Notícia
200 indígenes u'wa ocupen una planta de gas a Colòmbia
Després d'haver esperat dos anys que el govern desenvolupés l'acord, que inclou el ple reconeixement del territori ancestrals dels u'wa i la neteja de les zones afectades per vessaments de petroli, els u'wa van ocupar la planta de gas el 31 de maig de 2016 i van declarar que les terres havien estat "envaïdes per Oxidental Colombia [sic] i avui dia per Ecopetrol".
Vladimir Moreno, president d'Asou'wa (autoritats i consells tradicionals u'wa), assegura: "Recuperarem la terra i la prepararem per a un projecte productiu."
Els u'wa diuen que l'extracció de gas a la regió està alterant el clima local i que està afectant negativament la seva salut.
Mariela, una infermera u'wa que pren part en l'ocupació, afirma: "Som aquí defensant el nostre territori, com sempre. Continuarem amb la defensa del territori". "Hi ha una gran quantitat de contaminació, una gran quantitat de malalties." Mariela continua: "Els nostres nens estan patint diarrea i infeccions respiratòries agudes." A part d'això, afegeix que hi ha poc suport en matèria de salut per part del govern: "El govern, bàsicament, no ens presta atenció, perquè de vegades no hi ha medicaments."
Des de l'inici de la protesta, tots els treballadors de l'empresa han vist com se'ls impedia d'entrar al complex. A més, el 13 de juny a la tarda, un gasoducte es va incendiar de sobte. Parlant del cas, el líder u'wa Yimy Aguablanca simplement va dir que "la força de la nostra Mare Terra ha provocat el trencament del tub de conducció del gasoducte Transoriente que extrau [el gas] del pou Gibraltar I, localitzat en el territori de la nació u'wa."
Soldats que es creu que pertanyen al Batalló d'Energia i Autopistes de l'Exèrcit han estat destacats en punts estratègics de la carretera que condueix a la planta des que va començar el bloqueig. Els soldats fan registres als vehicles que entren a la zona. Encara resta per veure si el govern colombià farà servir el gasoducte malmès com a pretext per a mobilitzar la policia antiavalots ESMAD o les seves forces militars per a desallotjar violentament de la planta de gas els manifestants.
La protesta dels u'wa a Gibraltar I forma part d'una vaga nacional més gran, anomenada la Minga Agraria, en què 100.000 persones han sortit als carrers a més de la meitat dels departaments de Colòmbia, qüestionant el model neoliberal de desenvolupament del govern. El camp colombià s'ha vist afectat negativament per un conjunt de polítiques neoliberals que afavoreixen els monopolis, l'agroindústria a gran escala i les companyies mineres multinacionals, en detriment dels agricultors rurals, els pobles indígenes i els afrocolombians.
Tot i que la Minga Nacional s'ha acabat i que el govern ha assumit alguns compromisos en relació amb la Guàrdia Indígena i algunes promeses d'un lleuger augment en el percentatge dels recursos destinats als pobles indígenes, diverses comunitats u'wa reunides el 13 de juny van refermar la seva intenció de mantenir el bloqueig, al temps que la Guàrdia Indígena patrullarà l'entrada a l'indret fins que les seves demandes particulars es compleixin.
A les muntanyes que hi ha a l'altre costat del seu territori, els u'wa han pres posició contra el turisme al Parc Nacional Cocuy per com aquesta activitat afecta negativament els subministraments d'aigua i els ecosistemes de la regió. En una declaració el 13 de juny, Asou'wa va confirmar que continuarien restringint l'accés al parc nacional, tal com ho han estat fent des del 19 de febrer. A més d'evitar més danys al medi ambient, els u'wa estan intentant d'impedir que els turistes caminin per la muntanya d'El Cocuy, o Zimuma, el nom u'wa per a aquesta muntanya sagrada. El Zizuma s'ha vist afectat negativament pel canvi climàtic: el 90% de la seva glacera ha desaparegut durant els darrers 150 anys.
Pel que fa als u'wa, les protestes són una lluita per la vida mateixa. Amb una població que amb prou feines supera 6.000 persones en un total de 17 comunitats, el 2009 el Tribunal Constitucional de Colòmbia va determinar que els u'wa estan en risc "d'extinció física i cultural".
