Notícia

Còrsega constata que el govern francès roman inflexible sobre l'oficialitat de la llengua i els presos polítics

Manuel Valls insisteix en l'oficialitat única del francès però recorda els avenços del cors a l'escola · Gilles Simeoni recorda al primer ministre que a l'illa hi ha "consens" sobre l'oficialitat del cors

Manuel Valls, ahir a l'Assemblea de Còrsega.
Manuel Valls, ahir a l'Assemblea de Còrsega. Autor/a: Assembée de Corse
La visita que Manuel Valls va dur a terme ahir a Ajaccio va evidenciar que el govern francès continua mantenint les mateixes "línies vermelles", per usar els termes emprats pel primer ministre francès, en relació amb les demandes de Còrsega. Ni estatut de cooficialitat per a cors, ni amnistia per als presos polítics.

De fet, d'aquests, Valls va negar-ne l'existència: pel govern francès, es tracta de culpables de crims de terrorisme, sense més adjectius. Pels partits corsos, es tracta de persones implicades en una lluita política -armada, però política- per la independència de Còrsega. El que demanen els partits illencs és que, en un context de pau i d'abandonament de les armes per part del Front d'Alliberament Nacional Cors (FLNC) des de 2014, haurien de ser amnistiades o, com a mínim, acostades a presons corses.

La llengua és una altra línia vermella. Davant l'Assemblea de Còrsega, ahir, Valls va insistir en la posició que ha mantingut sempre: "La República només té una llengua oficial, el francès", un "principi" sobre el qual "no canviarem d'opinió, sens dubte".

El primer ministre va recordar als diputats corsos, però, que la llengua corsa està "plenament reconeguda" per part de l'Estat francès, i que l'ensenyament de l'idioma s'està generalitzant des de fa anys a les escoles de Còrsega.

La posició de Valls deixa entreveure el bloqueig existent al voltant de la qüestió lingüística entre el govern francès i el govern cors. El president de l'executiu cors, Gilles Simeoni (Femu a Corsica, autonomista), va recordar ahir a Valls que no pot ignorar el fet que a l'Assemblea de Còrsega hi ha "consens sobre la cooficialitat del cors" des de 2013, quan els 36 diputats presents a l'hemicicle van votar-hi a favor -uns altres 15 se'n van absentar.

D'acord amb la tesi oficial del govern francès, l'única manera d'acceptar la cooficialitat del cors seria esmenar l'article 2 de la Constitució: "La llengua de la República és el francès", incloent-hi alguna fórmula que permetés donar estatus cooficial a altres idiomes.

La modificació d'aquest l'article, de fet, es va debatre el 2008, però finalment la majoria de diputats de l'Assemblea Nacional francesa van optar per enviar el reconeixement de les llengües diferents del francès a l'article 75 de la Constitució, on des d'aquell any es reconeix que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

Mots clau: Còrsega, Femu a Corsica, França, Gilles Simeoni, llengua, Manuel Valls