Notícia
El llarg camí del poble métis del Canadà pel seu reconeixement
Ontario, a punt d'aprovar per primer cop des de 1867 una llei que reconeix l'organització representativa dels métis · El poble té el seu origen en el contacte entre indígenes i europeus al segle XVIII a les praderies nord-americanes
La llei, que s'està debatent aquest mes, consagra la Nació Métis d'Ontario (MNO, sigles en anglès) com l'espai d'autogovern democràtic dels métis i com l'organització que els representa com a poble. L'MNO és una de les diverses estructures que existeixen al Canadà per als métis, al costat de les organitzacions de Manitoba, Saskatchewan, Alberta, la Colúmbia Britànica i les dones métis (la WMN). Totes aquestes organitzacions es federen en el Consell Nacional Métis, fundat el 1983 com a màxima representació dels métis al Canadà -al voltant de 450.000 persones.
Però el reconeixement d'aquest poble no sempre ha estat tan clar. No és fins al 1982 que el govern federal canadenc reconeix que els métis són un dels tres grups autòctons del Canadà, al costat de les primeres nacions i dels inuits de l'Àrtic. Anteriorment, hi havia una tradició al Canadà -i a molts llocs del món, de fet- de menysprear les cultures mixtes en relació amb les pretesament pures. "Halfbreeds" i "mixedbloods" -paraules que es podrien traduir com "mitja-races" i "sang-barrejats", respectivament- eren alguns dels adjectius que servien per a referir-se als métis.
De fet, estrictament parlant la gènesi del poble métis té lloc fora del Canadà. Al segle XVIII i bona part del XIX, les actuals praderies canadenques es trobaven fora dels límits de les províncies que, el 1867, formarien el primer Canadà -un dominion britànic semiautònom. Un dels líders mítics del poble métis, Louis Riel, va encapçalar dos moviments de resistència a l'avenç del Canadà cap a les praderies el 1869 i el 1885. Va acabar sent executat, però el moviment que ell va iniciar va aconseguir dues victòries polítiques: una, que el Canadà reconegués alguns drets de propietat als métis, i l'altra, que les províncies de Manitoba i Saskatchewan -fundades en aquella època- els garantís alguns drets lingüístics com a parlants de francès.
Durant el segle XX, els métis van continuar organitzant-se fins a aconseguir que les províncies canadenques els reconeguessin les reivindicacions de propietat de terres que havien ocupat ancestralment. També es van mobilitzar per a salvar la seva llengua de la desaparició: tot i que tradicionalment el francès era l'idioma de la majoria dels métis, al segle XIX va emergir un nou idioma, el mitchif, una combinació de francès i cree. Algunes associacions métis, fins al dia d'avui, intenten que les generacions més joves coneguin aquesta llengua, que al Canadà ja només té 650 parlants.