Notícia

El TPI investigarà presumptes crims de guerra a Ossètia del Sud

La fiscal diu que existeixen proves de matances i expulsions · Els atacs de les forces russes, georgianes i sud-ossetes, sota la lupa

Fatou Bensouda.
Fatou Bensouda. Autor/a: Foreign and Commonwealth Office
La fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), Fatou Bensouda, va demanar el passat octubre a la Cambra d'Assumptes Preliminars I que li permetés d'obrir una investigació sobre els presumptes crims comesos a la guerra que va tenir lloc a Ossètia del Sud el 2008. La fiscal va dir, en la seva petició, que hi ha "una base raonable per a creure que es van cometre crims, dins de la jurisdicció del Tribunal, en el context del conflicte armat a Geòrgia l'agost de 2008". Ara, la investigació ha estat autoritzada.

L'Estatut de Roma -el tractat fundador del TPI- va ser ratificat per Geòrgia el 2003. Després de la guerra d'agost de 2008 entre les forces georgianes i ossetes -aquestes darreres amb el suport de forces russes i abkhazes- la fiscalia del TIPI va anunciar una investigació preliminar sobre la situació. Aquesta investigació ha dut Bensouda a creure que es van cometre crims de guerra durant el període entre l'1 de juliol i el 10 d'octubre de 2008.

La fiscal ha dit que té proves que mostren que 113 civils georgians ètnics van ser assassinats per forces sud-ossetes, i que 12 efectius de manteniment de pau van resultar morts per part dels dos bàndols, cosa que significaria que es van cometre crims de guerra per part de les forces georgianes, sud-ossetes i russes. A més a més, sembla que també hi ha proves que 18.500 persones van ser desplaçades per força com a resultat d'una campanya de les autoritats sud-ossetes per a expulsar els georgians ètnics del territori, cosa que va suposar una reducció de la població georgiana ètnica local d'un 75%. Si és cert, aquesta persecució sistemàtica de la població civil per part de les forces sud-ossetes suposaria un crim contra la humanitat, com s'especifica en l'article 7 de l'Estatut de Roma. La fiscal també pensa que hi ha altres presumptes crims, incloent-hi atacs desproporcionats i indiscriminats tant per part de forces russes com de georgianes.

La Cambra d'Assumptes Preliminars I va autoritzar la fiscal el 27 de gener passat a procedir amb la investigació proposada, donat que els magistrats van considerar que hi ha una base raonable per a creure que els crims comesos es troben dins de la seva jurisdicció, i que les autoritats estatals no han dut a terme les investigacions pertinents. I és que el TPI no pot actuar si al país s'estan duent a terme -o ja s'han completat- investigacions genuïnes. Geòrgia n'estava fent en alguns casos, però el març passat van ser suspeses indefinidament, cosa que permetia al TPI d'ocupar-se'n.

L'autorització significa que ara es farà una investigació completa per tal de determinar els casos potencials que podrien ser duts davant del Tribunal, si es prova que estan dins de la competència del TPI, tal com estipula l'Estatut de Roma. No hi ha calendari per a la investigació, i per tant, durarà tant de temps com calgui per a recollir proves.

S'ha discutit força si Rússia exercia realment el seu control sobre les forces sud-ossetes. Els magistrats del TPI semblen estar d'acord que sí, cosa que significa que els combats no serien un conflicte armat intraestatal, sinó un conflicte internacional -fins i tot abans que les forces russes hi intervinguessin. No obstant això, donat que en ambdós casos els presumptes crims de guerra es troben dins de la jurisdicció del TPI sense que importi la naturalesa del conflicte, els magistrats han dit que això "és irrellevant en aquesta fase".

Avui, Ossètia del Sud continua sent independent de facto de Geòrgia, malgrat que aquest país no l'hagi reconeguda. No obstant això, s'estima que al voltant del 90% del pressupost del territori ve de Rússia, cosa que indica que aquesta "independència" és molt relativa. El març de 2014, Rússia i Ossètia del Sud van signar un tractat d'aliança i integració que preveia uns vincles més estrets entre tots dos, per exemple atorgant passaports russos a tots els ciutadans d'Ossètia del Sud que encara no en tinguessin. L'octubre passat, el president d'Ossètia del Sud, Leonid Tibilov, en una trobada amb un funcionari presidencial rus, va expressar el seu desig de convocar un referèndum a l'estil del de Crimea sobre la unió amb Rússia, tot i que no va especificar cap calendari.

La investigació arriba en un moment en què les relacions entre Occident i Rússia s'estan deteriorant, a causa de la situació a Ucraïna i a Síria, i en què les sancions imposades per Occident han tingut un impacte important en l'economia russa. El resultat de la investigació del TPI té el potencial d'agreujar encara més la situació.