Molts cops em pregunten quina és la situació del basc, i algun cop m'han proposat fer-ho d'una manera simbòlica, és a dir, m'han demanat que especifiqui en una ampolla buida fins a on crec que ha arribat l'aigua, simbolitzant fins a on ha arribat el procés de normalització de la nostra llengua.

Recentment el govern basc ha presentat el V Mapa Sociolingüístic amb les dades de la Comunitat Autònoma Basca (CAB). En un primer cop d'ull, no hi ha dubte que l'ampolla s'està omplint. També és cert que molts cops tenim problemes per a creuar les dades que se'ns ofereixen, ja que cadascun d'elles té referències diferents. Serveixi, per tant, aquest article per a reivindicar una eina eficaç, actualitzada i independent per a confegir aquesta mena d'estudis i determinar exactament en quin nivell es troba l'aigua de l'ampolla.

És cert que el Mapa Sociolingüístic mostra que hi ha hagut un increment considerable en la població bascoparlant. Tot i així, creiem que aquestes dades ens haurien d'ajudar a determinar futures actuacions en política lingüística.

Per un costat, hem d'adonar-nos que gairebé la meitat de l'ampolla, el 44,3%, es correspon amb castellanoparlants. Persones que no tenen cap coneixement de la llengua pròpia del territori i que repercuteixen en l'ús. Aquest percentatge impedeix que el bascoparlant pugui viure amb naturalitat en basc i el fa esclau del seu monolingüisme. Aquest percentatge castellanoparlant impedeix al ciutadà bilingüe escollir quina llengua desitja utilitzar en les seves relacions, i el fa viure sota la seva dictadura monolingüe. Diversos estudis sobre l'ús del basc han conclòs que les condicions sociolingüístiques actuals han tocat sostre en les taxes d'ús de la llengua. És a dir, no es donaran avenços qualitatius en l'ús del basc si no augmenta el nombre de parlants i si no se'ls dota d'espais per al seu ús. És necessari augmentar la massa social de persones bilingües i incrementar xarxes o espais que en possibilitin l'ús. Per tant, no és cert que el basc no s'usi; al contrari, tenint en compte el nombre de bascoparlants, les dades d'ús estadísticament són millors del que es podria esperar.

Serveixin, llavors, les dades del mapa per a reflexionar sobre quina mena de mesures hem de prendre en política lingüística per a la universalització del coneixement del basc i per a l'euskaldunització d'espais.

A més a més, el V Mapa Sociolingüístic mostra una altra preocupació, concretament la regressió de bascoparlants en les àrees territorials on el basc era la llengua hegemònica. Fishman ho va anomenar physical breathing space, és a dir, espais demogràfics concentrats on una llengua (el basc) és predominant. Fa 30 anys, en 79 municipis de la CAB més del 80% de la població era bascoparlant. Segons el mapa, avui dia, 17 d'aquests municipis no compleixen aquesta característica. Creiem que la normalització d'una llengua també és territorial, i de la mateixa manera que en el basc es va donar una regressió territorial, avui dia s'hauria de donar una expansió en el sentit contrari. Desgraciadament, segons el mapa el basc té menys pulmons lingüístics que fa 30 anys.

També és cert que segons el Mapa Sociolingüístic ha canviat el perfil del bascoparlant. Avui dia, la meitat dels nous bascoparlants es concentren en sis ciutats, i justament en la majoria d'aquestes ciutats resulta molt difícil de viure en basc. Encara més, quan coneixes dues llengües se superposa la perspectiva pragmàtica i utilitzes la llengua que t'ofereix més oportunitats. La llengua és un fenomen social, i per tant s'ha d'analitzar quines dificultats tenen els parlants, tant personalment com socialment. Per tant, no podem limitar la nostra tasca a incrementar el nombre de parlants.

L'ampolla s'està omplint, no hi ha dubte. El V Mapa Sociolingüístic ho corrobora: som molts més que fa 30 anys. No obstant això, no som prou gent. Hem de tenir perspectiva i determinar en un termini raonable como arribarem a la universalització del coneixement del basc, i compassar-ho amb mesures eficaces per a crear espais d'ús. No existeixen fórmules màgiques, però les dades ens mostren on hem d'incidir i quin camí hem d'agafar per a omplir l'ampolla.

Paul Bilbao Sarria és secretari general de Kontseilua.