Notícia

El bloc pro-UE renova la seva majoria al Parlament de Moldàvia

Els partits partidaris d'acostar-se a Brussel·les tindran 54 dels 101 escons de la cambra · La força més votada ha estat el Partit Socialista, prorús, amb 26 diputats · Els comunistes, amb una posició intermèdia, retenen 21 escons · L'aplicació de l'Acord d'Associació amb la UE i la gestió del conflicte de Transnístria, dossiers clau

Els tres partits que defensen la integració de Moldàvia a Unió Europea van renovar ahir la seva majoria al Parlament d'aquesta exrepública soviètica, després que s'hagin recomptat el 90% dels vots. El Partit Liberal Democràtic (PLD), el Partit Democràtic (PD) i el Partit Liberal (PL) sumen plegats el 44,6% dels vots, cosa que els atorga la majoria absoluta: 54 dels 101 diputats de la cambra moldava. La participació va ser del 55,9% i els habitants de la república autoproclamada de Transnístria no hi van prendre part.

Malgrat que les forces pro-UE hagin aconseguit la majoria, el partit més votat ha estat el Partit Socialista de la República de Moldàvia (PSRM), una formació obertament prorussa que ha aconseguit el 21,3% dels vots i 26 diputats. Una xifra que no li servirà per a formar govern, ni tan sols si comptés amb el suport del Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM), que ha sumat el 18% dels vots i 21 diputats -cosa difícil, perquè les relacions entre el PSRM i el PCRM són molt tenses.

 

Durant la campanya electoral, el PSRM ha deixat ben clara quina era la seva proposta per a l'encaix geopolític de Moldàvia: accedir a la Unió Duanera -encapçalada per Rússia i que també integra Bielorússia i el Kazakhstan- i renunciar a l'ingrés a la Unió Europea. Aquest cartell electoral del PSRM resumeix la posició del partit: una fotografia dels seus líders amb el president rus Vladímir Putin i el lema de campanya: "Junts amb Rússia!".

 

El PSRM també ha fet campanya per un "estat social" que hauria de ser "governat sense oligarques". Moldàvia és l'estat d'Europa amb un PIB (per paritat de poder adquisitiu) més baix: 4.669 dòlars el 2013, molt per sota del segon estat amb un PIB menor (Kosovo, 8.740 dòlars) i de les seves veïnes Ucraïna (8.788) i Romania (18.635).

El dossier europeu

Els tres partits pro-UE hauran de forjar una nova coalició que implementi l'Acord d'Associació que el govern moldau va signar amb Brussel·les el juny de 2014. L'acord és un primer pas per a l'ingrés de Moldàvia a la UE, però abans, caldrà que Chisinau implementi un paquet de reformes econòmiques i polítiques. Segons Brussel·les, es tracta de mesures orientades a reforçar la democràcia, l'estat de dret i l'economia de mercat, i també a reforçar la cooperació en política exterior. El primer ministre moldau, Iurie Leanca, considera que Moldàvia podria ingressar a la UE el 2020.

El PSRM entén, per contra, que l'Acord d'Associació limitarà les possibilitats comercials de Moldàvia, perquè imposa quotes màximes de productes moldaus que poden entrar a la UE. Els socialistes afirmen que a la Unió Duanera aquest problema no hi seria, i recorden que el 70% dels "béns tradicionals moldaus" es venen als estats d'aquest bloc comercial.

Segons dades de l'oficina estadística moldava, el 2013 el 31,4% de les exportacions moldaves van anar a Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan. Les exportacions cap a la UE van suposar el 46% de les vendes (17% a Romania i 29% a la resta de membres).

El PCMR ha adoptat una posició intermèdia entre el bloc pro-UE i el PSRM. Els comunistes diuen que no s'oposen a un horitzó futur de convergència amb la UE, però demanen revisar els termes de l'Acord d'Associació i mantenir l'equilibri de les relacions de Moldàvia entre Brussel·les i Moscou.

Transnístria

L'altre aspecte candent que hauran d'afrontar els partits pro-UE és Transnístria, la república que es va proclamar independent de Moldàvia el 1990 i que, tot i no haver estat reconeguda per cap membre de l'ONU, gaudeix de suport econòmic, polític i militar de Rússia. Durant la darrera dècada, els partits moldaus -siguin els pro-UE o els comunistes- han intentat convèncer el govern transnistrià de renunciar a la independència amb una oferta d'autonomia dins de Moldàvia.

Transnístria sempre ha rebutjat aquest acord i ha proposat com a alternativa la creació d'un estat confederal, format per la mateixa Transnístria i la resta de Moldàvia, cosa que Chisinau no ha acceptat mai. El PSMR propugna una via intermèdia: federalitzar Moldàvia, cosa que, segons el seu parer, permetria que Transnístria mantingués el seu estatus de república, al mateix temps que Moldàvia aconseguiria recuperar la seva integritat territorial.