Notícia
A 120 anys dels primers Jocs Olímpics moderns, què ens diuen els medallistes de com ha canviat el mapa del món?
Quants països van participar-hi? Val a dir que ni tan sols hi ha unanimitat, avui, a saber quants països van prendre part oficialment als Jocs de 1896. El Comitè Olímpic Internacional afirma que en van ser 14, però no diu quins. L'Enciclopèdia Britànica cita la xifra de 12. En realitat, tot depèn de la forma en què es compten els atletes i la consideració de si els seus territoris d'origen eren països oficials o no: altres estudis diuen que n'eren 15.
Grècia: un país o quatre? El país que més fa ballar les xifres és Grècia. El 1896 ja feia més de sis dècades que s'havia independitzat de l'Imperi otomà, però molts grecs continuaven sent súbdits de la Sublim Porta. D'atletes grecs n'hi havia de la Grècia independent, però també d'Esmirna -ciutat otomana llavors-, de Xipre i d'Egipte -ambdós sota administració britànica. En alguns recomptes, tots aquests atletes són considerats grecs; en d'altres, en canvi, es llisten de manera separada. I així, segons algunes fonts el primer atleta egipci de la història dels Jocs seria el tenista Dionysios Kasdaglis, que però en els recomptes oficials apareix com a grec.
El serbi que competeix amb Hongria i coneixerà Franco. Un estat que va participar als primers Jocs i que ja no existeix és l'Imperi austrohongarès. Aquell país tenia una única personalitat internacional a l'època, però en els recomptes oficials del COI els seus atletes apareixen separadament, o bé com a austríacs, o bé com a hongaresos. Dins d'aquest darrer grup s'hi compta Momčilo Tapavica, que de fet era un serbi de Vojvodina i va guanyar una medalla de bronze en tennis. Curiositat: en la seva història dels primers Jocs, Frank Condron explica que Tapavica es va acabar unint a la Legió Estrangera francesa i que, del Marroc estant, va conèixer el futur dictador espanyol Francisco Franco.
Un nacionalista irlandès, medallista britànic. Irlanda formava part del Regne Unit i els seus atletes van participar sota la Union Jack. Crida l'atenció el cas de John Pius Boland. Medalla d'or en tennis en aquells Jocs, Boland va ser després escollit diputat a Londres pel Partit Parlamentari Irlandès, que reclamava el ple autogovern intern, o Home Rule, per a Irlanda. L'altra medalla d'or britànica a Atenes la va guanyar Launceston Elliot, un altre cas peculiar: membre d'una família aristòcrata escocesa, era nascut a l'Índia, llavors colònia britànica, va viure a Anglaterra i va anar a morir a Austràlia.
Edwin Flack, un atleta d'Austràlia o de Victòria? Els registres del COI diuen que Edwin Flack, medallista d'or en atletisme, era un atleta australià. Com en d'altres casos, sembla que el COI està aplicant una mirada anacrònica a la qüestió: Austràlia, com a entitat política, va néixer oficialment el 1901, cinc anys després dels Jocs d'Atenes. El 1896, l'illa-continent estava formalment dividida entre diverses colònies britàniques. I Flack era de Victòria, la colònia que, d'acord amb aquesta lògica, hauria d'haver estat considerada el seu país.
L'alemany de Danzig mort a les mans dels nazis. L'extensió de l'Imperi alemany era força més àmplia que la de l'actual República Federal d'Alemanya. Un campió de l'equip alemany de 1896, Alfred Flatow, era nascut a Danzig, a Prússia, ciutat que avui és coneguda com a Gdansk i que forma part de Polònia. Flatow, gimnasta, era jueu. Amb l'ascens dels nazis al poder, va fugir als Països Baixos. Però l'exèrcit alemany va ocupar aquell país, va detenir Flatow i el va deportar a Theresienstadt (avui a la República Txeca), on va morir el 1942.
Els algerians de França. I si Egipte pot reivindicar la figura de Kasdaglis, també ho podria fer Algèria amb la gran estrella ciclista dels Jocs, Paul Masson, que tot i ser francès era nascut a Mostanagem, una localitat costanera d'aquell país nord-africà. En l'època, Algèria formava oficialment part de França, i a les regions litorals s'hi va assentar una nombrosa comunitat d'origen europeu -sobretot de França, però també de territoris dels Països Catalans-, els pieds-noirs.