Notícia
Els iazidites commemoren el segon aniversari del seu genocidi a mans de l'Estat Islàmic
L'organització extremista va iniciar la massacre de Sinjar el 3 d'agost de 2014 · Els iazidites compten més de 70 massacres i genocidis al llarg de la història
Les dades de les entitats iazidites i de les Nacions Unides situen entre 3.000 i 5.000 els iazidites assassinats per l'Estat Islàmic des del 3 d'agost. A aquestes morts cal afegir les de les dones i infants segrestats i venuts com a esclaus per part de l'organització extremista. Encara avui, es calcula que 3.200 dones iazidites romanen esclavitzades per part de l'EI. De manera que, tècnicament, no es pot afirmar que el genocidi hagi acabat, sinó que continua en procés.
Un report de 2016 de les Nacions Unides ha conclòs que l'atac iniciat fa dos anys constitueix un delicte de genocidi perquè està provat que l'EI va provar "de destruir els iazidites de Sinjar, en tot o en part", a través no tan sols de les massacres, sinó de l'esclavatge, de les mesures preses perquè no neixin més infants, de les violacions, de la neteja ètnica, de la destrucció de la seva cultura i d'altres crims.
A Twitter, aquesta setmana es recorda el segon aniversari de la massacre amb les etiquetes #Remember3August i #StopYazidiGenocide. Per recordar els fets i reclamar al món una acció decidida per salvar les dones esclavitzades, avui a Berlín (Alemanya, el país que acull més iazidites a la diàspora) té lloc una manifestació.
Una religió singular
L'extremisme islàmic considera que els iazidites són adoradors del diable perquè identifica Melek Taus, la figura central en la religió iazidita, amb el dimoni, o shaitan. Els iazidites neguen que una figura i l'altra tinguin res a veure.
La religió iazidita, en la seva forma actual, és el resultat d'un llarg procés de sincretisme en què va tenir un paper molt destacat Xeic Adí, un mestre sufí del segle XII que continua sent venerat pels iazidites actuals.
El poble iazidita parla kurd i la seva zona de concentració principal és la regió autònoma kurda de l'Iraq. De Sinjar, bona part van fugir-ne davant l'ocupació de l'Estat Islàmic. La majoria es van refugiar en d'altres zones del Kurdistan de l'Iraq, mentre que de 30.000 a 50.000 van quedar assetjats pels extremistes a la muntanya de Sinjar. Una operació terrestre de les YPG i del PKK, amb suport aeri nord-americà, va permetre de trencar el setge i rescatar aquelles persones.