El Regne d'Espanya és l'estat europeu que més representants de partits sobiranistes enviarà al Parlament. Seran els tres aconseguits per la Coalició per Europa (un de CDC, Ramon Tremosa, un d'UDC, Francesc Gambús, i una del PNB, Izaskun Bilbao), els dos d'ERC-NECat (Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall), i un cadascun dels següents partits i coalicions: Iniciativa per Catalunya, Anova (Ernest Urtasun i Lidia Senra, tots dos anaven dins de la coalició encapçalada Esquerra Unida), Compromís (Jordi Sebastià) i Els Pobles Decideixen (EPD, coalició liderada per EH Bildu i el BNG, que es repartiran els cinc anys de l'euroescó en funció dels vots obtinguts). Són, per tant, nou diputats sobiranistes d'un total de 54, en comparació amb els cinc obtinguts el 2009. D'entrada, els d'ERC-NECat, Compromís i EPD haurien d'anar al grup de l'Aliança Lliure Europea (ALE), els de CDC i PNB al grup liberal (ALDE), el d'ICV als grup Verd, el d'UDC al Partit Popular Europeu (PPE) i la d'Anova a l'Esquerra Unitària Europea.

A la República Francesa, no hi haurà cap eurodiputat de partits autonomistes o sobiranistes després que François Alfonsi no hagi pogut renovar el seu escó, malgrat haver aconseguit el 21,5% dels vots a Còrsega. Alfonsi ho tenia impossible per a renovar l'escó, donat que el seu partit (Partit de la Nació Corsa) no repetia coalició amb Europa Ecologia, dins de la qual havia aconseguit entrar a l'eurocambra el 2009. Destacables també els resultats dels nacionalistes bretons (9% dels vots a Bretanya sense comptar-hi el Loira Atlàntic, dels quals 7% per a la llista de Christian Troadec i 2% per a la Unió Democràtica Bretona) i dels nacionalistes bascos del PNB (7,2% al País Basc del Nord) .

A la República Italiana encara no han estat designats els escons, però es coneixen els percentatges de vot. La Lliga Nord* (que agrupa independentistes i regionalistes de diversos territoris del nord d'Itàlia, amb lleialtats nacionals diverses i complexes) ha reculat a tot el nord d'Itàlia (perd gairebé la meitat dels punts percentuals) i ha sumat l'11,7% a la circumscripció nord-occidental (Aosta, Ligúria, Llombardia i Piemont) i el 13% a la nord-oriental (Vènet, Trentí-Tirol del Sud, Friül-Venècia Júlia i Emília-Romanya). Concretament al Tirol del Sud, el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP, autonomisme de centredreta) ha tornat a ser la força més votada (48% dels vots), i la coalició dels secessionistes d'Els Llibertaris i la Lliga Nord ha sumat el 6%. Es preveu que la Lliga Nord acabi aconseguint cinc escons, i l'SVP, un.

Al Regne Unit, el Plaid Cymru reté l'escó que havia obtingut el 2009 (Jill Evans, 15,3% dels vots a Gal·les, quarta força) i l'SNP probablement n'aconseguirà dos (Ian Hudghton i Alyn Smith, 28,9% dels vots a Escòcia, primera força). L'SNP aspirava a aconseguir-ne tres, però la irrupció del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP, 10% dels vots a Escòcia) els ho haurà impedit. A Irlanda del Nord encara no hi ha recompte, però és probable que el Sinn Féin aconsegueixi un dels tres eurodiputats en joc. Els altres dos aniran a partits unionistes britànics. Els eurodiputats del Plaid i de l'SNP formaran part de l'ALE, i el del Sinn Féin, de l'Esquerra Unitària.

Hi ha canvis importants al Regne de Bèlgica, on els independentistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) aconsegueixen el 26,7% dels vots a la circumscripció neerlandòfona i quatre eurodiputats (Johan Van Overtveldt, Helga Stevens, Mark Demesmaeker i Louis Ide). Fins ara, l'N-VA en tenia un. Els també independentistes d'extrema dreta del Vlaams Belang es queden amb un euroescó (Gerolf Annemans), un menys que ara. Els diputats flamencs els completen els liberals (Open VLD, tres escons, Guy Verhofstadt, Annemie Neyts i Karel De Gucht), els democratacristians (CD&V, dos escons, Marianne Thyssen i Ivo Belet), els socialistes (SPA, un escó, Kathleen Van Brempt) i els ecologistes (Groen, un escó, Bart Staes). D'altra banda, l'escó reservat a la comunitat germanòfona de Bèlgica l'ha guanyat, com de costum, el Partit Socialcristià (CSP).

