Notícia
Puerto Rico, de nou una colònia (si és que no ho era ja)?
El governador de l'illa reclama a l'ONU "el dret a l'autodeterminació" davant la crisi política oberta per la crisi del deute · Independentistes i partidaris de l'ingrés als EUA demanen un procés de descolonització
La crisi actual s'origina amb l'enorme deute públic que acumula Puerto Rico: s'estima que són 73.000 milions de dòlars, gairebé 21.000 dòlars per habitant. El govern porto-riqueny no té prou diners per a fer-hi front, i necessita reestructurar-lo per a poder pagar-lo en terminis més favorables. Però la setmana passada, el Tribunal Suprem dels EUA va dictaminar que el govern porto-riqueny no pot prendre aquesta decisió: només el Congrés dels EUA pot fer-ho.
Els diputats nord-americans estan a prop d'aprovar una llei, anomenada PROMESA, que efectivament permetrà la reestructuració del deute -i altres coses, com una baixada en el salari mínim dels joves. L'alternativa a PROMESA és un possible col·lapse dels pagaments de les pensions i del sistema sanitari -en un moment on el virus Zika s'estén a l'illa- i l'impagament d'obligacions per un valor de 2.000 milions de dòlars que vencen l'1 de juliol. Puerto Rico ja ha fet altres impagaments, de menor quantitat, els mesos previs.
La llei PROMESA, però, no és pas a canvi de res: el Congrés nord-americà imposarà una junta de supervisió que tindrà poders amplis en política fiscal, cosa que efectivament retallarà l'autogovern de Puerto Rico, en teoria garantit per la Constitució porto-riquenya de 1952. Els set membres de la junta seran triats pel president dels Estats Units a proposta del Congrés.
I aquí és on ve la mare dels ous del debat: el poble porto-riqueny no vota a les eleccions al Congrés ni a les presidencials, de manera que, de fet, Puerto Rico estarà supervisat per una junta sobre la qual els illencs no hauran tingut ni veu ni vot. Això suposa un problema de legitimitat democràtica, i en això està d'acord tot l'espectre polític porto-riqueny: si Puerto Rico no és una colònia segons l'ONU, sí que en comparteix alguns trets en matèria de manca de representació política.
Independència, sobirania o integració
El governador de Puerto Rico, Alejandro García Padilla, va sol·licitar ahir l'ajut del Comitè de Descolonització de l'ONU perquè l'Assemblea General de les Nacions Unides afavoreixi "l'exercici del dret a l'autodeterminació" de Puerto Rico. El seu Partit Popular Democràtic de Puerto Rico (PPD) reclama la celebració d'un referèndum sobre l'ingrés de l'illa als EUA com a estat número 51. El PPD està dividit internament sobre el sentit del vot: una part del partit vol ingressar als EUA mentre que una altra s'estima més portar Puerto Rico a un estatus de sobirania però sense arribar a la independència, seguint un model similar al que tenen les Illes Marshall, Palau o els Estats Federats de Micronèsia -tots ells membres de l'ONU però amb acords especials amb els EUA.
L'altre gran partit de l'illa, el Partit Nou Progressista (PNP), opta per un altre camí: el reingrés de Puerto Rico a la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides. El seu líder, Ricardo Roselló, deia ahir davant del Comitè de Descolonització que "la condició colonial de Puerto Rico no pot ser ignorada". Aquesta retòrica anticolonial, però, persegueix l'annexió completa de l'illa als EUA com a estat número 51: és aquesta la posició que manté el PNP des de fa dècades.
La via alternativa a l'annexió i a la sobirania condicionada és la independència plena. Aquesta és la posició del Partit Independentista Porto-riqueny (PIP), que però té un suport popular molt inferior al del PPD i el PNP. El cap de setmana passat, la Taula de Diàleg Independentista -de la qual forma part el PIP- va reunir 500 persones en una manifestació a la capital de l'illa, San Juan, demanant la independència. El camp independentista considera que la crisi actual dóna ales a la seva reivindicació perquè ara és més clar que mai que Puerto Rico és una dependència sotmesa al Congrés nord-americà.
El 2012 Puerto Rico va celebrar un referèndum sobre el seu futur, amb doble pregunta. A la primera, "Puerto Rico hauria de mantenir el seu estatus territorial actual?", el 54% dels votants hi van respondre en contra. A la segona, "Quina opció no territorial prefereix?", el 61% dels votants van optar per l'ingrés als EUA com a estat 51. Però la segona pregunta va ser boicotada per gairebé 500.000 votants, que es queixaven que el referèndum no incloïa una opció a favor d'una evolució amb més autogovern però mantenint les línies bàsiques de l'estatus actual.
Als EUA, republicans i demòcrates van considerar que, per tot plegat, els resultats del referèndum havien estat poc concloents, i no van donar curs a la candidatura porto-riquenya per a esdevenir l'estat 51. També cal tenir present que les enquestes fetes als EUA mostren que la ciutadania nord-americana, en general, mostra poc entusiasme amb un eventual ingrés de Puerto Rico a la federació.