Votar a favor de la cooficialitat del cors, de la creació d'un estatut de resident o d'una fiscalitat pròpia, i que no s'implementi cap d'aquestes decisions. És una situació justificable, en nom de la Constitució francesa? Diversos sectors polítics corsos consideren que no, i aquest dissabte, en una manifestació poc habitual, reclamaran a l'Estat francès solucions per a una situació que qüestiona l'essència mateixa de l'Assemblea Territorial de Còrsega.

És una manifestació poc habitual perquè, tot i ser convocada per Joventut Independentista -el grup que aquest abril va fer una vaga de fam a Corti-, compta amb el suport no tan sols del món independentista, sinó també dels autonomistes (Partit de la Nació Corsa) i de membres del govern cors com Maria Guidicelli i Pierre Ghionga, adscrits al camp de l'esquerra d'obediència francesa.

No són sectors que acostumin a manifestar-se plegats als carrers, però en aquesta ocasió han trobat un espai comú de trobada, definit per Joventut Independentista a la seva convocatòria: "Obtenir una solució política real a través de l'aplicació de les deliberacions votades a l'Assemblea de Còrsega. La democràcia, en la seva expressió més simple, ha de ser respectada".

El quid de la qüestió és que l'Assemblea de Còrsega pot aprovar deliberacions, però no disposa de capacitat legislativa, reservada en exclusiva per a l'Assemblea Nacional francesa. La cambra corsa, el 2013, va aprovar una sèrie de propostes de canvi per a Còrsega -un estatut de cooficialitat per al cors i la creació d'un estatut de resident per a lluitar contra l'especulació immobiliària i els preus alts dels habitatges entre les més destacades. Però la seva aplicació depèn d'una decisió posterior a París. I París diu que no.

En un article recent titulat, significativament, "adaptació legislativa: la gran desil·lusió", el diari Corse Matin pregunta què en pensa sobre aquesta situació a Pierre Chaubon, president de la comissió corsa de competències legislatives i reglamentàries de la col·lectivitat. Chaubon és considerat l'arquitecte de les propostes de 2013. Ja llavors deia que "li semblava impossible" que les propostes de l'Assemblea corsa, votades democràticament, no fossin tingudes en compte pel govern francès. Pierre Ghionga deia el mateix: "No veig com la República Francesa es podria oposar a la voluntat democràtica d'una regió". Ara, Chaubon admet que el sistema no pot funcionar perquè, de fet, no obliga l'Estat francès "a res" i que les teòriques competències de les institucions corses són més aviat fictícies.

Els independentistes cerquen el suport internacional per a una "via corsa"

El camp independentista, a banda de participar en la manifestació de dissabte al costat dels autonomistes i de part de l'esquerra francesa, acaba de presentar l'anomenada Iniciativa Còrsega, una "xarxa d'informació, de suport i de conciliació a favor d'una resolució democràtica de la qüestió corsa". L'objectiu és "posicionar el procés cors en una perspectiva internacional de respecte dels drets dels pobles a decidir lliurement el seu futur polític, social, econòmic i cultural".

Aprofitant el ressò de la manifestació de dissabte, Iniciativa Còrsega fa el seu primer debat internacional aquest divendres 12, sota el nom "Una via corsa per al segle XXI". Hi participen, entre d'altres, l'exprimer ministre francès Michel Rocard, l'expresident valldostà Robert Louvin i l'exvicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira.