Notícia

Les cites electorals de 2015 per a les nacions i pobles sense estat

INFORME. Les eleccions de Sri Lanka, aquesta setmana, marquen l'inici d'un any intens en votacions · El 2015 pot ser clau per al futur dels diversos territoris dels Països Catalans i del Kurdistan · Passaran per les urnes moltes nacions sense estat d'Europa

L'any que tot just ha començat pot ser històric per a nacions sense estat com la catalana o la kurda. El 2015, de fet, està farcit d'eleccions i referèndums en què les nacions sense estat, els estats no reconeguts i minories diverses seran protagonistes. Us oferim una tria de les cites més destacades del calendari:

8 de gener: cap a on va Sri Lanka?

El país asiàtic escull president aquesta setmana. L'actual, Mahinda Rajapaksa, cerca un tercer mandat, animat pels bons indicadors econòmics i una cooperació creixent amb la Xina. L'oposició l'acusa d'autoritarisme i nepotisme i s'ha unit al voltant de Maithripala Sirisena, exministre de Rajapaksa. El principal partit de la minoria tàmil, l'Aliança Nacional Tàmil (ATN), demana sense embuts el vot per a Sirisena. L'ATN recorda que Rajapaksa encara no ha permès que centenars de milers de tàmils desplaçats durant la guerra puguin tornar a casa seva, i l'acusa de robar les seves terres.

8 de febrer: l'any electoral polonès comença a Silèsia

Els autonomistes silesians tenen l'oportunitat d'entrar al Parlament de Polònia en les eleccions anticipades per a l'escó senatorial del districte 75, que s'han de celebrar el febrer després que la senadora Elzbieta Bienkowska hagi renunciat al càrrec per a ocupar la cartera europea de Mercat Interior i Indústria. Dariusz Dyrda és el candidat autonomista: el 2011 va quedar segon en aquest districte, amb el 32% dels vots. La votació al districte 75 és l'antesala de les eleccions parlamentàries que es faran a tot Polònia a l'octubre.

17 de març: la fi de Bibi a Israel?

Les eleccions anticipades d'Israel poden suposar la fi de Benyamin Netanyahu al capdavant del govern israelià. Molt probablement, el líder del Likud no podrà comptar amb els vots dels centristes Hatnuah i Yesh Atid, disposats a forjar una coalició de govern amb els laboristes. També a la dreta li han sortit contraris: el seu exsoci Avigdor Lieberman (Israel Beiteinu) el vol fora del govern, el mateix que Moshe Kalon, exdirigent del Likud que ha fundat un nou partit. A més, les enquestes recents indiquen que al voltant del 60% dels israelians no volen que Bibi continuï al capdavant del govern. Amb aquest panorama, Netanyahu quedaria a les mans de les forces més nacionalistes i religioses, sobretot de la Casa Jueva de Naftali Bennett, que s'oposa a la solució dels dos estats per a resoldre el conflicte amb els palestins.

18 de març: el frisonisme vol més autonomia

Els Països Baixos renoven les seves cambres provincials. Entre aquestes hi ha la de Frísia, on el Partit Nacional Frisó compta actualment amb 4 dels 43 diputats i forma part de la coalició de govern. Els nacionalistes frisons volen que en el termini de quatre anys se celebri un referèndum perquè s'incrementi l'autonomia de Frísia, a través de la transferència de les competències en sanitat i habitatge. En part, la força de la seva reivindicació dependrà del resultat que obtinguin a les urnes.

19 d'abril: el nacionalisme del Partit dels Finlandesos, a prova

Fa quatre anys, Timo Soini va ser la sensació de les parlamentàries finlandeses, en aconseguir que el seu Partit dels Finlandesos Autèntics arribés al 19% dels vots amb un discurs nacionalista, euroescèptic i crític amb la immigració. La formació, ara rebatejada com a Partit dels Finlandesos, podria mantenir-se al voltant del 15%, segons les enquestes. El partit també és contrari al fet que el suec -un dels dos idiomes oficials del país- sigui obligatori a les escoles. Una posició radicalment oposada a la del Partit Popular Suec, que defensa els interessos culturals i lingüístics dels finlandesos de llengua sueca. Els sondejos li preveuen un 4% dels vots, més o menys els que va aconseguir el 2011.

