Notícia

La política lingüística a Abkhàzia: promovent l'abkhaz o oblidant el georgià?

La frontera administrativa a Gali (esquerra); mingrelians travessant el riu Inguri (dreta).
La frontera administrativa a Gali (esquerra); mingrelians travessant el riu Inguri (dreta). Autor/a: Sandra Veloy Mateu
ANÀLISI. L'any acadèmic 2015-2016 va ser el primer en què el georgià va perdre el seu lloc com a llengua d'instrucció a les escoles primàries del districte de llengua georgiana de Gali, a  Abkhàzia, una república autoproclamada independent de Geòrgia i amb un reconeixement internacional limitat. Aquesta situació ha fet incrementar la tensió en les (gairebé inexistents) relacions entre el govern georgià i Abkhàzia.

El districte de Gali està habitat sobretot per mingrelians, una subdivisió dins del grup ètnic georgià. La seva llengua, el mingrelià, és molt propera al georgià, tot i que no té un estàndard escrit. De resultes, els mingrelians usen el georgià quan han d'escriure (i també perquè van ser educats en georgià durant el període soviètic). Després de la guerra georgianoabkhaza al principi dels anys 1990, i sota el pretext que el districte de Gali estava habitat per mingrelians (i no georgians), es va permetre als mingrelians de quedar-se, a diferència de tots els altres georgians d'Abkhàzia, que van ser obligats a fugir. Després, als mingrelians que havien fugit se'ls va permetre de tornar i van poder reprendre la seva educació com ho havia estat anteriorment: en georgià. No era la preferència del govern abkhaz de facto, sinó una tria feta per tal de no complicar encara més la situació i no inflamar les relacions amb la població local.

El districte de Gali ha mantingut relacions estretes amb la Geòrgia estricta. Per exemple, fins fa ben poc, les escoles públiques del districte encara estaven finançades pel govern georgià. A causa d'aquestes bones relacions, Gali ha estat una mica deixat al marge, i per tant ha quedat més isolat respecte de la resta d'Abkhàzia, i en conseqüència en pitjors condicions. Per aquest motiu, molts dels seus habitants sovint travessen la frontera administrativa amb la Geòrgia estricta ja sigui per a visitar parents, anar a la consulta del metge o comprar coses que no poden aconseguir al territori secessionista.

El 2007, el govern abkhaz de facto va aprovar la Llei sobre la Llengua Estatal d'Abkhàzia, per tal de promoure la llengua abkhaza. L'article 2 diu que l'abkhaz és l'única llengua estatal d'Abkhàzia, i que el rus, juntament amb l'abkhaz, serà usat en les institucions governamentals i els afers oficials. També diu que "tots els ciutadans de la República d'Abkhàzia han de dominar la llengua estatal", és a dir l'abkhaz. D'acord amb un pla de política lingüística en línia amb la nova legislació, el cap de l'administració del districte de Gali, Temur Nadaraia, va anunciar el març de 2015 que totes les vint escoles al districte del Baix Gali es passarien a un sistema d'ensenyament en rus, que relegava el georgià a una sola assignatura: "Llengua i literatura georgianes".

El juny de 2016, vaig tenir l'oportunitat de parlar d'aquest tema en persona amb Nadaraia. Quan li vaig treure el tema de la política lingüística a Gali, va dir: "Què és el que hem fet ara tan malament que fins i tot ha arribat fins a Espanya?". Llavors va procedir a donar una justificació per a la nova política lingüística, malgrat que jo no l'havia criticada ni n'havia fet cap comentari més enllà d'esmentar el tema. L'argument principal que va donar era la necessitat d'integrar la població mingreliana en la societat, i com això mai no passaria aprenent georgià, ja que isolaria la població encara més perquè no els donaria una llengua de comunicació amb la resta de la gent d'Abkhàzia. També va emfasitzar la necessitat de preparar nous llibres de text, donat que al districte de Gali encara estaven usant llibres de text de Geòrgia, on estava escrit que Abkhàzia és part de Geòrgia, cosa que, segons Nadaraia, és inacceptable per al procés de construcció estatal en què es troba Abkhàzia. Nadaraia creu que, donat que els infants al districte de Gali parlen mingrelià i no pas georgià per se, aprendre en georgià obstaculitza el seu procés d'aprenentatge i els crea barreres.

La Llei de la Llengua destaca la necessitat que tots els habitants d'Abkhàzia parlin abkhaz. Sembla que trencar els (únics) vincles que queden amb Geòrgia sigui la primera passa en aquesta direcció. La intenció era canviar la llengua d'instrucció per l'abkhaz. Però no hi ha professors qualificats a la regió, i els de les altres regions no volen ensenyar a Gali. El resultat és que, ara mateix, no hi ha una sola escola al districte del Baix Gali que ofereixi educació en abkhaz, ni tan sols de llengua abkhaza. Per contra, l'ensenyament ara es fa en rus, i el georgià ha quedat relegat simplement a un mòdul. Sembla que l'única guanyadora d'aquesta batalla lingüística és la llengua russa.

En una trobada amb el viceministre d'Educació, Dimitri Gvaramia, va destacar que el rus sempre ha estat la llengua de comunicació a la multiètnica Abkhàzia. Aquest fet, segons la seva opinió personal i la del seu govern, legitima el canvi cap al rus: si no es poden ensenyar les lliçons en abkhaz per culpa de la manca de recursos i de professors qualificats, llavors el rus proporciona una solució a mig termini a la manca d'integració de la població mingreliana. El pla a llarg termini és crear un sistema en què, des de primer fins a cinquè, tot sigui ensenyat en abkhaz, excepte la llengua i literatura russes (i la llengua i literatura georgianes a Gali), i llavors des de sisè en endavant fer tota l'educació en rus (excepte la llengua abkhaza i la llengua georgiana).

Aquesta substitució del georgià pel rus com a llengua d'instrucció al districte de Gali no té cap impacte sobre la promoció o protecció de la llengua abkhaza, que era el principal objectiu de la Llei de Llengua. La nova política lingüística sembla més una afirmació política per a subratllar la separació política de la regió secessionista d'Abkhàzia. Al mateix temps, això afectarà durament la població de llengua mingreliana de Gali, ja que perdran l'oportunitat d'aprendre georgià, la llengua del seu país de jure, i deixarà les generacions futures incapaces de comunicar-se amb els seus parents i amics a l'altra banda de la frontera administrativa.

Mots clau: abkhaz, Abkhàzia, georgià, Geòrgia, llengua, mingrelià, política lingüística, rus