Notícia

L'Assemblea Nacional francesa inicia un camí llarg i incert per a la ratificació de la Carta de les Llengües

361 diputats han votat a favor de la proposició de llei i 149, en contra · El text ha de passar pel Senat · El govern haurà de presentar una nova proposta per a ser votada per tot el Parlament · La ministra de Cultura rebaixa expectatives

Va ser un vot amb un marcat caràcter exploratori, però alhora una fita històrica. L'Assemblea Nacional francesa va aprovar ahir a la tarda una proposició de llei per a incloure a la Constitució de França la possibilitat de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), que podria obrir la porta a una protecció i promoció més gran per als idiomes minoritzats -només els autòctons, no s'hi inclouen les llengües de la immigració- de la República Francesa. El camí és llarg i carregat d'incerteses. Durant els propers mesos haurà de passar pel Senat, pel govern francès i per la reunió del Parlament, a Versalles. Us n'expliquem algunes claus per a entendre el procés.

Promesa electoral d'Hollande. La ratificació la Carta Europea de les Llengües era un compromís electoral del president François Hollande a la campanya de 2012. Hollande deia aquell any que volia implementar un "marc legal clar i estable" per a "totes les llengües regionals". França va signar la Carta el 1999, durant el mandat del també socialista Lionel Jospin. Ratificar la CELRM significa que l'Estat francès es compromet a implementar mesures a favor de la protecció i promoció d'aquestes llengües. En cap cas la ratificació de la Carta implicarà automàticament que el català, el bretó o el cors esdevinguin llengües oficials.

Canviar la Constitució. Al final de 2012, la Comissió de les Lleis Constitucionals de França va publicar un informe en què advertia que la CELRM no es podria ratificar si no hi havia una modificació a la Constitució francesa. Les modificacions constitucionals, a França, requereixen una majoria de tres cinquenes parts del total de parlamentaris -això és, sumats els diputats de l'Assemblea i els senadors.

Explorar si hi ha majoria. Amb la votació d'ahir, els diputats favorables a ratificar la Carta volien saber si la majoria de tres cinquenes parts era possible d'assolir o no. En aquest sentit, l'Assemblea ha dibuixat una majoria àmplia: 361 vots a favor i 149 en contra. La immensa majoria dels diputats de l'esquerra hi han donat suport, mentre que la dreta ha estat més dividida -força diputats hi han votat en contra, però diputats bretons i alsacians s'hi han mostrat favorables.

Cap al Senat. La proposició de llei passarà ara al Senat. Si la votació allà tarda uns quants mesos, es farà amb una composició diferent de l'actual, donat que la meitat de la cambra s'ha de renovar a les eleccions de setembre de 2014. Els sondejos diuen que la dreta podria créixer, i això implicaria més dificultats per a aconseguir la majoria de tres cinquenes parts.

Projecte del govern. Si, en qualsevol cas, el Senat no bloca la Carta, llavors el govern francès redactarà la seva pròpia proposició de llei de reforma constitucional i la sotmetrà a l'aprovació del Parlament francès, reunit en Congrés (Assemblea Nacional més Senat). És en aquest moment que la majoria de tres cinquenes parts serà realment imprescindible. I val a dir que l'únic que farà aquesta modificació és donar permís al govern per a ratificar la CELRM, però no l'obligarà pas a fer-ho.

Menys de la meitat dels articles. El govern francès no té pas la intenció de signar la majoria dels articles de la CELRM. En aquesta entrevista, la ministra de Cultura, Aurélie Filippetti, recorda que el 1999 França només va signar 39 de les 98 mesures incloses al text. Això significa que la protecció que la Carta atorgarà a les llengües serà menor que en altres estats que han ratificat tot el text o bona part -cas d'Espanya. De fet, Filippetti admet que la ratificació canviarà poca cosa, donat que la majoria d'aquestes 39 mesures ja són possibles ara amb les lleis actuals de França, incloent-hi l'educació bilingüe. Fonts corses i bretones consultades per Nationalia, de fet, temen que el govern francès vulgui aprofitar la ratificació de la Carta per a posar límits a la promoció de les llengües minoritzades. Per contra, el diputat bretonista Paul Molac valora positivament el procés, donat que considera que la CELRM permetrà que es puguin aprovar "lleis de polítiques lingüístiques" per a aquests idiomes.