Confirmant la tendència a l'Europa occidental durant les dues darreres dècades, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) ha anunciat la seva decisió d'iniciar un "procés de desmilitarització i de sortida progressiva de la clandestinitat". La principal organització armada corsa, així, s'insereix en el camí emprès per l'IRA a Irlanda del Nord i ETA al País Basc: defensa de la sobirania per vies exclusivament polítiques i democràtiques.

De fet, les referències al context europeu ocupen una part del comunicat en què l'FLNC anuncia l'abandonament de les armes. Sense esmentar directament pel nom l'IRA i ETA, l'organització corsa explica que "després d'anys de resistències i de sacrificis, les lluites basques i irlandeses han permès d'aconseguir avenços polítics determinants. Aquests moviments germans han iniciat una fase de conquesta política", que és la fase en què ara l'FLNC entén que cal situar la lluita dels corsos per la sobirania.

Efectivament, a Irlanda del Nord l'IRA manté un alto el foc permanent des de 1997. El decomís de les seves armes va completar-se el 2005. D'ençà de l'alto el foc, s'han signat els Acords de Divendres Sant, que estableixen l'autonomia d'Irlanda del Nord i reconeixen el dret dels nord-irlandesos a decidir el seu futur, i el Sinn Féin ha assolit progressos electorals notables, tant a Irlanda del Nord com a la República d'Irlanda.

Al País Basc, ETA va anunciar el 2011 l'abandonament definitiu de la lluita armada. La fi de les seves accions armades han coincidit amb l'obtenció, per part de l'esquerra abertzale, dels millors resultats de la seva història. El 2012, Bildu es va convertir en segona força al Parlament d'Euskadi; i aquest 2014, la coalició independentista ha estat la força més votada en el conjunt del País Basc (Euskadi, Navarra i País Basc del Nord) a les eleccions europees.

Referència als referèndums d'independència

En el seu comunicat, el FLNC no només mira a d'altres organitzacions armades, sinó també als processos pacífics que han conduït, o conduiran, a la celebració de referèndums d'independència. El text es refereix al fet que "en d'altres llocs d'Europa, d'altres pobles es preparen per a recuperar la seva llibertat. Els referèndums es multipliquen", i cita els casos de Montenegro, Escòcia, Catalunya i "el procés de descolonització" de Nova Caledònia.

En clau interna corsa, el FLNC també justifica la seva decisió pel fet que, segons la seva visió, s'està produint un canvi històric en la política corsa. L'organització armada considera positiu que l'Assemblea de Còrsega hagi fet passes -històricament reivindicades per l'independentisme- per a reclamar a París la cooficialitat de la llengua, la revisió de la Constitució i la creació d'un estatut de resident, que l'FLNC qualifica de "primer acte de reconeixement de la nacionalitat corsa". És en aquest context, sumat al general d'altres nacions sense estat d'Europa, que l'FLNC veu l'oportunitat de defensar la independència per la via exclusivament política.