Notícia

La campanya electoral passa factura al Partit Quebequès, que obté el seu pitjor resultat en 25 anys

Els sobiranistes perden el govern del Quebec, que passa a mans dels liberals federalistes amb majoria absoluta · Avancen els autonomistes de centredreta i els independentistes d'esquerra · Diversos analistes apunten que els electors han castigat el PQ a mesura que la celebració d'un nou referèndum d'independència anava dominant el debat

Com pronosticaven els sondejos més recents, el Partit Liberal del Quebec (PLQ) ha aconseguit una àmplia victòria a les eleccions parlamentàries del Quebec, que li han valgut la majoria absoluta en escons. El partit federalista que encapçala el professor i neurocirurgià Philippe Couillard (56 anys) ha aconseguit el 41,5% dels vots i 70 dels 125 escons de l'Assemblea Nacional del Quebec, 20 més que a les eleccions de 2012.

S'acaben així 18 mesos de govern en minoria del Partit Quebequès (PQ, sobiranista socialdemòcrata), que a les darreres eleccions havia aconseguit la victòria, amb 54 escons. Ahir, el PQ es va quedar amb 30 escons, el pitjor resultat des de l'any 1989. En percentatge de vot, el resultat és encara pitjor: el 25,4% obtingut pels sobiranistes és la xifra més baixa des de 1970. La fins ara primera ministra, Pauline Marois, ha anunciat la seva dimissió com a líder del PQ: ni tan sols ha pogut renovar el seu escó per la circumscripció de Charlevoix-Côte-de-Beaupré.

De l'ensulsiada del PQ se n'ha beneficiat el tercer partit del país, la Coalició Avenir Quebec (CAQ, autonomista de centredreta), que amb el 23% dels vots suma 22 escons (tres més que fins ara). També avança lleugerament Quebec Solidari (QS, independentista d'esquerra), que amb el 7,6% dels vots aconsegueix 3 escons (un més que fa dos anys).

Motius de la derrota del PQ

La derrota del PQ crida molt l'atenció perquè, de fet, Marois havia decidir avançar els comicis a la recerca de la majoria absoluta, que els sondejos li pronosticaven tot just fa un mes. Com ha passat el PQ de poder governar tot sol a patir una de les pitjors derrotes de tota la seva història? Hi ha diverses interpretacions. El periodista Donald Charette, al Huffington Post, posa l'accent en la qüestió sobiranista: "La simple evocació d'un altre referèndum durant aquesta campanya ha estat suficient per a empènyer els electors als braços de Philippe Couillard", escriu. Marois havia estat prudent a l'hora d'apuntar a la convocatòria d'un tercer referèndum (havia dit que no "empenyeria" els quebequesos i i havia avançat que la votació sobre la independència es faria "en el moment adequat").

Però altres membres del PQ no han estat tan continguts com la primera ministra. És el cas de Pierre Karl Peladeau, un dels homes forts del partit, qui en campanya va estar insistint en la idea de la independència, tot i saber que tots els sondejos diuen que hi ha una majoria de quebequesos que hi són oposats. El president d'una destacada empresa de sondejos del Quebec diu que els seus estudis d'opinió detecten que el PQ es va començar a ensorrar quan Peladeau va entrar en campanya i que, de fet, al PQ la campanya electoral "se li va escapar de les mans". El PLQ estava preparat per a recollir els fruits de les pors o del descontentament d'un sector de la població quebequesa en relació amb la possibilitat de convocar un altre referèndum d'independència.

A Le Journal de Quebec, Jean-Jacques Samson, però, apunta que "tota" la responsabilitat de la derrota és de Marois, qui ha estat "víctima de la seva temeritat i del seu oportunisme desbocat". L'articulista afegeix que el PQ tampoc no ha sabut tenir en compte que "la fragilitat de l'economia i de les finances públiques del Quebec" feien que, a curt termini, la sobirania fos un projecte "il·lusori". És en l'aspecte econòmic que, precisament, el PLQ ha centrat bona part de la seva campanya. També carregant contra Marois, a La Presseapunten que la primera ministra ha comès l'error d'ignorar diverses circumscripcions durant la campanya, cosa que hauria pogut beneficiar el PLQ.

(Imatge: Philippe Couillard / imatge: François Thivierge.)