30 d'abril: referèndum a Tanzània, descontentament a Zanzíbar

Els tanzans estan cridats a votar una reforma de la Constitució de Tanzània impulsada pel partit governamental, el Partit de la Revolució (CCM). Les forces opositores -incloent-hi el majoritàriament zanzibarès Front Cívic Unit (CUF)- i la Comissió de Revisió de la Constitució proposaven que Tanzània esdevingués un estat federal compost per dues unitats amb un autogovern ampli: la part insular del país (Zanzíbar) i la continental (Tanganyika). Però el CCM s'hi va negar i va preferir mantenir el règim actual, en què Zanzíbar té una autonomia més limitada. El referèndum i les eleccions tanzanes serviran de termòmetre per a copsar el grau de descontentament que això ha provocat a Zanzíbar.

Maig: nou Parlament a l'Alt Karabakh

Els electors estan cridats per a renovar el Parlament de l'Alt Karabakh, una república de majoria ètnica armènia que es va proclamar independent de l'Azerbaidjan a la fi de la Unió Soviètica. Tots els partits que concorren a la votació són favorables a la independència de l'Alt Karabakh. L'estatus final de la república fa anys que es discuteix sota l'ègida de l'OSCE, però armenis i azerbaidjanesos no es posen d'acord. Els primers volen que es respecti el dret a l'autodeterminació de l'Alt Karabakh i els segons, la integritat territorial de l'Azerbaidjan. No hi ha perspectives d'avenços significatius aquest 2015.

Maig: Zaia cerca un nou mandat al Vènet

El líder de la Lliga Vèneta-Lliga Nord i actual president del Consell Regional del Vènet, Luca Zaia, cercarà un nou mandat a les eleccions vènetes. Zaia vol celebrar una consulta sobre la independència i una altra sobre una major autonomia per al Vènet dins de la República Italiana. Aquestes dues consultes van ser aprovades per part del Consell Regional el juny passat, però des de l'agost estan impugnades i suspeses. El Constitucional s'ha de reunir aquest abril per a decidir si la votació sobre la independència es pot fer o no. Diversos partits independentistes han anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions.

7 de maig: el gran triomf de l'SNP després del "no" a la independència?

El Regne Unit renova la Cambra dels Comuns i ho fa amb la pespectiva que el Partit Nacional Escocès (SNP) sigui el partit més votat a Escòcia i aconsegueixi entre 30 i 50 escons a Londres (ara en té 6). Si el resultat entre laboristes i conservadors fos molt ajustat i els liberaldemòcrates s'ensorressin, l'SNP podria esdevenir fonamental per a decidir el color del nou govern britànic. L'SNP podria usar aquesta posició de força per a aconseguir una autonomia per a Escòcia més àmplia que la pactada el mes passat. El Plaid Cymru i Mebyon Kernow també es presenten a les eleccions, a Gal·les i Cornualla respectivament.

24 de maig: en joc els parlaments valencià, balear i més

Superdiumenge electoral on es renovaran tots els ajuntaments del Regne d'Espanya i els parlaments del País Valencià, Illes Balears, Navarra, Astúries, Aragó, Canàries i dels territoris històrics d'Euskadi, entre d'altres. Valencians i illencs poden fer-li perdre el govern al Partit Popular i facilitar l'ascens d'una coalició d'esquerres on el nacionalisme valencià (Compromís) i l'illenc (MÉS) poden jugar un paper destacat. A Navarra, les forces basquistes Bildu i Geroa Bai es troben en posició de poder governar per primer cop, per a la qual cosa els caldrà el concurs d'almenys una força d'esquerres d'àmbit estatal. A Aragó, un informe recent apunta que la Chunta tant podria perdre diputats com guanyar-ne, depenent de l'impacte que hi tingui Podemos.

