La progressió dels partits independentistes de Nova Caledònia, que ja s'havia fet visible als comicis de 2009, es va confirmar ahir en aquest arxipèlag autònom de la República Francesa a l'oceà Pacífic. El bloc favorable a la secessió va sumar 25 dels 54 escons del Congrés, l'òrgan legislatiu neocaledonià, o el que és el mateix, es va quedar a tres diputats d'aconseguir-hi, per primer cop, la majoria absoluta. D'aquests 25 escons, 9 van ser per a la Unió Caledoniana, 7 per al Palika, 6 per a la llista unificada del Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista a la província del Sud (FLNKS), i 3 per a d'altres formacions. A les eleccions de 2009, el bloc independentista va sumar 23 escons, dos menys que ahir.

El bloc unionista, amb 29 escons (dos menys que fa cinc anys), va mantenir una majoria més minsa que mai. El gran guanyador del bloc ha estat l'autonomista Caledònia Unida, amb 15 escons. Caledònia Unida es presenta com un partit sense lligams amb cap partit de la metròpoli i propugna una Nova Caledònia multiètnica amb una autonomia àmplia dins de la República Francesa. Amb un perfil més centralista, Reagrupament-UMP va aconseguir 7 escons, i la Unió per una Caledònia dins França (UCF), 6. L'Acord Provincial Nord va endur-se l'escó restant.

Cap al referèndum: les posicions dels partits

Les eleccions d'ahir eren especialment importants perquè els diputats del nou Congrés s'han de posar d'acord (cal el consens del 60% d'ells) per a organitzar el referèndum d'independència de Nova Caledònia, previst a l'Acord de Nouméa (1998) d'ara al 2018. Si el Congrés no es posa d'acord, el govern francès pot prendre unilateralment la decisió de convocar la votació. Si el "no" guanya al referèndum, l'Acord de Nouméa preveu la celebració d'un segon referèndum, al cap de dos anys. I si torna a guanyar el "no", encara està previst de convocar una tercera votació sobre la independència, al cap d'uns altres dos anys. Si hi ha una tercera victòria del "no", l'Acord de Nouméa diu que s'haurà de tornar a "examinar la situació creada".

Aquest triple referèndum no agrada gens al partit que ha esdevingut la força amb més escons entre els unionistes, Caledònia Unida. Caledònia Unida proposa que no es facin els tres referèndums, sinó un de sol, en què la ciutadania esculli entre independència o autonomia. La novetat, diu Caledònia Unida, és que tots dos camps (l'unionista i l'independentista) participarien prèviament en la definició de tots dos escenaris. Cosa que, guanyés qui guanyés, faria el resultat "acceptable per part de tothom". En aquest escenari, Caledònia Unida propugnaria el manteniment de Nova Caledònia dins de França, probablement amb més autonomia que ara. Diu el seu president, Philippe Gomès, que l'arxipèlag serà, de fet, més autònom si França la "protegeix" que no pas si s'independitza, perquè en aquest cas, serà "colonitzada políticament, econòmicament i financerament" per alguna gran potència, "com la Xina".

Altres partits unionistes no són tan partidaris de negociar amb els independentistes. El fundador de la Unió per una Caledònia dins França (UCF), Gaël Yanno, diu que "no cal tenir por" d'anar al referèndum. Els unionistes saben que tots els sondejos publicats fins ara els donen una majoria molt àmplia davant dels independentistes. L'UCF, al contrari que Caledònia Unida, refusa de negociar amb els independentistes, i diu que allò que cal és un gran pacte entre "els lleialistes" que mantingui Nova Caledònia dins d'aquest "vast espai de llibertat" que és la República Francesa, on l'arxipèlag, diu Yanno, ja manté una relació "quasi federal" amb la resta de l'estat. Reagrupament-UMP també propugna que es mantingui l'statu quo però, a diferència de l'UCF, es mostra totalment contrària a la celebració del referèndum.

Els partits independentistes, per contra, insisteixen que l'Acord de Nouméa s'ha de respectar tal com va ser acordat. La Unió Caledoniana, en paraules del seu president Daniel Goa, creu que un escenari alternatiu seria una "concessió" i que cal votar sobre la independència. És el mateix plantejament de Louis Kotra Uregeï, president del Partit Laborista. El líder de Palika, Paul Néaoutyine, també diu que no es pot renunciar al marc de l'Acord de Nouméa, i matisa que l'única hipòtesi alternativa acceptable seria l'apuntada per un informe del govern francès publicat l'any passat, en què es votaria igualment sobre la independència, però "en parternariat amb França".

La diversitat de plantejaments expressats pels partits fan preveure unes converses complicades entre els diputats sobre la qüestió del referèndum. Els partits que d'entrada refusen de fer la votació tal com està prevista a l'Acord de Nouméa (Caledònia Unida i Reagrupament-UMP) tenen prou diputats per a blocar qualsevol pacte sobre el referèndum. Però també és cert que Caledònia Unida, de fet, sí que està a favor de convocar el referèndum, i podria cercar un pacte amb l'Estat francès i amb els independentistes (amb els quals supera àmpliament les tres cinquenes parts dels escons) per a reformular la votació, si aquests s'hi avinguessin.