Notícia

Els partits i confluències de les nacions sense estat aspiren a ser decisius al Congrés espanyol

Us oferim un repàs de totes les candidatures independentistes, autonomistes i regionalistes que es presenten a les eleccions del 26 de juny

El Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats. Autor/a: Roy Luck
Els partits i confluències dels Països Catalans, País Basc i Galícia encaren les eleccions anticipades al Congrés espanyol amb la mirada posada a esdevenir claus per a la formació de qualsevol govern de coalició que es pugui formar després del 26 de juny. A banda, també es presenten llistes sobiranistes, autonomistes i regionalistes en diversos territoris. Us n'oferim un repàs en aquest article-guia.

Països Catalans

A Catalunya, la coalició En Comú Podem, que integra Iniciativa, Podem, Barcelona en Comú i Equo (agrupa sobiranistes i federalistes) surt com a favorita per a repetir com a llista més votada a Catalunya, i fins i tot podria sumar alguns escons més que el desembre de 2015.

En el camp independentista, les dues opcions seran, de nou, ERC al centreesquerra i CDC al centredreta. Els primers, amb opcions de mantenir els 9 escons i els segons, amb tendència a la baixa. Tots dos diuen que el seu suport a un govern espanyol passa per l'organització d'un referèndum d'independència.

Al País Valencià, Compromís repeteix llista conjunta amb Podem i Esquerra Unida: A La Valenciana. La coalició aspira a millorar els 9 escons obtinguts l'any passat i acostar-se al PP, la llista més votada el 2015. La llista reclama un gir a l'esquerra de les polítiques estatals i l'inici de processos constituents valencià i espanyol que permeti el reconeixement de la plurinacionalitat a l'Estat espanyol.

També es presenta Som Valencians (Somval), que reclama un concert econòmic per al País Valencià i s'oposa a la construcció dels Països Catalans.

A les Illes Balears, la novetat principal respecte de 2015 és la unió dels sobiranistes illencs de Més amb Podem i Esquerra Unida. Les enquestes apunten que la confluència podria obtenir fins a tres diputats (un dels quals seria de Més, fita històrica per al nacionalisme illenc) i que podria esdevenir primera força, superant el PP.

També es presenta una candidatura independentista, Sobirania per les Illes, sense opcions d'aconseguir escons segons els sondejos. Els autonomistes de Proposta per les Illes (El PI) no es presenten aquest cop.

País Basc

La coalició de l'esquerra independentista, EH Bildu, es presenta a tots quatre territoris bascos amb la necessitat de millorar els resultats de desembre de 2015, quan només va aconseguir dos diputats. El PNB es presenta als tres territoris d'Euskadi, amb opcions d'aconseguir 5 o 6 diputats i amb la voluntat de ser imprescindible per a la configuració de qualsevol majoria parlamentària a Madrid.

A Navarra, els sobiranistes de Geroa Bai aspiren a recuperar l'escó perdut a les darreres eleccions. A Àlaba, Navarra i La Rioja es presenta Llibertat Navarresa, un partit que reclama la recuperació de l'Estat navarrès. Els sobiranistes navarresos d'esquerra de Batzarre es presenten amb Podem i els foralistes autonomistes d'UPN, amb el PP.

Galícia

Dues candidatures cercaran el vot sobiranista gallec. D'un costat, la confluència En Marea, que agrupa Podem, Esquerra Unida i els independentists d'Anova (el partit de Xosé Manuel Beiras). En Marea aspira a millorar resultats respecte de 2015, quan van aconseguir 6 escons. De l'altre, el  BNG, que es va quedar fora del Congrés espanyol i que mirarà de tornar-hi (amb poques opcions, segons els sondejos).

Aragó

La Chunta Aragonesista (federalistes i sobiranistes d'esquerra) ha decidit de no concórrer a les eleccions al Parlament espanyol, després de refusar d'integrar-se a la coalició Podem-Esquerra Unida. A Osca presenten llista els sobiranistes d'esquerres d'Entabán. Els regionalistes del PAR tornen a concórrer en coalició amb el PP. Un altre grup regionalista, la Federació d'Independents d'Aragó (FIA), es presenta tot sol. Cal ressenyar, per evitar confusions, que un partit nacionalista espanyol es presenta sota la denominació de Movimiento Aragonés Social (MAS).

Astúries

Els partits sobiranistes asturians no es presenten a les eleccions, amb l'excepció d'Izquierda Asturiana (IAS), que va en coalició amb Podem, Esquerra Unida i Equo. A banda, els regionalistes del Foro Asturias tornen a concórrer conjuntament amb el PP. El Foro té els números 2 i 6 de la llista.

Andalusia

Després de la dissolució del Partit Andalusista, l'únic partit d'obediència andalusa que es presenta és Somos Andaluces, una nova formació fundada aquest mateix any que es defineix com a sobiranista i que vol organitzar internament Andalusia sota un model federal.

Canàries

Es repeteix l'esquema de les eleccions de desembre de 2015, amb Coalició Canària com a llista principal d'obediència estricta canària, i el centreesquerra de Nova Canàries en coalició amb el PSOE (amb opcions d'aconseguir un escó, com fa sis mesos). També és una llista estrictament canàries la que presenten els sobiranistes d'esquerres d'Unidad del Pueblo.

Altres territoris

Dos vells coneguts de l'autonomisme lleonès (UPL i PREPAL) presenten llistes a Lleó i Zamora (tots dos) i a Salamanca (només el PREPAL). A Castella, IZCA dóna suport a la llista de Podem a Valladolid, mentre que a Burgos presenta llista el partit Iniciativa Merindades de Castilla (IMC), una formació regionalista d'aquesta comarca castellana. Podem, a Segovia, es presenta en coalició amb el partit local Segoviemos. A Extremadura, i només al Senat, es presenta Badajoz Adelante, un partit local radicat en aquesta ciutat.