Notícia

La Xina confirma la cadena perpètua contra l'escriptor uigur Ilham Tohti

L'acadèmic va ser condemnat per difondre "pensaments separatistes" · ONG internacionals diuen que Pequín ha negat a Tohti un judici just i l'ha estat "assetjant" · El Congrés Mundial Uigur considera que la sentència envia un senyal "d'intolerància total" contra la dissidència moderada

Un tribunal xinès va confirmar divendres la condemna a cadena perpètua per a l'escriptor i acadèmic uigur Ilham Tohti (imatge), condemnat per "separatisme" el passat 23 de setembre. La defensa de Tohti havia recorregut contra la sentència, però l'apel·lació ha estat rebutjada. La decisió ha desfermat una onada de crítiques d'organitzacions uigurs i internacionals, que consideren que Tohti no ha tingut un judici just.

Segons va informar el setembre l'agència oficial xinesa Xinhua, Tohti va ser condemnat per haver difós "pensaments separatistes" a través del web Uygur Online. Tohti, que donava classes a la Universitat Minzu de Pequín, també estava acusat de forçar els seus estudiants a col·laborar amb aquest web i amb els seus articles, que "atacaven" les polítiques xineses i "incitaven l'odi ètnic". Set d'aquests estudiants s'enfronten ara a un procés similar, segons ha denunciat l'advocat de Tohti, Li Fangping.

Judici "injust" i contra "la dissensió"

El Congrés Mundial Uigur diu que Tohti es dedicava a la recerca i que a través del seu web promovia els drets humans dels uigurs i la millora de les relacions entre els pobles xinès han i uigur. Segons el Congrés, la sentència contra Tohti "demostra la seva intolerància total contra qualsevol forma de dissensió, fins i tot les moderades". L'organització uigur considera que Pequín busca atemorir les persones crítiques contra el règim xinès.

El PEN Club Internacional, per la seva banda, destaca que Tohti va tenir un "judici injust" en què se li va negar "una representació legal adequada". El PEN Club afirma que el govern xinès s'havia dedicat a "assetjar" l'escriptor "pels "seus punts de vista francs sobre els drets dels uigurs".

Human Rights Watch considera que la sentència contra Tohti forma part d'una "campanya de repressió contra la societat civil, possiblement la més àmplia des de la massacre de Tiananmen el 1989". D'aquesta campanya, diu HRW, també forma part el procés judicial contra la periodista Gao Yu, acusada d'haver revelat un document intern del Partit Comunista Xinès que demanava més censura i control al país. Tota aquesta repressió està encaminada a "estrènyer el control sobre pilars claus de la societat civil xinesa, incloent-hi internet, ONG i els mitjans de comunicació", diu l'organització prodrets humans.

Minoritzats a la pròpia terra

Els uigurs són la població autòctona del Turquestan Oriental o Xinjiang Uigur, un territori oficialment autònom del nord-oest de la República Popular de la Xina però sota control real -com la resta del país- del règim de Pequín. Des del segle XVIII, els xinesos han s'han anat assentant al Turquestan Oriental, un procés molt intensificat a partir de l'ascens dels comunistes al poder. Segons el cens del 2000, els uigurs eren el 44% de la població del Turquestan Oriental, mentre que els han pujaven al 40%. Els uigurs havien estat superats pels han en diverses regions del territori, incloent-hi la capital, Ürümqi, on només restava un 12% de població uigur.

El territori és estratègicament important per a la Xina, perquè li dóna accés a l'Àsia Central. Fa dècades que Pequín reprimeix el moviment nacionalista uigur, acusant-lo de terrorista i de separatista.