El candidat del centreesquerra italià, Francesco Pigliaru (imatge), serà el nou president de Sardenya després que la seva candidatura fos la més votada (42,4% dels vots) a les eleccions celebrades diumenge. Pigliaru va derrotar el president sortint, Ugo Cappellacci (centredreta italià), que es va quedar amb el 39,6% dels sufragis. Com a tercera força, i molt lluny -molt més del que havien pronosticat les enquestes- es va situar la candidata independentista Michela Murgia (coalició Sardenya Possible), amb el 10,3% dels vots. La composició del nou Consell (Parlament sard), però, s'assemblarà molt poc a aquests resultats.

Els sistemes electorals de vegades provoquen certs desajustaments entre vot i representació. El que ha passat a Sardenya, però, es fa difícil de pair. Cal dir, de bon començament, que abans-d'ahir els electors estaven cridats a escollir dues coses diferents. Per un costat, havien de triar qui seria el president de Sardenya. I per l'altre, havien d'escollir la composició del Consell, per a la qual cosa havien de triar un partit. Quasi tots els partits es presentaven dins de coalicions, cadascuna de les quals estava encapçalada per un candidat a la presidència.

La llei electoral sarda preveu que el candidat a la presidència amb més vots sigui escollit com a nou president de Sardenya. Però la complicació -i fins i tot la incongruència- arriba quan els 60 diputats de l'Assemblea no són repartits exactament d'acord amb els vots als partits. Així, si el candidat a la presidència guanyador aconsegueix més del 40% dels vots (és el que ha passat amb Pigliaru), automàticament a la coalició que encapçala li són assignats el 60% dels escons (sense tenir en compte si els votants realment han atorgat el 60% dels vots als partits de la coalició).

Així les coses, la coalició de Pigliaru va aconseguir ahir 36 dels 60 escons en joc a l'Assemblea de Sardenya malgrat que els partits que la formaven van obtenir només el 42,4% dels vots. Encara més rocambolesc: de fet, la coalició de centredreta va guanyar les eleccions dels partits, en aconseguir el 43,9% dels vots, un punt i mig més que la coalició de centreesquerra. Però com que Cappellacci va quedar per sota de Pigliaru, als partits del centredreta no els va servir de res ser els més votats.

La coalició de Michela Murgia, fora de l'Assemblea

Un altre efecte si més no xocant és que tota coalició que no arriba al 10% dels vots es queda sense representació al Consell. Això és el que li va passar a Sardenya Possible, la coalició sobiranista que liderava Murgia. La candidata va sumar el 10,3% dels vots i la seva coalició, el 6,8%. Resultat: Sardenya Possible s'ha quedat sense un sol escó a la cambra sarda. El mateix que li ha passat a la coalició autonomista de Mauro Pili, a la qual no ha servit de res aconseguir el 5,4% dels vots. Ahir mateix, Murgia deia que la seva coalició s'havia quedat fora per culpa d'una llei "antidemocràtica", i augurava que, per al seu projecte, tot just començava el recorregut.

Així doncs, el nou Consell només tindrà parlamentaris de les dues coalicions majoritàries. El Partit Democràtic (força majoritària de la coalició de Pigliaru) serà la força més important: segons dades provisionals, tindrà 20 dels 60 escons. I això, tenint només el 22,1% dels vots totals. En segon lloc se situarà la Forza Italia de Cappellacci, amb 10 escons. Per darrere, una llista llarga de partits, cap dels quals amb més de 5 escons.

Més suport a les forces sobiranistes sardes

Les expectatives que s'havien creat al voltant de la irrupció del sobiranisme sard a les institucions de l'illa de la mà de Murgia se n'han anat en orris. Tot i això, una mirada més atenta als suports obtinguts per les diferents forces sobiranistes permeten veure que, de fet, el vot a aquests partits s'ha doblat respecte de l'any 2009: van sumar una mica més del 18% dels sufragis (poc més del 9% fa cinc anys).

El Partit Sard d'Acció (que anava dins de la coalició de centredreta) ha estat la força d'obediència sarda més votada, amb el 4,7% dels vots. Les tres llistes de la coalició Sardenya Possible n'han sumat un altre 6,8%. El Partit dels Sards, els Rossomori i Independència República de Sardenya (dins de la coalició del centreesquerra) han assolit el 2,7%, el 2,6% i el 0,8%, respectivament. I el Front Independentista Unit -que es presentava tot sol- ha sumat el 0,7%.

En escons, i encara amb dades provisionals, el Partit Sard d'Acció, els Rossomori i el Partit dels Sards en sumaran dos cadascun. És a dir, que les forces sobiranistes tindran en total una desena part dels escons, tot i tenir gairebé un terç dels vots. I a això caldria encara afegir que l'autonomisme dels partits de la coalició de Pili tampoc no tindran representació.