Notícia
Porten davant l'ONU la persecució dels pobles indígenes
"A l'Amèrica Llatina i a gairebé totes les regions del món hi ha situacions de violacions del dret de consulta dels pobles davant l'execució de projectes de mineria, energia hidroelèctrica i explotació de recursos, cosa que realment ens preocupa", afirma Pop, un dels líders del Fòrum Permanent sobre Afers Indígenes, a Diálogo Chino.
Durant les últimes dues setmanes, centenars de líders indígenes van estar reunits a la seu de les Nacions Unides a Nova York durant la 15a sessió del Fòrum Permanent sobre Afers Indígenes. El fòrum és un espai destinat a la discussió de problemes dels pobles originaris i nadius i a la presentació de propostes de recomanacions per als 193 estats membres de l'ONU.
Després d'haver estat discutida durant 20 anys, la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes va ser aprovada el 20 de desembre de 2006. Una dècada després, els líders demanen la realització d'una avaluació global sobre l'estat dels drets dels pobles i el seu enfocament, especialment sobre els casos de violació ocorreguts contra els defensors indígenes i de la natura.
En paraules de Rodrigo de la Cruz, assessor de la Coordinadora d'Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA), la discussió gira al voltant de com protegir millor els indígenes que viuen al front, en àrees que són a punt d'entrar en conflicte a causa dels grans projectes. "Tenim instruments jurídics i normatives legals, però les autoritats les ometen i la voluntat dels governs és que hi hagi aquest tipus de confrontació", diu.
"El que s'observa és que hi ha una persecució contra les poblacions i els dirigents que encapçalen la lluita pel respecte a la natura. Estem presenciant assassinats, detencions, massacres i genocidis, som testimonis de la reaparició de vells mecanismes, com va passar en els inicis de l'era de l'explotació petroliera ", denuncia el líder guatemalenc Esteban Pop.
En la seva opinió, els pobles indígenes són testimonis de com les grans corporacions en molts països corrompen els principis constitucionals, debilitant els drets de les comunitats originàries. Pop va anunciar que l'any vinent es duria a terme una reunió per a fer una revisió de la realitat dels dirigents indígenes i de les violacions dels drets humans, que ell considera que estan "en risc".
"Volem fer un revisió global d'aquesta realitat. El que avui tenim és la vulneració dels drets dels pobles indígenes, la seva eliminació física i atemptats contra els seus dirigents. El cas de Berta Cáceres ho deixa totalment clar i prova quin és el modus operandi d'aquest casament entre funcionaris corruptes i corporacions que corrompen ", analitza.
Berta Cáceres, una dirigent hondurenya que liderava el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), va morir assassinada el març d'aquest any per haver-se oposat al projecte hidroelèctric Agua Zarca, que avançaria sobre les comunitats indígenes de Río Blanco.
La dirigent era una veu de pes dels camperols i indígenes contra un projecte hidroelèctric que s'havia de dur a terme en aquest país centreamericà, amb inversions de capital xinès.
"Demanem millors condicions i l'empoderament de les dones indígenes, que són les que més pateixen amb aquests conflictes", destaca Esteban Pop, i ressalta que, a més, entre les recomanacions, el Fòrum Permanent sol·licitarà al Consell Econòmic i Social (ECOSOC) que li recomani al Consell de Seguretat el nomenament d'una indígena perquè participi en les reunions de l'òrgan, amb la funció de vetllar pel manteniment de la pau i de la seguretat mundial.
"Casualment, en totes les regions del món, en particular a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, hi ha molta violència i persecució contra els pobles indígenes. Les convencions i tractats que es van signar no estan sent respectats. Hi ha una inconsistència en el compliment del que s'havia pactat", argumenta.
Guardians dels recursos naturals
Esteban Pop es refereix a allò que considera la necessitat de la creació d'una "nova ètica" i d'una nova manera de tractar la natura com un "espai col·lectiu de la humanitat". "Els pobles indígenes s'han transformat en els guardians dels recursos naturals. La gran majoria de les fonts d'aigua es troben en terres indígenes i més del 60% de les selves del món també".
Aquesta nova ètica s'orienta a captar la voluntat de dirigents polítics, però també la de dirigents financers i empresaris. "Que reconeguin que amb aquestes accions estan posant en risc la humanitat. Volem que aquesta realitat que estem vivint avui en dia no es repeteixi més".
A l'Amèrica Llatina, només el Surinam i Guyana no han ratificat la Convenció 169 sobre Pobles Indígenes i Tribals de l'Organització Internacional del Treball (OIT), aprovada el 1989, que serveix com a instrument d'inclusió dels més de 500 pobles indígenes que sumen 40 milions de persones només a la regió.
Tot i que les consultes prèvies, lliures i informades a les comunitats indígenes sobre els impactes en els seus territoris són obligatòries, Rodrigo de la Cruz matisa que no són vinculants. "La formalitat de la consulta existeix, però el que s'afirma en aquestes consultes no impacta en les decisions que pren l'Estat", destaca.
Fa gairebé un any, la COICA ve intentant avançar en el diàleg i ha plantejat una proposta de salvaguardes per a la protecció dels drets dels indígenes que siguin vinculants, és a dir, que obliguin els governs a prendre en compte els pobles indígenes.
Aquesta experiència s'està realitzant en col·laboració amb el Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social (BNDES), una de les institucions financeres de foment al desenvolupament d'origen brasiler més importants del món. El BNDES és responsable del finançament del 60% de la cartera de projectes de la Integració de la Infraestructura Regional Sud-americana (IIRSA). Segons Rodrigo de la Cruz, la negociació de la proposta de les salvaguardes està avançant.
A l'Equador, on la COICA té la seva seu regional, Rodrigo de la Cruz qüestiona el fet que el país no hagi "instaurat cap estratègia de diàleg polític." Per aquest motiu, els enfrontaments amb resultat de mort, com la del líder shuar José Isidro Tendetza Antun, són recurrents.
El cos sense vida del líder va ser trobat el desembre de 2014, pocs dies abans de viatjar cap a Lima (Perú) on havia de participar a la Conferència del Clima (COP20). Els sospitosos del crim van ser absolts i posats en llibertat recentment.
"Aquest és un problema, ja que no existeix cap espai de diàleg entre actors antagònics", critica l'assessor de la COICA.
D'altra banda, el líder guatemalenc Esteban Pop opina que l'assassinat de Tendetza posa en evidència la debilitat de l'Estat de Dret i la força de les corporacions, que no "tenen cap ètica i cap respecte pels drets humans".
* Fabíola Ortiz (@fabiolaortizrio) és una periodista brasilera basada a Rio de Janeiro especialitzada en drets humans, política, afers internacionals, medi ambient, desenvolupament sostenible i temes socials i de gènere.
(Aquest article va ser publicat originalment a Diálogo Chino i reproduït a Democracia Abierta, d'on ha estat republicat a Nationalia. Traducció al català per Nationalia.)