Notícia
L'elecció de Puigdemont enceta una nova fase del procés català, encara amb un camí llarg a recórrer
Després de l'acord de la majoria independentista, la legislatura de 18 mesos ha de servir per a bastir l'edifici de l'Estat català · El full de ruta de JxS suggereix que la implementació concreta quedarà per a més tard
Primer termini: trenta dies. Puigdemont es va comprometre ahir a tirar endavant la resolució aprovada pel Parlament el 9 de novembre. En aquest text apareix un primer termini des de la formació del nou govern: trenta dies per a la "tramitació de les lleis de procés constituent, seguretat social i hisenda pública". Tramitació no necessàriament significa aprovació ni implementació, tot i que el full de ruta de Junts pel Sí (JxS) diu que les estructures d'estat "es posaran en marxa" en aquesta mateixa legislatura. No queda clar quin serà l'abast de la implementació, sobretot tenint en compte que en aquesta fase el marc legal vigent -fins i tot després de proclamada la independència- continuarà sent, transitòriament, l'espanyol, i que no hi haurà cap Constitució catalana aprovada. En tot cas, serà una primera pedra de toc per a la nova majoria independentista al Parlament, sostinguda sobre l'acord entre JxS i la CUP. A l'horitzó, l'amenaça de suspensió de totes tres lleis per part del Tribunal Constitucional.
Les estructures d'estat. La hisenda pública, la Seguretat Social i el Banc Central són alguns dels ens de què s'haurà de dotar el nou estat naixent. També s'haurà de crear un sistema judicial propi i s'haurà d'assumir el control de ports i aeroports. "Des de Junts pel Sí ho tenim tot previst", afirma el programa de la coalició, però no s'esmenta com es farà la transició de les estructures espanyoles a les catalanes, més enllà de propostes de transferència i de processos de transició acordats. El tancament del preàmbul del programa és significatiu: "La ciutadania de Catalunya [...] confia, tal com és habitual entre els països democràtics madurs, que la voluntat col·lectiva lliurement i pacíficament expressada a les urnes serà respectada pel conjunt de la ciutadania de Catalunya, per l'Estat espanyol i per la comunitat internacional".
La qüestió del 48%. Partits i entitats independentistes continuen amb un dossier irresolt sobre la taula: superar el 50% del suport popular a la independència. (A les eleccions del 27 de setembre, els vots explícits a favor de la secessió van ser el 48%, els explícits contraris van sumar el 39% i en va haver un altre 13% d'ambigus.) A la sessió d'investidura, les forces independentistes van suggerir que el procés participatiu per a la redacció d'una Constitució catalana serà una bona oportunitat per a eixamplar aquesta base de suport. Però es fa difícil d'ignorar que continua havent-hi veus, tant a la CUP com entre sectors de JxS, que advoquen per la celebració d'un referèndum unilateral per a resoldre el dubte: els independentistes són realment més del 48%? No és descartable, per tant, la introducció d'un referèndum que pregunti explícitament sobre la independència -només n'està de previst un sobre la Constitució, però és forçat assimilar l'un amb l'altre- en algun moment del procés -fins i tot pensant en una eventual negociació amb el Comuns o amb (una part de) Catalunya Sí Que Es Pot.
La negociació amb Madrid. Puigdemont va insistir -i la declaració del 9-N la recull- en la via de la negociació per tal de donar compliment definitiu a la construcció d'un Estat independent per a Catalunya. Segons el full de ruta de JxS, aquestes negociacions haurien de començar abans de la proclamació de la independència. Però no hi ha cap indicació que això sigui possible, ni amb el govern actual ni amb el que pugui sustentar-se sobre un Congrés dels Diputats com l'actual: els tres grans partits contraris al dret de decidir (PP, PSOE i Ciutadans) hi sumen 242 dels 350 escons. Una majoria enorme -supera els dos terços- que difícilment es posaria en perill ni que hi haguessin eleccions anticipades a Espanya.