Notícia

Catalunya reconeix la identitat nacional d'Aran

Aprovada la Llei del règim especial d'Aran, que n'amplia l'autonomia · La norma reconeix "el dret del poble aranès a decidir el seu futur", però no explicita com ho pot fer · L'occità, reconegut com a llengua pròpia · PSC, PP i C's, crítics amb la vinculació entre Aran i Occitània que el text recull

Catalunya ha reconegut avui la "identitat nacional" d'Aran, entesa com a "realitat nacional occitana". Ho diu la Llei del règim especial d'Aran, que el Parlament català ha aprovat aquest migdia amb el vots favorables de CiU, ERC, PSC, PP, ICV-EUiA i CUP, i l'abstenció de Ciutadans (C's). PP i C's, però, han demanat que el reconeixement del dret a decidir d'Aran es votés separadament, i hi han votat en contra -la resta de grups ho han fet a favor.

La normativa aprovada avui substitueix una d'anterior, vigent des de 1990, i abans de final d'any haurà de ser sotmesa a una consulta popular a Aran. Una de les novetats destacades és que la llei recull que "el Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur". Això sí, no especifica com es pot fer efectiu aquest dret.

Igualment, la llei reconeix a Aran la capacitat de gestionar competències en matèria educativa, sanitària, cultural, règim local, medi ambient i habitatge, entre d'altres, que li són delegades per la Generalitat de Catalunya.

Però com fins ara, el Consell General no tindrà pas competències legislatives, que la Constitució espanyola reserva a les Corts, al govern espanyol i als parlaments de les comunitats autònomes. Ara bé, la llei obliga el Parlament de Catalunya a proposar el "reconeixement de l'autonomia política d'Aran" si mai s'enceta una "modificació de la Constitució espanyola". En aquest marc, Aran podria dotar-se d'autonomia legislativa.

En matèria lingüística, la nova llei reconeix l'occità com a "llengua pròpia" d'Aran i diu que ha de ser "la llengua d'ús normal i preferent" de l'administració al territori, incloent-hi a l'escola.

Pas endavant o norma insuficient

El síndic d'Aran, Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa), diu que l'aprovació de la llei és "un pas al davant en el reconeixement de la identitat territorial, històrica i política de la Val d'Aran dins de Catalunya". Segons Barrera, la llei aprovada avui "ha millorat la proposta de llei que va sortir del 2009 de la Vall d'Aran".

No és tan optimista el líder de l'altre gran partit aranès, Paco Boya (Unitat d'Aran), qui considera que els aranesos "hauran de lamentar" dues qüestions relatives a la norma aprovada avui. D'un costat, la forma com s'escullen els consellers del Consell General. Unitat d'Aran vol un model molt més proporcional que l'actual, que continuarà vigent amb la nova llei i que Boya pensa que afavoreix "les corrupteles i l'amiguisme". De l'altre, que la llei no inclogui un nou model de finançament d'Aran, que en tot cas sí que s'haurà de revisar en un termini màxim de tres anys.

El caràcter nacional d'Aran divideix els partits al Parlament

Pel que fa a les intervencions dels partits catalans durant el debat parlamentari, tant Convergència i Unió (CiU) com Esquerra Republicana (ERC) han destacat que la llei amplia l'autogovern de les institucions araneses. ICV-EUiA ha destacat la importància d'esmentar els vincles d'Aran amb Occitània. La CUP creu que el reconeixement d'Aran com a "realitat nacional" és "un pas enorme" i també valora molt positivament que es reconegui el dret a decidir dels aranesos.

El PSC ha dit que la llei és "de mínims", ha insistit que cal saber com es finançarà l'autonomia aranesa i ha dubtat de la necessitat d'esmentar que l'Aran forma part de la nació occitana. El PP considera que la llei està desequilibrada a favor de l'aranès en detriment del català i del castellà, i assegura que Aran no és "ni nacional ni occitana". Ciutadans (C's) també dubta que els aranesos se sentin "representats" en la noció de "nació occitana" i apunta que "no se sap" si la societat aranesa podrà assumir les competències que la llei li preveu.