La cosmologia u'wa comparteix, sorprenentment, un punt de vista molt similar, en posar molt d'èmfasi en la importància de la terra i la necessitat de protegir-la. Com diu una altra dona local a Gibraltar, Luz Piedad: "Sense territori no tenim vida... el territori és la nostra vida ".
Ecopetrol argumenta que la planta de Gibraltar queda ben enfora del territori u'wa, tal com aquest està reconegut jurídicament per l'Estat colombià. Els u'wa repliquen, però, que l'indret es troba dins el seu territori ancestral i que conté diversos llocs sagrats.
Els u'wa també argumenten que l'extracció de petroli i gas, en particular, va en contra de la seva cultura i creences. D'acord amb la cosmologia u'wa, no hi ha una clara distinció entre els éssers humans i la resta de la natura, estigui aquesta sota terra o per damunt. Per tant, els u'wa consideren que el petroli és molt més que una simple mercaderia. El maig de 2016, al Fòrum Permanent de les Nacions Unides per als Afers Indígenes, Aura Tegría, una advocada u'wa, declarava:
"El petroli, per al poble indígena u'wa, és la sang de la Mare Terra. És vital per a la vida. I si extraiem aquesta sang, la Terra morirà. Que mori la Terra significa que la humanitat també morirà".
Mentrestant, Luz Piedad afegeix: "Mai no hem volgut els recursos naturals del nostre territori per a explotar-los, ja que són la vida de la terra, i si els extraiem, la terra ja no produeix."
Els u'wa han estat lluitant contra l'exploració d'hidrocarburs en el seu territori històric els últims 30 anys. Quan el govern de Colòmbia va reconèixer inicialment la reserva u'wa en la Constitució, deliberadament va deixar-ne fora porcions del territori riques en reserves de petroli, amb la intenció d'explotar-les. D'ençà, els u'wa han mantingut una "relació tensa" amb l'Estat, segons Andrew Miller, d'Amazon Watch.
A la multinacional nord-americana Occidental Petroleum li van concedir llicències per a per exploracions a la recerca de petroli i gas al final de la dècada de 1980, però la companyia va ser expulsada de la zona l'any 2002 després d'una prolongada campanya en què els u'wa van amenaçar de practicar un suïcidi col·lectiu i en què una àmplia coalició internacional es va mobilitzar per a desafiar els plans d'Occidental Petroleum de perforar la terra a la recerca de gas. Durant el transcurs de la resistència al projecte, l'any 2000, tres nens u'wa van resultar morts i uns altres cinc membres de la comunitat van desaparèixer en xocs violents amb la policia i les forces armades.
A causa del seu abast internacional, els u'wa ara han assolit una importància més àmplia, com a "punt de referència" per a altres lluites "a dins i fora de Colòmbia", diu Andrew Miller. "A mesura que els u'wa tenen èxit, inspiren altres pobles per a mantenir-se ferms en la seva defensa dels seus territoris ancestrals."
Des que Occidental se'n va anar el 2002, la lluita ha estat centrada en Ecopetrol. L'empresa estatal va heretar tots els drets de perforació d'Occidental, i ha treballat de manera constant per a expandir l'extracció d'hidrocarburs en diversos indrets. El 2015, es va produir una victòria dels u'wa quan Ecopetrol va retirar maquinària i aparells d'un d'aquests indrets a Magallanes. Ecopetrol, però, afirma que la retirada és només temporal.
A més d'aquestes lluites, els u'wa sovint s'han trobat atrapats entre el govern i grups rebels, com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN). L'octubre passat, una emboscada de l'ELN va provocar la mort d'onze soldats i policies, així com la desaparició d'un guia local u'wa i des dos soldats, que transportaven vots emesos en una zona remota. L'oleoducte Caño-Limón-Coveñas, que transporta petroli cap la costa del Carib, també ha estat atacat amb bombes centenars de vegades, amb el resultat d'almenys un vessament catastròfic el març de 2014 dins del territori u'wa.
* Charlie Satow és membre del moviment Divest London i corresponsal de Colombia Informa.
(Aquest article va ser publicat en primer lloc en anglès a IC Magazine, amb qui Nationalia té un acord de col·laboració. Traducció de Nationalia.)