Fins a cinc iniciatives paral·leles estan reclamant a Itàlia modificacions en la llei electoral perquè Sardenya tingui la seva pròpia representació, directa, al Parlament Europeu. Tres de les propostes venen encapçalades per diputats, mentre que les altres dues són participades per associacions sardes. L'objectiu és comú: almenys un eurodiputat dels 73 que té Itàlia ha de ser escollit en una circumscripció electoral sarda.

Les iniciatives apunten al mateix problema: actualment, Sardenya forma circumscripció electoral europea juntament amb Sicília. Això vol dir que els electors sards i els sicilians voten les mateixes llistes. Però mentre que Sardenya té una població d'1,6 milions d'habitants, Sicília en té 5. Això -lamenten els partits i les entitats sards- fa que tot el pes de les llistes de les eleccions europees el tinguin els candidats sicilians, cosa que sovint fa que tots els eurodiputats de la circumscripció insular siguin de Sicília.

La via que defensen els diputats sards és modificar la llei de 1979 sobre circumscripcions electorals: "La divisió de la circumscripció assignaria, per l'entitat de les poblacions, dos escons a Sardenya i sis a Sicília", diu Francesco Sanna, del Partit Democràtic (PD), que l'agost passat va presentar una proposta per a esmenar la llei. El Parlament encara no ha decidit. Sanna diu que, si és necessari, el Govern italià l'hauria d'impulsar i situar-la com a "prioritària a l'agenda parlamentària de les pròximes setmanes". Altres propostes similars han vingut de la mà de Pierpaolo Vargiu (Reformistes Sards) i de Roberto Cotti (Moviment 5 Estrelles). De moment, també sense èxit.

Les vies associatives

A les propostes dels diputats s'han sumat, els darrers dies, unes dues altres iniciatives. L'Associació Nino Carrus ha llançat una petició en línia, adreçada al primer ministre italià Matteo Renzi i als diputats sards, que també demana la divisió de la circumscripció insular en dues: una de sarda i una de siciliana. "Aquesta modificació podria ser aprovada al Parlament italià en temps brevíssim", diu la petició, per tal de garantir almenys un eurodiputat sard als comicis d'aquest maig.

Per la seva banda, l'Associació per a la Protecció dels Drets dels Sards ha presentat un recurs davant dels tribunals (que s'ha de resoldre el proper 11 d'abril) perquè es reconegui que el poble sard, com a minoria, tingui dret a una representació directa. Aquesta via té el suport de diversos partits sards, com els Rossomori, el Partit Sard d'Acció i Unidos, entre d'altres. Segons els seus promotors, una llei italiana de 1999 que mai no ha estat aplicada permet reservar una quota de representació per a les minories. Diu l'entitat que, mercès a aquesta llei, "n'hi hauria prou amb 50.000 vots perquè un sard pogués ser escollit a l'Europarlament". I és que la llei italiana per a les europees també preveu que tota llista que no assoleixi almenys el 4% dels vots a escala estatal no tindrà diputats. De forma que, fins i tot si Sardenya tingués circumscripció pròpia, els candidats que volguessin tenir possibilitats de ser escollits haurien d'anar dins d'una coalició d'abast italià amb opcions de superar aquest llindar.

Michela Murgia renuncia a presentar-se a les europees

Les eleccions al Parlament autònom sard del mes passat han donat la imatge de com estan i on es troben les forces sardistes, que en total van sumar al voltant del 18% dels vots (el doble que el 2009). A causa de la llei electoral, la coalició Sardenya Possible, que només reunia forces sobiranistes i que estava capitanejada per Michela Murgia (amb més del 10% de vots preferents), es va quedar fora del Parlament. Però sí que hi van entrar el líder històric d'Independència República de Sardenya, Gavino Sale, més quatre diputats dels partits d'encuny sobiranista (Rossomori i Partit dels Sards), tots ells dins d'una coalició de les esquerres liderada pel PD italià, contrari als independentistes però que, seguint tantes contradiccions de la política italiana, no va posar objeccions per a encabir-hi els sobiranistes. D'altra banda, el Partit Sard d'Acció, coalitzat amb el centredreta italià, va obtenir dos diputats.

Encara manca per veure com aniran a les europees els partits sards, si és que hi van. Per bé que Sale ara demana la conformació d'un pol sobiranista d'esquerres -no necessàriament per a les eleccions del maig-, el panorama dels partits sards es caracteritza des de fa molts anys per la manca de cohesió, la fragmentació i la descoordinació. Qui ha anunciat que no es presentarà és la coalició Sardenya Possible, per boca de Michela Murgia, qui creu que ara toca fer feina sobretot a Sardenya. Els altres partits, donada la presència de la barrera del 4%, com a molt hauran d'intentar fer-se presents en les llistes encapçalades pels grans partits italians.