Notícia

La crisi a Kosovo per l'autonomia sèrbia i la presidència del país s'enquista

Acampada a Pristina i llançament de gas lacrimogen al Parlament contra la candidatura de Hashim Thaçi a presidir el país i contra un acord per a crear una Assemblea de Municipis Serbis

Hashim Thaçi.
Hashim Thaçi. Autor/a: Österreichisches Außenministerium
Gasos lacrimògens al Parlament, acampades al carrer i promeses de blocar el funcionament de les institucions. Un dia abans que els diputats hagin de votar qui serà el nou president del país, Kosovo es troba immers en una crisi política greu per les desavinences entre govern i oposició. Dos són els punts de fricció: la petició de noves eleccions i el règim d'autonomia que s'ha d'implementar als municipis de majoria sèrbia, en  un país on prop del 90% de la població és albanesa.

Els partits de l'oposició demanen eleccions anticipades i que se suspengui l'elecció del president de Kosovo, prevista per a aquest divendres 26. Els dos candidats que es presenten són membres del governamental Partit Democràtic de Kosovo (PDK), i el gran favorit és el líder de la formació, ministre d'Afers Estrangers i exprimer ministre kosovar, Hashim Thaçi. El PDK governa en coalició amb la segona força del país, la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK). Ambdós partits tenen 67 dels 120 diputats del Parlament.

Tres forces opositores (Vetëvendosje, l'Aliança pel Futur de Kosovo i Iniciativa per Kosovo) s'oposen a l'elecció de Thaçi. Asseguren que el líder del PDK -a qui diverses informacions de premsa vinculen amb crims de guerra, tràfic de drogues i tràfic d'òrgans- no és la persona adequada per a treure el país de la crisi econòmica ni per a resoldre el greu problema de corrupció que pateix. I també afirmen que el PDK i l'LDK estan intentant imposar un sistema antidemocràtic a Kosovo.

Els líders dels tres partits -Visar Ymeri, Ramush Haradinaj i Fatmir Limaj- estan donant suport a una acampada al centre de la capital kosovar, Pristina, que reclama la retirada de la candidatura de Thaçi i la celebració de noves eleccions parlamentàries.

Oposició a l'Associació de Municipis Serbis

L'altre gran motiu d'aquestes protestes és l'acord a què van arribar els governs de Sèrbia i Kosovo, l'agost passat i sota els auspicis de la UE, per a crear l'Associació de Municipis Serbis de Kosovo, un ens que tindrà autonomia per a gestionar assumptes locals. L'Assemblea agruparà els municipis de majoria ètnica sèrbia de Kosovo.

Els partits de l'oposició consideren que l'Associació de Municipis Serbis equival a la creació d'un ens similar a la República Srpska de Bòsnia i Hercegovina, i asseguren que es tracta d'una violació de la sobirania kosovar.

Tant els dos partits governamentals com els tres partits opositors són de majoria albanesa. Però el PDK i l'LDK defensen que la creació de l'Associació de Municipis Serbis és un pas beneït per la UE i un actiu per a la normalització de les relacions amb Sèrbia, amb la mirada posada a un eventual reconeixement de Kosovo per part de Belgrad.

Per a mostrar el seu enuig amb l'acord entre Pristina i Belgrad, diputats opositors han llançat en diverses ocasions gas lacrimogen i ous en sessions parlamentàries. El primer ministre, Isa Mustafa, va ser objecte d'aquests llançaments el setembre passat. I aquesta mateixa setmana un diputat de Vetëvendosje ha tornat a llançar gas lacrimogen, després de diversos episodis similars el novembre i el desembre. Diversos diputats han estat detinguts per aquests incidents.

Mots clau: AAK, Hashim Thaçi, Kosovo, LDK, Nisma, PDK, Sèrbia, Vetevendosje