Notícia

Indonèsia nomena ministre de Seguretat un general acusat de crims a Papua Occidental i Timor Oriental

Wiranto era ministre de Defensa durant el referèndum d'independència de l'excolònia portuguesa · "Té dret a un procés penal just, no pas a un seient al govern", diu Human Rights Watch

Indignació entre les principals organitzacions prodrets humans del món en fer-se conegut que el general Wiranto ha estat nomenat ministre de Seguretat del govern indonesi. Wiranto és acusat d'haver comès crims contra la humanitat en l'època del referèndum d'independència de Timor Oriental (1999), en el qual l'excolònia portuguesa va votar a favor de separar-se d'Indonèsia. El moviment papú també l'acusa de ser el responsable últim d'una massacre que va costar la vida a més de 100 persones el 1998. En ambdues dates, Wiranto era ministre de Defensa del govern indonesi.

Wiranto, de 69 anys, ha estat escollit per al càrrec pel president d'Indonèsia, Joko Widodo Jokowi. L'arribada de Jokowi a la presidència del país, el 2014, havia obert esperances de millora en el conflicte de Papua Occidental. El 2015, Jokowi havia impulsat algunes tímides mesures d'obertura, però aquell camí no s'ha pas confirmat, i les detencions massives d'independentistes papús continuen tenint lloc.

Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Asiàtica de Drets Humans han rebutjat frontalment el nomenament de Wiranto pel seu passat. Amnistia cita la investigació iniciada el 1999 per la Comissió Nacional de Drets Humans d'Indonèsia (Komnas HAM) segons la qual Wiranto era coneixedor de les violacions de drets humans que grups paramilitars unionistes van cometre abans i després del referèndum d'independència contra la població timoresa. El report va concloure que Wiranto era el responsable últim de no haver evitat el bany de sang, que va costar la vida a més de 1.000 persones.

Un tribunal de Nacions Unides a Dili (la capital de Timor Oriental) va acusar el 2003 Wiranto del mateix crim. Però Indonèsia mai no va lliurar Wiranto a les Nacions Unides, ni tampoc no el va processar dins del sistema judicial indonesi.

Pel vicedirector d'Àsia de Human Rights Watch, Phelim Kine, la decisió de Jokowi "és una bufetada a la cara dels indonesis que reclamen rendició de comptes per les atrocitats passades a Indonèsia". Wiranto "té dret a un procés penal just, no pas a un seient al govern", remarca Kine.

El cas de l'illa de Biak, el 1998

Els esdeveniments de Timor Oriental no són pas l'única taca en l'expedient de Wiranto. El moviment independentista papú acusa el general, com a ministre de Defensa en aquells moments, de ser el responsable últim d'una massacre a l'illa de Biak, que s'havien reunit en un acte de celebració de la bandera de Papua Occidental -prohibida a Indonèsia. Segons els independentistes, l'exèrcit i la policia indonesis van arribar a l'indret i van disparar contra la gent reunida, amb el resultat de més de 100 civils morts.

El govern indonesi no ha reconegut la massacre, i diu que els cossos que es van trobar haurien estat víctimes d'un tsunami.

Mots clau: drets humans, Indonèsia, Papua Occidental, Timor Oriental, Wiranto