Notícia

La segona ciutat de Còrsega elegeix un alcalde d'obediència corsa

Gilles Simeoni guanya a Bastia, dominada durant dècades per la família Zuccarelli · El nou batlle vol donar un impuls a la llengua corsa i la participació democràtica · A Occitània, Bastir suma una cinquantena de regidors · L'autonomista bretó Christian Troadec repetirà com a alcalde de Carhaix

La segona ciutat de Còrsega, Bastia, tindrà un alcalde d'obediència nacional corsa, després que Gilles Simeoni hagi guanyat la segona volta de les eleccions municipals. Simeoni, de l'autonomista Femu a Corsica, ha obtingut el 55,4% dels vots, contra els 44,6% favorables a Jean Zuccarelli, l'alcalde sortint, candidat de la coalició de radicals i comunistes francesos i hereu d'un seguit de batlles de Bastia (més de cinquanta anys) tots ells de la mateixa família. En aquesta segona volta, Simeoni ha tingut el suport del candidat de l'UMP i del de l'esquerra contrària a Zuccarelli.

Des del principi de la campanya, el nou alcalde havia dit que la seva candidatura era a l'oposat del clientelisme i del republicanisme ple d'ombres encarnat pels Zuccarelli. Després de la primera volta (on Simeoni i Zuccarelli havien empatat), el candidat nacionalista cors havia dit que les eleccions estaven sent "tsunami polític que ha caigut sobre un sistema exhaust, amb un poder gens compartit, en relació al qual els ciutadans de Bastia han dit prou".

A la capital de l'illa, Ajaccio, el candidat d'obediència corsa Joseph Filippi s'havia classificat per a la segona volta, en atènyer el 10,77% al primer torn. Filippi tindrà un escó al consell municipal. La victòria, però, ha estat per al candidat conservador Laurent Marcangeli. El nacionalisme cors també entra als ajuntaments de Calvi (26,64% dels vots) i al de Porto-Vecchio (on no ha quedat molt lluny de la victòria, amb el 46,16% dels vots a la segona volta).

Els objectius de Simeoni

En una de les seves primeres declaracions, Gilles Simeoni, un advocat de 46 anys, fill de l'històric Edmond Simeoni, figura emblemàtica de la renovació del moviment nacional ja als anys 1960, ha dit que seguirà la línia de la formació política de la qual n'és membre, presidida per actituds dialogants i obertes adreçades a defensar l'illa, el seu poble, el seu patrimoni, la seva llengua i la seva cultura. Vol ser fidel a l'herència política del seu pare i del seu oncle, Edmond, també una altra figura emergent de la tradició de reivindicació nacional corsa. També apunta que lluitarà contra el clientelisme i el clanisme, que Simeoni veu com a dues grans plagues que des de fa anys corsequen la política corsa.

El programa de Simeoni gira al voltant de tres eixos: reforçar les pràctiques democràtiques i la transparència, millorar els aspectes econòmic, social i cultural, i implicar els ciutadans en la vida i el desenvolupament de la vila. Simeoni vol que Bastia, capital econòmica de fet de Còrsega, vegi rellançades les seves empreses, el seu turisme i les seves inversions. El programa també inclou el compromís d'elevar el nivell del benestar social i el funcionament dels serveis públics que afecten, sobretot, la salut, l'ensenyament i l'habitatge. Igualment, el programa es compromet a una nova manera de governar més participativa.

Pel que fa la llengua i cultura corses, el programa de Simeoni vol convertir Bastia en "pionera" de la posada en pràctica del bilingüisme a escala municipal i cerca un acord més estret amb la Universitat de Còrsega, alhora que diu que vetllarà pel patrimoni històric de la ciutat.

Tenint en compte que encapçala una llista on s'han sumat candidats d'esquerra i dreta d'obediència francesa, Simeoni ha recordat en el seu primer missatge després de l'elecció que la seva victòria és de la unió política en què tots els participants estan decidits a seguir una lògica de construcció que superi la de l'oposició. Simeoni també ha insistit en la seva oposició als moviments corsos violents i ha avançat que ningú no ha d'esperar cap gest d'aproximació a les tesis que porten a fer els ulls grossos en relació a la lluita armada.

Resultats destacats en altres nacions sense estat

L'elecció de Simeoni és, del punt de vista dels moviments de les nacions sense estat de la República Francesa, la novetat més destacada de les municipals. Com us explicàvem la setmana passada, els comicis també han significat un augment del vot per als partits bascos i la reelecció de l'autonomista bretó Christian Troadec com a batlle de Carhaix.

Pel que fa a Occitània, les candidatures occitanistes Bastir han acabat aconseguint 54 regidors i cap alcaldia. A Tolosa, Jean-Luc Moudenc (UMP) ha derrotat l'alcalde sortint, Pierre Cohen (PS). Tots dos, als seus programes, incorporaven mesures favorables a la llengua i la cultura occitanes.

A la Catalunya del Nord, i a Perpinyà, la victòria (34% dels vots) a la primera volta del candidat del Front Nacional, Louis Aliot, no li ha estat suficient per a aconseguir l'alcaldia. L'actual alcalde i candidat de l'UMP, Jean-Marc Pujol, ha aconseguit garantir-se la batllia amb el 55,1% dels vots. El consistori estarà format per membres de la llista de Pujol (al govern) i del FN (oposició). Entre els regidors de la majoria governamental hi haurà Brice Lafontaine, president d'Unitat Catalana, partit nord-català que donava suport a Pujol. Tant ERC com CDC han sumat algunes regidories (i, en el cas de les Cluses, l'alcaldia amb Alexandre Puignau).