Notícia

La nova llei electoral italiana de Renzi: cinc impactes a les nacions sense estat

La norma Italicum preveu que la llista guanyadora a les eleccions parlamentàries sempre tingui la majoria absoluta · Els grans partits d'àmbit estatal en surten reforçats · La Vall d'Aosta i el Trentí-Tirol del Sud, exclosos del sistema, podran mantenir diputats dels partits propis · Les llistes friülanes i sardes necessitaran el 20% dels vots als seus territoris

La Cambra dels Diputats del Parlament italià va aprovar ahir una nova llei electoral que el primer ministre, Matteo Renzi, assegura que garantirà l'estabilitat dels futurs governs. La llei -coneguda amb el sobrenom d'Italicum- es va aprovar amb els vots favorables del Partit Democràtic (centreesquerra), Elecció Cívica (centre) i Partit Popular del Tirol del Sud (centredreta autonomista sud-tirolès), mentre que l'oposició (Forza Italia, Lliga Nord, Moviment 5 Estrelles, Esquerra Ecologia Llibertat) ha boicotat la votació, en considerar que la nova llei és antidemocràtica.

Sempre hi haurà majoria absoluta. L'Italicum preveu que una llista guanyadora que sumi més del 40% dels vots obtingui automàticament la majoria absoluta dels escons a la Cambra dels Diputats: 340 d'un total de 630. En cas que cap llista obtingui més del 40% dels vots, se celebrarà una segona volta entre les dues llistes més votades. La guanyadora tindrà els 340 diputats, de forma que en un cas o en l'altre hi haurà una llista amb majoria absoluta. Previsiblement, la llei reforçarà el poder dels grans partits d'àmbit estatal. Les llistes poden ser formades per un sol partit o per diversos.

La influència menor dels partits de les nacions sense estat. Davant d'aquesta nova realitat, els diputats dels partits de les nacions sense estat que vulguin incidir en les institucions italianes poden adoptar dues estratègies. Una, pactar amb la llista guanyadora, sabent en tot cas que els seus vots no seran decisius i que, per tant, el seu poder de negociació no serà gaire significatiu. L'altra, prèvia, és que el seu partit arribi a un acord amb un partit d'abast estatal per a presentar-se a les eleccions plegats, formant una sola llista i assegurant-se l'elecció d'un o més diputats.

El llindar del 3%. Per a entrar al repartiment dels escons, les llistes necessitaran superar el 3% dels vots a escala estatal. Els resultats es projectaran sobre els 100 col·legis electorals en què es dividirà Itàlia -la distribució dels quals es decidirà aquest estiu- per tal de repartir proporcionalment els diputats que no s'emporti la llista guanyadora. Amb un llindar com aquest, els partits petits d'àmbit italià tenen relativament fàcil l'entrada a la Cambra, però els d'àmbit subestatal el veuen impedit -excepte, com ja s'ha dit, que formin part de la llista d'un partit més ampli.

Vall d'Aosta i Trentí-Tirol del Sud, les excepcions. Les dues autonomies alpines han quedat excloses d'aquestes normes. Com passava fins ara, la Vall d'Aosta tindrà assignat un diputat, que guanyarà el partit que més vots rebi al territori -ara pertany als autonomistes de la Unió Valldostana. El Trentí-Tirol del Sud estarà dividit en vuit circumscripcions uninominals, cosa que a priori afavorirà el Partit Popular del Tirol del Sud (SVP), que és sempre la força més votada al Tirol del Sud. Altres partits sud-tirolesos han criticat la norma perquè els fa molt difícil aconseguir un escó.

El 20% per als partits friülans i sards. La llei incorpora una altra salvaguarda per a les llistes "representatives de minories lingüístiques reconegudes" que es trobin en territoris amb autonomia especial, això és, Sardenya i el Friül-Venècia Júlia. La llei diu que aquestes llistes podran entrar al repartiment d'escons, fins i tot si no arriben al 3% estatal, si superen el llindar del 20% dels vots "a la mateixa regió". Però els partits friülans i sards gairebé mai no arriben a aquest llindar. Només en el cas de les eleccions a l'Assemblea de Sardenya, els partits sards se situen prop d'aquestes xifres: la llei obligaria la miríada de forces sardes a unir-se en una sola llista, cosa molt improbable a curt i mig termini. En el cas del Friül encara serà més difícil, perquè dins de la regió autònoma també es troba Trieste, on previsiblement un partit friülès que volgués entrar al Parlament italià pràcticament no aconseguiria vots.

(Imatge: Matteo Renzi / fotografia: SPÖ.)