Notícia
El Consell d'Europa recomana a Espanya que "consideri" estendre el reconeixement de les llengües cooficials cap a "d'altres comunitats autònomes"
La proposta europea podria implicar un estatus per al català a Aragó o per al gallec a Extremadura i Castella i Lleó · El Consell suggereix vetllar perquè la introducció del trilingüisme no vagi en detriment de les llengües cooficials
El suggeriment del Comitè es traduiria en un possible reconeixement del català a Aragó (Franja) i a Múrcia (el Carxe), i del gallec a Castella i Lleó (Bierzo, Sanabria) i Extremadura (vall del Xálima). No necessàriament a Astúries, on la documentació del Consell d'Europa defineix la llengua parlada a les comarques occidentals com a "gallec-asturià" i com a "no cooficial".
Una altra recomanació del Comitè és que la introducció de l'educació trilingüe "no afecti adversament la protecció i promoció" de les llengües diferents del castellà. D'aquesta manera, el Consell recull les reclamacions del moviment en defensa del català a les Balears i el País Valencià, que denunciaven que el sistema trilingüe impulsat pels anteriors governs del PP anava en detriment de la posició d'aquesta llengua al sistema educatiu.
El Comitè ha emès unes altres quatre recomanacions, en les quals suggereix a les autoritats espanyoles que reforcin la presència de les llengües cooficials als jutjats, a l'administració estatal i als serveis públics en general. Aquests quatre punts són relatius a les comunitats autònomes on les llengües cooficials ja són reconegudes com a tals. És a dir, que el Consell d'Europa entén que continua havent-hi mancances en aquests àmbits per a l'ús oficial del català (a Catalunya, País Valencià i Illes Balears), del gallec (a Galícia), del basc (a Euskadi i Navarra) i de l'occità (a Catalunya).
Les llengües no reconegudes
Les recomanacions del Comitè de Ministres es basen en el quart report del Comitè d'Experts de la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries. La Carta és un instrument per a la protecció dels idiomes no estatals, que Espanya va ratificar el 2001.
A banda dels aspectes comentats anteriorment, els experts europeus també inclouen comentaris sobre les llengües no cooficials. Els experts apunten que els darrers anys hi ha hagut regressió en la protecció limitada que l'asturià i l'aragonès havien assolit a Astúries i Aragó. I també denuncien que no s'ha fet pràcticament cap passa per a protegir el portuguès a Extremadura, l'àrab a Ceuta o el lleonès a Castella i Lleó. Per contra, consideren com un "pas positiu" que l'amazic hagi estat reconegut com a "patrimoni cultural immaterial" a Melilla.