Notícia
Inici tens de 2016 a l'Alt Karabakh
El 2014 va haver-hi 60 morts en actes violents a la frontera, incloent-hi un helicòpter armeni que va ser abatut per les forces azerbaidjaneses (un fet que sí que va causar indignació a la comunitat internacional). No obstant això, el 2015 va tenir lloc un grau de violència sense precedents, incloent-hi l'ús d'artilleria per part dels dos bàndols el mes de setembre, el primer cop que això passava des de l'alto el foc de 1994. Com a resultat, i com a resposta a 70 reports de violacions de l'alto el foc, el Grup de Minsk de l'OSCE -l'ens encarregat de les converses de pau entre les parts- va visitar la línia de front el novembre. A això va seguir una trobada a Berna (Suïssa) el 19 de desembre. La trobada va ser organitzada per a donar una oportunitat perquè els presidents armeni, Serzh Sargsian, i azerbaidjanès, Ilham Alíev, clarifiquessin les seves postures sobre la situació, i ambdós presidents van confirmar el seu compromís de continuar amb les converses de pau.
Però malgrat la seva voluntat de continuar els treballs cap a un acord pacífic, no s'han fet progressos durant els darrers 20 anys. L'estiu passat, la Gran Cambra del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va determinar que ambdós països havien violat la Convenció Europea de Drets Humans, donat que a molts civils se'ls ha impedit de tornar a la seva llar perduda com a resultat del conflicte als anys 90. No obstant això, no es van establir mecanismes de compensació, i les coses van continuar com estaven.
Sembla que el 2016 no serà pas l'any que les coses es calmaran. Tot just un mes després de la trobada dels presidents, el conflicte ha tornat a ressorgir entre la comunitat internacional. Durant la seva sessió d'hivern, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa tenia un punt en la seva agenda sobre "L'escalada de violència a l'Alt Karabakh i als altres territoris ocupats de l'Azerbaidjan", basat en un report d'un antic membre britànic de l'Assemblea, Robert Walter. El report no només mostrava preocupació per l'escalada de morts i de l'activitat militar, sinó que també demanava al Grup de Minsk que adoptés un nou enfocament en relació amb l'acord de pau, vista la manca d'eficàcia que la missió ha tingut fins ara. També recordava que després de la seva entrada al Consell d'Europa, tant Armènia com l'Azerbaidjan s'havien compromès a arribar a un acord pacífic per a l'Alt Karabakh. El report també demanava a Armènia que es retirés de l'Alt Karabakh com a part del procés de Minsk. En resposta al report, el Grup de Minsk va fer públic un comunicat el 22 de gener recordant a l'Assemblea Parlamentària que "el Grup de Minsk continua sent l'únic format acceptat per a les negociacions".
Qui sap si aquest comunicat ha tingut cap impacte en els membres de l'Assemblea Parlamentària. Però en la sessió del 26 de gener, la moció es va votar, i va ser refusada per 70 vots en contra, 66 a favor i 45 abstencions. Després del rebuig del report, el president de l'Azerbaidjan va declarar que el Grup de Minsk estava "aplicant una pressió proarmènia", va dir que la feina del grup "no té sentit" i va arribar a lamentar que aquest estigui implicat en les negociacions de pau.
Això significa que les coses tornen on eren, i que la situació roman en un cul-de-sac de trobades entre les parts que no arriben a resultats tangibles. Les coses no només no han millorat durant els darrers 20 anys, sinó que sembla que van de mal en pitjor. Potser aquest cop l'atenció internacional, una mica incrementada, serà el primer pas cap a una implicació més gran de la comunitat internacional per a posar punt final al conflicte no tan congelat de l'Alt Karabakh. O potser aquesta atenció serà simplement una nota al peu de pàgina d'aquest procés tan llarg, que sembla permanentment encallat.