Notícia

Abkhàzia i les sancions a Turquia

Mapa del Caucas.
Mapa del Caucas. Autor/a: Osservatorio Balcani Caucaso
ANÀLISI. Per Matteo Pugliese * // La república separatista georgiana d'Abkhàzia s'alinea a la política exterior de Rússia, que preveu sancions contra Turquia. Però els lligams econòmics entre Ankara i Sukhumi resten profunds. Mentre, des de fa alguns anys es promou el retorn de la diàspora des de Síria.

L'11 de gener de 2016 es va activar l'article 4 del Tractat d'aliança i partenariat estratègic, signat per Rússia i Abkhàzia el novembre de 2014. Aquest article preveu una coordinació en la política exterior dels dos països, i en concret Moscou ha demanat a Abkhàzia que contribueixi a les nacions contra Turquia, després del cas del jet abatut a Síria. Aquesta decisió havia estat avançada el 29 de desembre, amb la visita a Sukhumi de Vladislav Surkov, conseller del president Putin. En aquella ocasió, Surkov va declarar que, malgrat que Turquia no reconegui Abkhàzia, els lligams entre ambdós països són profunds, i per això les sancions contra Ankara seran estudiades de manera que la ja fràgil economia abkhaza no s'afebleixi més.

En efecte, més enllà de la presència consistent de pesquers turcs a les aigües de Sukhumi, a Turquia viu la comunitat més nombrosa de la diàspora abkhaza. Es tracta de diversos milers de persones, sobretot a ciutats costaneres com Samsun i Istanbul, organitzades en divuit centres culturals. En ocasió de les eleccions presidencials de 2014, prop de 420 ciutadans abkhazos van votar en un d'aquests centres a Istanbul. Turquia representa gairebé el 20% del comerç exterior d'Abkhàzia, així com la destinació del 10% de les seves exportacions, sobretot carbó, productes de la pesca i metall. Les sancions concordades amb Moscou podrien estar relacionades amb restriccions temporals a la importació i controls més grans sobre les ONG turques, però no amb la prohibició de pescar en aigües abkhazes.

Ankara és considerada per Sukhumi la clau de volta per a trencar l'aïllament internacional d'Abkhàzia, a fi de desvincular-se del pesant protectorat rus. No obstant això, el deteriorament de les relacions russoturques amenaça de frenar aquestes expectatives. Turquia, en una lògica atlantista, farà front comú amb Geòrgia contra Rússia i els seus aliats caucàsics. Putin demana un gran sacrifici a Abkhàzia, i alguns diputats de l'oposició han declarat que les sancions danyen, sobretot, la diàspora a Turquia. Per això, en una nota, el ministre d'Afers Estrangers de Sukhumi ha volgut assegurar que les mesures no impactaran els ciutadans abkhazos a Turquia.

El retorn de la diàspora des de Síria

Des de l'inici de la guerra civil siriana, Abkhàzia ha dedicat el seu programa de repatriació de la diàspora (actiu des de 1993) a la comunitat caucàsica de Síria. S'estima que tan sols a Damasc viuen al voltant de 1.500 sirians d'origen abkhaz, arribats a la capital siriana des del Golan el 1967, juntament amb 50.000 circassians. El programa de repatriació és un dels instruments, juntament amb la llei de llengües, amb els quals el govern abkhaz prova de mantenir la primacia ètnica dins del propi territori, al costat d'altres comunitats, com l'armènia. El cens governamental de 2011, efectivament, parla de 41.000 ciutadans de llengua armènia i de 122.000 pròpiament abkhazos. A més, durant la sagnant guerra de 1992, els armenis van formar el batalló Bagramyan, que va contribuir notablement a l'esforç bèl·lic contra Geòrgia.

El 2012, el govern de Sukhumi va repatriar des de Síria prop de 520 persones mitjançant vols charter, allotjades en allotjaments d'acollida al litoral. No obstant això, només 180 eren d'origen abkhaz o abaza, mentre que els altres eren circassians, adigués, kabardins, karatxais i d'altres ètnies. Milers d'ells van arribar a Síria a mitjan segle XIX, a causa de la invasió russa del Caucas septentrional, i es van assentar sobretot al Golan i a la regió de Quneitra, on encara resideixen. Aquells que han decidit de reestablir-se a Abkhàzia els ha sorgit el problema de la llengua, donat que només parlen àrab o algun dialecte circassià. El govern de Sukhumi, per aquest motiu, ha organitzat cursos de llengua abkhaza i russa. A més a més, els muhajiri, com són anomenats, són de fe musulmana sunnita, al contrari que els abkhazos, que són cristians ortodoxos. Una raó per la qual algunes famílies han preferit d'anar a parar a les repúbliques russes de majoria musulmana. En qualsevol cas, és considerable l'esforç financer dels govern abkhaz en l'intent d'integrar els nouvinguts o, com es prefereix de definir-los a Sukhumi, els retornats.

* Matteo Pugliese és analista internacional i escriu habitualment sobre qüestions relacionades amb Abkhàzia. Aquest article ha estat publicat originalment a Osservatorio Balcani Caucaso en llengua italiana. Traducció de Nationalia.

Mots clau: Abkhàzia, Rússia, Síria, Turquia