Juny: eleccions endarrerides a Somalilàndia

Somalilàndia és un estat independent de facto de Somàlia que no ha estat reconegut formalment per cap altre país. No obstant això, celebra eleccions periòdiques que els observadors acostumen a considerar com a lliures i justes. Les darreres parlamentàries es van fer el 2005, i hi van concórrer tres partits, cap dels quals no va aconseguir la majoria absoluta. La cambra s'hauria d'haver renovat el 2010 o el 2013, però qüestions legals i tècniques ho van impedir. Ara, la votació està prevista per al juny d'enguany. El mateix dia també s'ha de renovar el càrrec de president.

3 juny: eleccions turques a cavall de les converses de pau amb el PKK

Es preveu que les converses de pau entre el govern turc, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, il·legal) i el Partit Democràtic Popular (HDP, legal, prokurd) es mantindran al llarg de 2015, amb el PKK pressionant perquè es passi a la fase negociadora com abans millor. Els drets nacionals del poble kurd i la situació del líder del PKK Abdullah Öcalan, empresonat des de 1999, són dos dels aspectes centrals. Les parlamentàries turques estaran marcades per l'evolució d'aquest procés. L'HDP es presentarà per primer cop amb aquest nom, i mirarà d'obtenir els vots kurds i els dels progressistes turcs. A les presidencials d'agost de 2014, el seu candidat va fregar el 10% dels sufragis al conjunt de Turquia i va ser el més votat al Kurdistan.

14 setembre (com a molt tard): Grenlàndia i les Fèroe voten a les parlamentàries daneses

Dinamarca renovarà els 179 escons del seu Parlament, dels quals dos estan reservats a Grenlàndia i uns altres dos, a les illes Fèroe. Serà una nova oportunitat per a comprovar el suport dels diferents partits (independentistes o unionistes) en cadascun dels dos territoris.

19 octubre: eleccions canadenques complicades per al Bloc Quebequès

Les eleccions federals del Canadà es presenten dificils per als independentistes del Bloc Quebequès (BQ), fins i tot més que les del 2011. Ara fa quatre anys, el BQ va patir una davallada històrica, en retenir tan sols 4 dels 47 escons que tenia a la Cambra dels Comuns. Les enquestes pronostiquen que el vot al BQ encara davallarà més. I per si això no fos prou, els independentistes han patit l'escissió de dos dels seus quatre parlamentaris, que han fundat un nou partit d'àmbit quebequès, Forces i Democràcia.

28 octubre: nova pugna entre unionistes i independentistes a les Fèroe

El Parlament autònom de les Fèroe es renovarà a la tardor. Malgrat que els partits independentistes podrien aconseguir una majoria clara, les Fèroe no iniciaran el camí cap a la independència fins que no resolguin la qüestió principal del seu futur: amb quins ingressos substituir el subsidi anual que arriba des de les arques públiques daneses. El govern actual, sorgit de les eleccions de 2011, és una coalició conservadora de partits unionistes i independentistes.

Octubre: nou Parlament per a les illes suedòfones de Finlàndia

L'autonomia de les illes Aland dins de Finlàndia data de la fi de la Primera Guerra Mundial. El Parlament illenc, amb àmplies competències, té diputats de sis partits polítics. Es preveu un ascens del partit conservador (Moderats per Aland) i dificultats per als centristes, guanyadors de les eleccions de 2011. L'únic partit declaradament independentista (Futur d'Aland) mirarà de superar per primer cop la barrera del 10% dels vots.

7 de novembre: la via birmana cap a la democràcia? En la seva transició cap al multipartidisme, Birmània veurà la primera batalla en unes legislatives generals entre el governamental Partit de la Unió, de la Solidaritat i del Desenvolupament (PUSD) i l'opositora Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) de la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi. El 2010, l'LND va boicotar les eleccions -les primeres que permetia la junta militar- però el 2012 va participar a les legislatives parcials. La cita suposarà un test per a la transparència i la netedat del procés cap a la democràcia, 25 anys després de les darreres eleccions lliures. Tot i així, els militars continuaran reservant-se el 25% dels escons. A les eleccions també s'hi presentaran diversos partits dels pobles sense estat de Birmània, que reclamen un model federal. Alguns d'aquests partits consideren la possibilitat de presentar-se en coalició.

