Notícia

Àmplia insatisfacció a Gal·les amb la proposta britànica d'increment de l'autonomia

Laboristes, liberaldemòcrates i independentistes troben insuficient el projecte de Llei de Gal·les · El text reserva competències per al govern britànic que una comissió multipartita recomanava transferir a Gal·les · El Plaid ho qualifica d'"insult"

Edifici de l'Assemblea Nacional de Gal·les.
Edifici de l'Assemblea Nacional de Gal·les. Autor/a: Adrian Platt
El govern laborista de Gal·les, els liberaldemòcrates i els independentistes del Plaid Cymru consideren del tot insuficient el projecte de llei del govern britànic per a ampliar l'autonomia gal·lesa a partir de 2016, presentada ahir pel secretari d'Estat per a Gal·les, Stephen Crabb. Londres transferirà a les institucions gal·leses competències sobre energia, transport, govern local i eleccions.

De fet, Crabb reconeixia fa dies que les posicions dels governs britànic (conservador) i gal·lès (laborista) estan ara mateix molt allunyades, i que les perspectives per a un acord sobre l'autonomia gal·lesa eren ben minses. A priori, l'increment de l'autonomia gal·lesa havia d'anar més lluny del que ara han posat sobre la taula els conservadors. El 2014, la Comissió Silk, formada per set experts -quatre dels quals representants dels partits-, va recomanar al govern britànic que transferís a Gal·les les competències de policia i una part del sistema judicial. Però ara, la proposició de llei llista aquests poders com a matèria reservada del govern britànic.

La líder del Plaid Cymru, Leanne Wood, ha arribat a dir que el projecte de llei és "un insult per al nostre país" i que converteix "Gal·les en una nació de segona categoria al Regne Unit", amb menys competències i menys autoritat que Escòcia i Irlanda del Nord. El Plaid vol que la nova llei autonòmica inclogui, almenys, la transferència de les competències de policia, justícia i recursos naturals, i la creació d'una "jurisdicció legal gal·lesa".

Per la seva banda, el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, ha centrat les seves crítiques en el que ell considera la introducció d'un "veto anglès sobre les lleis gal·leses". Jones lamenta que el projecte de llei prevegi que els ministres del govern britànic hagin de donar el seu consentiment a algunes lleis aprovades per l'Assemblea Nacional de Gal·les en matèries transferides a les institucions gal·leses: "Sembla que la burocràcia de Whitehall estigui obsessionada amb controls i normes insignificants que ens volen imposar", ha dit.

En una línia similar, la líder dels liberaldemòcrates gal·lesos, Kirsty Williams, ha dit que aquest projecte de llei "no és acceptable" perquè els diputats de l'Assemblea gal·lesa veuran "les seves accions frustrades per part d'un govern britànic que podrà decidir o no si li agrada el que estem fent [a Gal·les]".

Els tres partits que s'oposen al projecte de llei tenen tres quartes parts dels diputats a l'Assemblea Nacional de Gal·les, però el text s'ha de votar al Parlament britànic, on els conservadors disposen de majoria absoluta. En qualsevol cas, les negociacions entre els dos governs continuaran fins a l'any vinent, i es poden introduir esmenes al text.

Mots clau: autonomia, Carwyn Jones, Gal·les, Kirsty Williams, Leanne Wood, Plaid Cymru, Stephen Crabb