Notícia
Liberals i centristes, favorits a les eleccions de les Aland
Les dues formacions assolirien 7 escons cadascuna a la cambra alandesa, de 30 diputats · El partit del Centre proposa una via "segura i progressiva" de les illes cap a una autonomia ampliada dins de Finlàndia · Els independentistes mantindrien 3 escons
Les illes Aland, de majoria lingüística sueca, són autònomes dins de Finlàndia des de 1921. El 1951 i el 1991 el seu autogovern va ser ampliat. Les Aland disposen del seu propi govern, Parlament i ciutadania legal.
Els Liberals d'Aland apareixen al primer lloc d'un sondeig publicat fa tres setmanes, que els atorga 7 dels 30 diputats de la cambra legislativa alandesa, el Lagting. Amb menys vots, però empatat a escons, hi hauria el Centre d'Aland. El programa dels centristes defensa el dret de decidir dels alandesos el seu futur polític i propugna que les illes augmentin la seva autonomia dins de Finlàndia "d'una forma segura i progressiva". El programa dels liberals no en fa esment.
A poca distància, amb 6 escons, es podrien quedar els Moderats d'Aland, i més lluny es trobarien els Socialdemòcrates d'Aland, amb 4 diputats. Totes dues forces són autonomistes i no recullen, als seus programes electorals, cap proposta de canvi substancial en l'estatut de les illes.
Per contra, el partit que podria quedar cinquè, Futur d'Aland -el sondeig li atorga 3 escons- propugna la independència completa de l'arxipèlag. Això sí, amb un horitzó a mig i llarg termini. Per a abans de 2022 els independentistes volen que les Aland ingressin en diversos organismes regionals i internacionals i proposen que la UEFA n'accepti les seleccions de futbol. Abans de 2032 Futur d'Aland vol plena autonomia interna dins de Finlàndia, i per a 2040 la independència completa.
A les eleccions de 2011, Centre d'Aland va sumar 7 escons, seguit dels Liberals i dels Socialdemòcrates, amb 6 cadascun. Els Moderats i la Coalició No Alineada en van obtenir 4 cadascun. I Futur d'Aland en va sumar 3.
Amb aquests resultats, la socialdemòcrata Camilla Gunell va esdevenir primera ministra de les Aland. La seva coalició de govern, a banda del seu partit, inclou el Centre d'Aland i els Moderats d'Aland.
El debat sobre els refugiats
La tradicionalment tranquil·la arena política alandesa s'ha vist sacsejada en campanya pel debat sobre els refugiats que ha d'acollir el país nòrdic. Una nova associació d'electors, Demòcrates d'Aland, concorre a les eleccions amb una postura crítica amb el "multiculturalisme naïf" que, segons la formació, mantenen els grans partits alandesos al govern. El programa de Demòcrates d'Aland diu que les illes no haurien d'acollir més refugiats provinents de "països de risc". Aquest partit, d'acord amb el sondeig, podria aconseguir un escó.
La resta de partits, amb diferents intensitats, són partidaris que les Aland continuïn rebent les quotes de refugiats que els corresponguin. Els liberals i els socialdemòcrates són els que manifesten una posició més favorable, cosa que també fan els independentistes, que insisteixen que es destinin més recursos per a la seva integració.