A la República Federal d'Alemanya, l'eliminació del llindar electoral no ha pogut ser aprofitada pels independentistes del Partit de Baviera (Bayernpartei), que amb 62.000 vots s'han quedat lluny dels 135.000 que calculaven que els calien per a aconseguir un eurodiputat.

A la República de Bulgària, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS, afiliat al grup liberal europeu, l'ALDE), que acostuma a recollir bona part del vot de la comunitat turca, ha renovat els tres escons que ja havia aconseguit el 2009. El seu candidat Delyan Peevski, molt qüestionat a Bulgària, va anunciar ahir mateix que renunciava a ser eurodiputat abans de recollir l'acta.

A Romania, la Unió Democràtica dels Magiars de Romania (UDMR) ha aconseguit de nou enviar representants a Brussel·les. En aquest cas seran dos eurodiputats, un menys que fa cinc anys. Aniran al grup del PPE.

També hi haurà representació hongaresa a la República Eslovaca, i per partida doble. El Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) ha renovat l'escó que ja tenia (ha estat escollit Pál Csáky, i Most-Híd (que aplega hongaresos i eslovacs ètnics en un mateix partit) també n'ha aconseguit un (József Nágy). Tots dos van al PPE. La participació a Eslovàquia ha estat enormement baixa (13%).

A la República de Letònia, i contra tot pronòstic, Tatjana Zdanoka repetirà a l'eurocambra. Zdanoka ha aconseguit la reelecció encapçalant la llista de Pels Drets Humans en una Letònia Unida (PCTVL), un partit que defensa els drets dels russòfons de Letònia. A l'anterior legislatura, Zdanoka ha format part de l'ALE. Darrerament ha estat molt qüestionada a Letònia, on l'han acusada de treballar al servei del Kremlin, entre d'altres motius perquè va donar suport al referèndum d'independència de Crimea. També defensa els interessos dels russòfons el Partit Socialdemòcrata Harmonia (SDPS), que ha aconseguit un escó. Aquest partit va amb el grup dels socialdemòcrates europeus.

A la República de Finlàndia, el Partit Popular Suec (SFP), que representa els interessos de la minoria suedòfona, ha mantingut l'escó que ja tenia fins ara. L'escollit és Nils Torvalds. El mapa dels seus suports electorals calca pràcticament la cartografia lingüística de llengua sueca a Finlàndia (zona costanera occidental i meridional).

(Actualització 1). A la República de Lituània, el partit de la minoria polonesa (l'Acció Electoral dels Polonesos de Lituània), en coalició amb el partit de la minoria russa (l'Aliança Russa), ha mantingut l'escó que havia obtingut el 2009. L'eurodiputat serà, com fins ara, el líder de l'Acció, Waldemar Tomaszewski. Fins ara, el partit ha format part del grup parlamentari dels Conservadors i Reformistes Europeus, la formació principal del qual és el Partit Conservador britànic.

*(Actualització 2. Aclariment: a l'espai de Facebook, Nationalia ha rebut algunes crítiques pel fet d'incloure la Lliga Nord en el text d'aquest article. La redacció de Nationalia vol fer dues consideracions:

1. Que es tracti d'un partit amb posicions racistes o xenòfobes no pot impedir-nos d'explicar-ne els resultats. Com a diari, la nostra primera obligació és explicar què ha passat. I si la Lliga Nord ha obtingut eurodiputats, ho hem d'explicar, igual com ho expliquem en el cas del Vlaams Belang.

2. És cert que no tots els membres de la Lliga Nord són independentistes (n'hi ha que simplement són regionalistes italians), i també és cert que no tots consideren que Itàlia no sigui la seva nació. Però també és igualment cert que n'hi ha que són independentistes, i n'hi ha que entenen que la seva nació és el Vènet, la Llombardia o d'altres. Per tal de reflectir la diversitat d'enfocaments sobre la qüestió nacional i sobre la independència que hi ha dins de la Lliga Nord, hem inclòs aquest incís dins del text de l'article: "La Lliga Nord [...] agrupa independentistes i regionalistes de diversos territoris del nord d'Itàlia, amb lleialtats nacionals diverses i complexes".)