Notícia
2.500 persones recorren Palma en una marxa sobiranista per la Diada Nacional de Mallorca
Les reivindicacions d’enguany, recollides en un manifest unitari elaborat per la Plataforma 31 de Desembre -convocant de la manifestació-, i llegides en acabar el recorregut pel periodista Pere Sànchez, autor del documental La Resistència -sobre el Tricentenari de l’ocupació borbònica de Mallorca el 1715-, es van articular al voltant de tres eixos: la defensa del 31 de Desembre com “l’autèntica Diada de Mallorca”; un posicionament pel dret de decidir per a “tots els pobles sota administració dels estats espanyol i francés”, i el clam per un finançament just per a les Illes Balears.
La Plataforma 31 de Desembre és l'espai unitari que crida a la manifestació de forma conjunta des de fa 28 anys, conformada actualment pels partits MÉS -organització majoritària del mallorquinisme d’esquerres impulsada pel PSM i IniciativaVerds, amb nou escons al Parlament de les Illes Balears i una important incidència municipal- i ERC; per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca -homologable a l’ANC principatina-; per l’Ateneu Pere Mascaró, la Fundació Emili Darder, el Grup Blanquerna, i pels sindicats STEI-Intersindical i Unió Obrera Balear. Com és habitual es van afegir a la marxa, amb un bloc diferenciat, en aquesta ocasió sota el lema “ De la resistència a la victoria. 300 anys de combat”, les organitzacions pertanyents a l’Esquerra Independentista de Mallorca -la CUP de Palma, creada tot just fa alguns mesos, i les assemblees mallorquines d’Arran, el SEPC o Endavant.
La manifestació va comptar amb la presencia de nombroses personalitats de la cultura, la societat civil i la política de les Balears, però en van destacar, pel seu pes institucional, Biel Barceló, líder de MÉS i vicepresident del Govern de les Illes Balears, i Cristòfol Soler, president de l’ Assemblea Sobiranista de Mallorca i expresident del Govern de les Illes Balears pel Partit Popular entre 1995 i 1996.
Procedents de Catalunya, també hi eren dirigents d’ERC com Gerard Gómez del Moral, diputat i exportaveu nacional de les joventuts del partit republicà, i Isaac Peraire, secretari d’organització. Fins a quasi l’inici de la marxa hi va ser el diputat de la CUP al Parlament principatí Josep Manel Busqueta, que el migdia havia participat en un acte de la seva formació a Palma.
Quina Diada? Per què el 31 de Desembre?
Popularment el poble mallorquí ha celebrat, cada 31 de desembre, darrer jorn de l’any, l’anomenada Festa de l’Estendard, per recordar la conquesta catalana per part de Jaume I , el 31 de desembre de 1229, de Madina Mayurqa, la Palma islàmica, posant fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana medieval. La festa, considerada per alguns estudiosos com una de les més antigues d’Europa -celebrada sense interrupcions des del segle XIII-, va esdevenir un símbol de vindicació de la identitat civil mallorquina al llarg del temps. Malgrat alguns periodes de decadència, durant els segle XIX i en alguns moments del franquisme, des dels anys vuitanta el nacionalisme mallorquí la considera la Diada Nacional illenca i un símbol de l’entrada de Mallorca a la catalanitat, de la constitució institucional i política del poble mallorquí així com se l’ha entès fins avui.
Tanmateix, el 31 de Desembre no és oficialment la Diada de Mallorca. Només és festiu a la ciutat de Palma -on tradicionalment més ha perviscut la celebració de la Festa de l’Estendard, amb el “Sermó de la Conquesta” i “Sa Colcada” com a elements simbòlics principals. El 1997 el Consell de Mallorca, el govern insular, va aprovar amb els vots favorables del PSIB, el PP i Unió Mallorquina, l’abstenció d’EU i els vots en contra del PSM, que la Diada de Mallorca fos el 12 de setembre. Una data que, segons la seva impulsora, Maria Antònia Munar, d’UM, i llavors presidenta del Consell, recordava la Carta de Franqueses de Jaume II, de 1276, un document jurídic oblidat per la història i sense gens d’arrelament popular. Ni aquesta data, ni l’ 1 de març -oficialment “Dia de les Illes Balears”, en memòria de la posada en marxa de l’Estatut d’Autonomia, el 1983- han triomfat entre la ciutadania.
Ja fa anys que el mallorquinisme cultural i polític i els sectors més sobiranistes advoquen perquè les institucions rectifiquin i el 31 de desembre passi a ser, ara de forma oficial, la Diada de Mallorca -al mateix temps que el 17 de gener ho és de Menorca, o el 8 d’agost d’Eivissa, rememorant la incorporació d’aquestes illes al món cultural català. Aquesta és una assignatura pendent de l’actual govern mallorquinista i d’esquerres -PSIB i MÉS amb el suport de Podem. El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, de MÉS, va encetar, l’estiu passat, la polèmica, fins i tot entre gran part del seu propi partit, insinuant que podria sotmetre’s a referèndum entre la ciutadania mallorquina quina és la data preferida per a la Diada i posant sobre la taula altres opcions a banda del 31 de desembre i el 12 de setembre, com el dia de Sant Antoni, 17 de gener. Molts ho va entendre com una boutade, un estirabot sense importancia. El temps dirà cap on s’avança.