Notícia

Noves esperances per a la reunificació de Xipre després de l'elecció d'Akinci com a president turcoxipriota

El candidat de l'esquerra derrota l'actual president, el conservador Dervis Eroglu, per 20 punts · Akinci és partidari d'un acord federal que doni als turcoxipriotes més independència respecte d'Ankara · "Els turcoxipriotes s'han fartat de l'arrogància creixent de Turquia", escriu un analista

El candidat de l'esquerra Mustafa Akinci va guanyar ahir la segona volta de les eleccions presidencials de la República Turca de Xipre del Nord, amb un marge de més de vint punts per davant de l'actual president, el conservador Dervis Eroglu. Akinci, que tenia el suport té el suport del Partit de la Democràcia Comunal (TDP, socialdemòcrates i socialistes), va aconseguir el 60,5% dels vots, mentre que Eroglu es va quedar amb el 39,5%.

A la primera volta, celebrada una setmana abans, Eroglu havia estat el candidat més votat, amb el 28,1% dels vots, seguit per Akinci, amb el 26,9%, la socialdemòcrata Sibel Siber, amb el 22,5%, i el conservador Kurdet Özersay, amb el 21,2%. El resultat d'ahir suggereix que bona part dels votants de Siber -el seu partit va demanar el vot per a Akinci a la segona volta- i una part dels d'Özersay s'han decantat per Akinci.

Partidari d'un Xipre reunificat i federal

Akinci s'ha compromès a reprendre, tan bon punt com sigui possible, les converses de pau per a trobar una solució al conflicte congelat de Xipre. El nou president turcoxipriota és partidari de la reunificació de l'illa sota una estructura bicomunal i federal, amb dos estats constituents: un de turcoxipriota i un de grecoxipriota.L'acord permetria que Xipre del Nord s'integrés a la UE i que els turcoxipriotes poguessin superar els blocatges polítics i econòmics que pateixen, pel fet que la seva república només és reconeguda per Turquia, la potència que l'ocupa militarment -i la seva protectora, per a alguns.

A la seva època com a alcalde de la Nicòsia turcoxipriota (1976-1990), Akinci va destacar per les iniciatives conjuntes preses amb l'alcalde de la Nicòsia grecoxipriota per a acostar les dues meitats de la capital xipriota i per a dur a terme projectes urbans comuns.

El president de Xipre, el grecoxipriota Nicos Anastasiades, deia ahir que l'elecció d'Akinci és un "esdeveniment prometedor per a la nostra pàtria comuna". Anastasiades comparteix l'objectiu d'un Xipre federal reunificat.

Eroglu mantenia una posició més propera a Turquia

Mentre va ser a la presidència de Xipre del Nord, Eroglu també va signar acords amb els grecoxipriotes per tal d'arribar a un Xipre federal. Però la posició d'Eroglu sempre ha estat menys inclinada a un acord amb els grecoxipriotes que la d'Akinci. D'un costat, Eroglu mantenia una posició més propera als interessos de Turquia i dels turcs procedents d'Anatòlia assentats a Xipre durant les darreres dècades. I de l'altra, Eroglu volia que el Xipre reunificat fos una unió molt laxa de dos estats.

Per contra, Akinci manté una posició més distant envers Turquia, amb la qual aspira a forjar una "nova relació basada en el respecte mutu" que sigui "beneficiosa per a ambdós costats". Aquesta posició trenca la retòrica del conservadorisme turcoxipriota segons la qual Turquia és la mare pàtria i Xipre del Nord és la seva filla.

Relacionat amb això, el nou president es vol assegurar que la comunitat turcoxipriota, assentada a l'illa des de fa segles, tingui més pes en el govern de les institucions nord-xipriotes, més independents respecte d'Ankara. En el passat, Akinci ha denunciat les ingerències de Turquia sobre Xipre del Nord. En aquest sentit, Akinci creu que per a Xipre del Nord serà beneficiosa una unió més estreta entre grecoxipriotes i turcoxipriotes, que permeti a l'illa de mantenir una política conjunta pròpia més independent que reforci els drets de les dues comunitats. I potser aquesta és la clau de la seva victòria: com escriu Yusuf Kanli a Hürriyet, "la majoria dels turcoxipriotes s'han fartat de l'arrogància creixent de Turquia envers Xipre del Nord, així com del fet de ser deixats de banda per la comunitat internacional malgrat que el 2004 van votar massivament a favor d'un pla de les Nacions Unides [per a la reunificació]".

Més informació:

(Imatge: Mustafa Akinci / fotografia: Mehmet.)