverses ONG a Mauritània que lluiten des de fa anys per a aconseguir l'abolició efectiva de l'esclavatge. Entre aquestes hi ha IRA Mauritanie, l'entitat que presideix l'avui premiat Biram Dah Abeid. Segons documenten les ONG i relata l'Associació per als Pobles Amenaçats, és la policia, la justícia i les autoritats qui "obstaculitzen activament l'abolició efectiva" de l'esclavatge. L'entitat posa l'exemple recent d'una noia de 18 anys, Noura, que ha denunciat els seus amos: "Lluny de ser ajudada per les autoritats, ha patit amenaces i intimidacions de la policia, que ha intentat obligar-la a retirar la denúncia. El cas de Noura, malauradament, no és un cas isolat".

(Imatge: antigues esclaves alliberades / fotografia de Magharebia.)