20 desembre (com a molt tard): sacsejada a les Corts espanyoles?

El 20 de desembre és la data límit perquè Espanya celebri les seves eleccions parlamentàries, en què les enquestes preveuen una gran sacsejada del tauler polític amb la irrupció de Podemos (nou partit a l'esquerra del PSOE), que podria arribar a ser la força més votada, un escenari que amb molta probabilitat enviaria el PP a l'oposició. Podemos diu que vol iniciar un procés constituent, que quedarà condicionat pel curs que hagin pres els esdeveniments a Catalunya d'ara a llavors. En un escenari de fragmentació forta, els partits de les nacions sense estat podrien jugar un rol important -estan en condicions de sumar 40 dels 350 escons.

23 de novembre i 6 de desembre: França estrena el seu nou mapa territorial

L'Assemblea Nacional francesa va aprovar el 2014 un nou mapa oficial de regions: de les 22 actuals a la França metropolitana en queden 13. Els seus consells regionals, i l'Assemblea de Còrsega, es renoven a doble volta al final d'aquest any. Els partits de les nacions sense estat s'hi presenten, amb perspectives diferents: difícils en el cas del País Basc del Nord, Catalunya del Nord i Alsàcia, i molt més probables a Còrsega i a Bretanya. A Còrsega, autonomistes i independentistes estan en posició de millorar els resultats de 2010, quan van aconseguir 15 dels 51 escons de l'Assemblea. A Bretanya, el bretonisme es presentarà probablement en dos blocs: la Unió Democràtica Bretona provarà de mantenir la seva presència actual al Consell Regional mitjançant algun pacte electoral amb altres forces de l'esquerra francesa, mentre que el Moviment Bretanya Progrés de Christian Troadec intentarà entrar per primer cop a la cambra bretona.

Altres eleccions possibles? Catalunya, Kurdistan i Palestina

A Catalunya, la celebració d'unes eleccions plebiscitàries depèn d'un acord entre els dos partits principals del país (CDC i ERC). Segons el president català Artur Mas, la votació hauria de servir de referèndum de facto sobre la independència. Mas vol una llista única d'independentistes, però ERC hi és molt refractària i la CUP ho ha descartat. Diverses veus a CDC, ERC i CUP coincideixen a dir que, en qualsevol cas, les eleccions s'haurien de celebrar abans de les municipals de maig, per a poder iniciar la constitució d'un Estat català de forma immediata sense esperar quins canvis hi haurà al panorama polític espanyol entre el maig i el desembre.

Al Kurdistan Occidental (Síria), fa mesos que els governs dels tres cantons constituents diuen que volen convocar eleccions. La seva proposta inicial era de fer-les abans que acabés 2014. Però, argumenten, la guerra contra l'Estat Islàmic els ho ha impedit. Que les votacions es puguin fer aquest 2015 dependrà de diversos factors, entre els quals, lògicament, que els gihadistes perdin impuls. La celebració d'unes eleccions reeixides al Kurdistan Occidental podrien consolidar l'existència dels cantons autònoms i apropar més l'escenari d'una acceptació internacional de facto de la seva existència.

Al Kurdistan del Sud (Iraq), el 2013 s'haurien d'haver celebrat eleccions presidencials. Però el Parlament kurd va decidir d'ampliar el mandat de Massud Barzani fins al 2015. Caldrà veure si aquestes eleccions es fan, donada la situació de guerra que travessa la zona.

També està en dubte la celebració de parlamentàries i presidencials a Palestina, després de l'acord de reconciliació entre Hamàs i Fatah. Les votacions s'havien de fer el 2014, però ara estan ajornades de manera indefinida.

(Fotografia: una persona vota en unes eleccions a França / imatge de Rama.)