Notícia
Victòria històrica dels partits nacionals corsos
La coalició Per Còrsega esdevé la força més votada, amb el 35% dels vots · L'alcalde de Bastia, Gilles Simeoni, es perfila com a nou president cors
Simeoni ha dit que aquesta victòria mostra que Còrsega "vol construir el seu present i el seu futur" i que hi havia una "voluntat profunda d'una veritable alternativa, d'una set de democràcia, de desenvolupament econòmic i de justícia social".
La coalició Per Còrsega ha derrotat, a la segona volta de les eleccions, a la llista de l'esquerra d'obediència francesa, encapçalada pel fins ara president Paul Giacobbi, que ha aconseguit el 28,5% dels vots i 12 escons. En tercera posició ha quedat la dreta francesa, amb José Rossi, que ha fet el 27,1% dels vots i 11 escons. A força distància, la quarta posició ha estat per al Front Nacional, liderat per Christophe Canioni, amb el 9,1% dels vots i 4 diputats.
La unitat de bona part de l'espectre del nacionalisme cors ha estat clau per a la victòria de Simeoni, que a més s'ha beneficiat de la prima de nou escons reservats a la llista guanyadora. La llista de l'alcalde de Bastia ha sorgit de la unió, després de la primera volta, de les llistes autonomista (Femu a Corsica, del mateix Simeoni) i independentista (Corsica Libera, de Jean-Guy Talamoni).
El 2010, l'esquerra de Giacobbi havia aconseguit 24 diputats. La dreta francesa n'havia sumat 12, els autonomistes de Simeoni 11 i els independentistes de Talamoni, 4. El Front Nacional no havia aconseguit representació.
Poder legislatiu i cooficialitat del cors
El programa conjunt d'autonomistes i independentistes diu que els consellers de Per Còrsega treballaran per la consecució d'un poder legislatiu propi per a Còrsega -fins ara només l'Assemblea Nacional francesa pot aprovar lleis- i per la consecució de tota una sèrie de decisions prèvies de l'Assemblea de Còrsega. Entre aquestes hi ha la cooficialitat de la llengua corsa, la redacció d'un estatut de resident, un estatut fiscal propi i l'amnistia dels presos polítics.
El govern francès s'oposa a aquestes mesures, argumentant que són anticonstitucionals.
En tot cas, aquestes qüestions s'hauran de debatre durant els propers mesos. L'Assemblea de Còrsega que s'acaba d'escollir durarà tan sols dos anys. El 2017 l'Assemblea es fusionarà amb els dos consells departamentals de l'illa, en una nova Assemblea amb més atribucions i pressupost. Per Còrsega espera poder arrencar de França tanta autonomia com sigui possible en les negociacions prèvies a la creació d'aquesta nova Assemblea única.
(Podeu trobar un gran recull de notícies sobre Còrsega publicades a Nationalia en aquest enllaç.)