Notícia

El moviment kurd: el cop a Turquia demostra que no hi ha prou democràcia en cap dels bàndols

Erdogan s'adreça al país per FaceTime durant el cop d'estat.
Erdogan s'adreça al país per FaceTime durant el cop d'estat. Autor/a: CNN Türk
El moviment kurd ha reaccionat al cop d'estat fracassat de divendres passat subratllant que la situació demostra que la democràcia, a Turquia, és feble, i que sense un reforçament de les pràctiques democràtiques al país serà impossible que hi hagi una solució política a la qüestió kurda. Amb matisos, aquesta és la posició del partit prokurd HDP (59 escons al Parlament turc) així com de les organitzacions de l'òrbita del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

La nit de divendres, l'HDP va reaccionar immediatament situant-se en contra dels colpistes. En un comunicat signat pels seus dos colíders (Figen Yüksekdag i Selahattin Demirtas), l'HDP afirmava estar en contra de "qualsevol mena de cop, sota qualsevol circumstància, com a principi". I afegia: "Cal que Turquia immediatament abraci una democràcia liberal i pluralista, la pau interna i externa, i els valors i convencions democràtics universals".

L'oposició de l'HDP al cop d'estat té lloc en un context de gran conflictivitat al Kurdistan del Nord, on des de juliol de 2015 es viu una situació de violència renovada entre les forces turques i les milícies del PKK. Aquesta escalada ha fet milers de morts -entre soldats i policies, milicians i civils- i els bombardejos de les forces turques han destruït els centres de ciutats com Amed (Diyarbakir), Cizîr (Cizre) o Nisêbîn (Nusaybin).

La reacció de l'Estat turc ha dut Demirtas a qualificar la deriva autoritària d'Erdogan des de les eleccions de juny de 2015 de "cop d'estat civil". Demirtas va tornar a emprar aquesta paraula quan aquest mes de maig Erdogan va forçar la dimissió del primer ministre Ahmet Davutoglu -amb qui les relacions s'havien deteriorat- i el va substituir per Binali Yildirim.

Però tot i la duresa dels atacs sota la presidència de Recep Tayyip Erdogan, bona part dels kurds mantenen ara i sempre un rebuig frontal a qualsevol cop d'estat protagonitzat pels militars: la repressió contra el moviment kurd després dels cops de 1971 i 1980 va ser especialment dura. La idea és que un terreny de joc multipartidista, d'entrada, serà menys desfavorable per a les aspiracions kurdes.

El KCK interpreta el cop com la lluita entre "forces despòtiques"

La Unió de les Comunitats del Kurdistan (KCK, organització que agrupa sota el mateix paraigua tots els grups vinculats al PKK) ha reaccionat amb un llenguatge més contundent que el de l'HDP, dient que presentar Erdogan i l'AKP "com si fossin democràtics és un enfocament encara més perillós que l'intent mateix de cop d'estat" perquè "només servirà per a legitimar un govern feixista i despòtic". Segons el KCK, el cop revela "una lluita de poder entre forces autoritàries, despòtiques i antidemocràtiques".

L'organització també assenyala que és el govern de l'AKP qui, de fet, va iniciar un cop d'estat molt abans que els militars: "El control del poder polític sobre la judicatura, la implementació de lleis i polítiques feixistes mercès a la majoria parlamentària, l'eliminació de la immunitat als parlamentaris, l'arrest dels coalcaldes, la destitució dels coalcaldes dels seus càrrecs i l'empresonament de milers de polítics de l'HDP i el DBP constitueixen més que un cop d'estat real".

Mots clau: AKP, Figen Yüksekdag, HDP, Kurdistan, PKK, Recep Tayyip Erdogan, Selahattin Demirtas, Turquia