Notícia
Els afroxilens fan un pas més en la lluita per a "comptar-hi per a existir"
El cens de Xile inclou categories que permeten determinar de manera específica a les diferents comunitats aborígens i tribals reconegudes per la llei xilena, però aquestes no contemplen la població afrodescendent. D'acord amb un estudi del mateix INE, però, més de 8.500 afroxilens viuen a Arica, ciutat portuària ubicada a la frontera septentrional de Xile. Aquest estudi va representar un primer pas per a les organitzacions que treballen per la visibilitat dels afroxilens i estableix un precedent en el recompte de la població afrodescendent. L'objectiu de les comunitats, un cop aconseguit aquest estudi, era el de figurar en les medicions del cens 2017, però l'INE va rebutjar la proposta.
Com a resposta, les Associacions d'Afrodescendents d'Azapa Territori Ancestral han presentat recentment un recurs de protecció en contra de l'INE. D'acord amb els representants de la comunitat afroxilena, el recurs de protecció afirma que "l'arbitrarietat i il·legalitat de l'acció de l'INE vulnera els numerals 2 i 14 de l'article 19 de la Constitució Política de la República [...]. Això és, la igualtat davant la llei i el dret de presentar peticions a l'autoritat".
S'esperava que aquest recompte pogués obrir el camí a intervencions que puguin contribuir a la disminució de les bretxes de desigualtat. De la mateixa forma, es busca que puguin proposar-se accions puntuals que puguin incloure diversos sectors i que donin suport a aquestes poblacions en situació de pobresa.
Segons Rodrigo Ruiz, al mitjà alternatiu El Desconcierto, la dels afroxilens és una batalla complexa contra la desaparició de la seva comunitat de les estadístiques i, en conseqüència, de les polítiques públiques:
"La seva ha estat una lluita contra la invisibilització radical, donat que a ells se'ls ha negat allò més bàsic: l'existència elemental en el recompte censal. Com ha dit l'investigador de la CEPAL Martin Hoppenhayn, 'existeix un cercle viciós amb el tema afrodescendent a Xile, que consisteix en el fet que mentre no [hi hagi] dades d'alguna mena d'enquesta de condició socioeconòmica, no existiran les proves quantitatives que serveixin de base, i mentre no es compti amb aquestes proves, tampoc no hi haurà consciència i, en no haver-hi consciència, no hi haurà urgència, i mentre no hi ha urgència, no s'inclou".
Una lluita de llarga durada
Els esforços per la visibilització dels afroxilens han estat el resultat d'un llarg treball en conjunt amb la comunitat afrollatinoamericana i carbenya. L'octubre de l'any 2000, i precisament a Santiago de Xile, es va dur a terme el Seminari regional contra el racisme, en què es va comptar amb experts per a Amèrica Llatina i el Carib sobre mesures econòmiques, socials i jurídiques per a lluitar contra el racisme, amb referència especial als grups vulnerables.
Dos mesos després, les xarxes d'organitzacions socials es van donar cita a la mateixa ciutat per a celebrar, conjuntament amb delegacions oficials dels estats, la Conferència preparatòria de les Amèriques contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d'intolerància. No obstant això, com es pot veure en el blog Afroxilens, encara el 2011 les negociacions continuaven sense donar fruits constatables, per "causes tècniques":
"Ja han passat gairebé dos anys de negociació amb el govern actual per a poder incloure una pregunta sobre l'autoreconeixement dels i les afrodescendents en territori xilè. Ha estat una infinitat de reunions amb diversos organismes ministerials [...]. Quan t'asseus a conversar amb representants de l'INE t'adones que no tenen gaire informació al respecte, i tan sols responen negativament argumentant temes tècnics per a la inclusió de la pregunta."
Cristian Báez, de l'ONG Lumbanga, explica en aquesta entrevista el procés de negociacions amb l'INE i la importància de la presència dels afrodescendents en el cens. D'acord amb Báez, els censos són importants "per a poder dirigir clarament les polítiques públiques" i tenir una visió clara de la presència i les necessitats de les comunitats afro en tot el país, i no tan sols a Arica, que és la regió de més concentració. De la mateixa manera, l'entrevista ajuda a entendre el fenomen de la desaparició dels xilens afrodescendents dels registres oficials i també de la imatge que busca fer-se de Xile com a país:
"Aquesta part d'emblanquir aquest Xile té a veure amb [la celebració del] centenari de la República. Abans de complir els 100 anys, narra la història que el president ordena fer un estudi d'autobiografia: ¿Quiénes somos los chilenos? 100 años después de habernos independizado del yugo español ('Qui som els xilens? 100 anys després d'haver-nos independentizat del jou espanyol'). I en aquesta autobiografia [...] aquest Xile és un país de blancs. Jo crec que aquesta part va ser transcendental en el emblanquiment [de la nostra història] i és un emblanquiment que va més enllà d'allò fenotípic, és un emblanquiment cultural, també."
Báez apunta també la importància de reconèixer en les xifres els afrodescendents vinguts de la migració intraamericana:
"Avui dia hem de reconèixer ja que la presència [afro] és present [també] amb una nova diàspora, [...] la de l'afromigració. Els afrocolombians, els afrodominicans. Nosaltres volem demostrar que Xile ha canviat. I aquest cens de 2017 era una oportunitat tremenda [per a demostrar-ho]."
La presència història dels afrodescendents a Xile es remunta a l'època de la Conquesta, com a la resta de la regió. Un resum de referències, documentals i crítiques és prestat pel mitjà El Desconcierto en el seu article "Afrochilenos, los invisibles de la nación" ("Afroxilens, els invisibles de la nació").
Comptar-hi és existir: la lluita per la visibilitat salta a la xarxa
Una altra resposta a la negativa de l'INE ha estat la campanya encapçalada per Lumbanga i les Associacions d'Afrodescendents d'Azapa Territori Ancestral. La campanya es basa en un vídeo compartit en les xarxes socials i allotjat a YouTube:
"L'únic poble tribal que no reconeix l'INE som els afrodescendents [...]. Som afroxilens, i volem inclusió."
La campanya s'adreça a les xarxes, però no s'hi limita. Els espais populars, com els estadis esportius i les manifestacions culturals, també han estat part de l'escenari. No obstant això, el moviment no s'ha vist lliure de resistències. El febrer, un grup d'aficionats va ser tret de l'estadi per haver presentat una pancarta de menys de dos metres de diàmetre amb la llegenda "Inclusió per als afroxilens – Cens 2017". Segons Roberto Corvacho, un dels qui duien la pancarta, el seu objectiu era "ser reconeguts com a ètnia, igual com els germans maputxes i aimares".
En el vídeo que constitueix la base de la campanya poden veure's alguns testimonis de discriminació i d'exclusió. No obstant això, cada participant reivindica la identitat afrodescendent i l'assenyala no tan sols com part de la visió pròpia, sinó també de la del país i de la seva gran diversitat.
* Shirley Campbell és poeta, antropòloga i activista costa-riquenya pels drets de les comunitats afro. Aquest article va ser publicat en primer lloc a Global Voices. Traducció al català per David Forniès (Nationalia).