Notícia

Mig any després, la recentralització continua planant sobre les autonomies especials d'Itàlia

La ministra de Reforma Constitucional defensa la supressió dels estatuts especials però matisa després que la proposta no es pot aplicar ara · Els presidents de Sardenya i Trentí critiquen les paraules de la ministra · La Vall d'Aosta reclama que la reforma de la Carta Magna es faci en clau federal · La proposta del govern de Renzi és recentralitzar alguns poders

Sis mesos no han estat suficients perquè les cinc autonomies amb estatut especial de la República Italiana (Vall d'Aosta, Trentí-Tirol del Sud, Friül-Venècia Júlia, Sicília i Sardenya) vegin garantides les seves competències. La reforma constitucional anunciada ara fa mig any per a reordenar la distribució de poders entre estat, autonomies i regions -i que podria retallar algunes atribucions de les segones i terceres- continua generant controvèrsia. I al clima d'entesa no ajuden declaracions com les de la ministra de Reforma Constitucional, Maria Elena Boschi, qui aquesta setmana ha dit que, si fos per ella, les autonomies especials podrien ben bé suprimir-se.

Boschi ha matisat que el govern italià "no pot avançar en una proposta d'aquest estil" en aquests moments, però les paraules de la ministra han estat suficients per a aixecar crítiques entre presidents i líders polítics de les autonomies especials. Un d'ells, el president de Sardenya, Francesco Pigliaru, ha avançat que el seu govern serà "a primera línia en la lluita contra un neocentralisme basat sobre una idea superficial i del tot errònia: que a Roma tot funcionaria millor que a Càller o a Trento".

Precisament al Trentí és un dels llocs on més malament han caigut les paraules de Boschi. El president de la província autònoma, Ugo Rossi, considera que les crítiques contra les autonomies especials es basen en dades falses i obsoletes. En general, els contraris a l'existència d'aquestes autonomies apunten que són territoris afavorits injustament, tant del punt de vista competencial com econòmic. Rossi afirma el contrari: el Trentí-Tirol del Sud, "precisament gràcies a l'autonomia especial, està fent un esforç enorme i igualment 'especial' per a donar un cop de mà al país".

En una línia similar, el senador trentí Franco Panizza ha enviat una carta a Boschi recordant-li que anar contra les autonomies especials equival "a empobrir el país", perquè el priva "d'un model de govern i d'un laboratori que pugui traçar el camí cap a la sortida de la crisi". Diu Panizza que l'autonomia ha permès al Trentí "assumir les seves responsabilitats" i convertir aquest territori, abans caracteritzat per la pobresa i l'emigració, en un dels més desenvolupats d'Itàlia.

Oposició valldostana a la reforma de la Constitució

Tot aquest debat s'està fent sobre el rerefons de les discussions de la reforma del títol cinquè de la Constitució, que especifica el repartiment de competències entre estat i regions -i entre elles es troben les autonomies especials. La proposta del govern de Matteo Renzi és que es recentralitzin alguns poders, que se li treguin competències al Senat i que s'introdueixi l'anomenada "clàusula de supremacia", que donarà a l'estat nous poders per a intervenir en matèries que són competència de les regions. Les autonomies especials, l'abril passat, van fer un crit d'alerta davant d'aquesta possibilitat.

Sis mesos després no s'han concretat quines mesures de salvaguarda hi haurà per a les autonomies especials. I això ha motivat, per exemple, que el Parlament de la Vall d'Aosta aprovés la setmana passada una resolució en què demana al govern valldostà que s'encarregui de defensar l'autonomia d'aquest territori. Concretament, els parlamentaris valldostans reclamen que la reforma es faci "en el marc del federalisme i del principi de subsidiarietat". Un marc que govern i Parlament valldostans entenen que no s'està respectant.

Més informació: