Notícia
L'execució de Companys roman sense reparació per part de l'Estat espanyol 75 anys després
Lliurat a les autoritats espanyoles per la Gestapo, el president català va ser sentenciat a morir el 1940 · Institucions, partits i societat civil demanen des de Catalunya que el govern espanyol n'honori la memòria
Companys havia estat escollit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, i dos anys més tard va esdevenir president català. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va fer costat als republicans espanyols contra l'alçament de la dreta encapçalada per Franco. Quan era evident que els franquistes estaven a punt de guanyar la guerra, Companys es va veure forçar a fugir cap a l'exili el 1939. Estant-se a la Bretanya, va ser detingut per la Gestapo el 1940. La policia nazi el va lliurar a les autoritats espanyoles, i només dos mesos després va ser executat.
Les institucions catalanes commemoren aquests dies la mort de Companys entre peticions renovades a les autoritats espanyoles perquè la sentència de mort sigui anul·lada. El darrer a insistir en aquestes peticions ha estat l'Ajuntament de Barcelona, que fa dues setmanes va aprovar una declaració demanant al govern espanyol que iniciï els procediments per a anul·lar el judici contra Companys. El text també demana a Espanya que es restauri l'honor del president.
El 2009, el govern català havia demanat al Fiscal General de l'Estat que apel·lés al Tribunal Suprem perquè s'anul·lés la sentència. Un any després, el Parlament espanyol va rebutjar la proposta. Els dos principals partits espanyols -PP i PSOE- van votar en contra d'un text presentat per ERC -el partit al qual Companys havia pertanyut- per a una reparació formal de la memòria de Companys.
El PSOE llavors va argumentar que la llei espanyola sobre memòria històrica, de fet, ja considerava la sentència com a il·legítima i fora de l'ordenament legal democràtic espanyol, de manera que no hi havia necessitat d'aprovar cap text explícit sobre Companys.
Però ERC considera que això no és equivalent a un acte oficial i sincer de reparació per part de les autoritats espanyoles. El 2013, el partit independentista va presentar una querella davant la Justícia argentina sobre la base que la mort de Companys era un crim contra la humanitat.
Les peticions per a anul·lar la sentència també són protagonitzades per la societat civil catalana. La Comissió de la Dignitat acaba de demanar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que faci una condemna formal de la sentència a mort de Companys.